Les retirades de fruita no han aconseguit fer pujar els preus
Unió de Pagesos acusa la CE d'actuar “tard i malament” per fer front a la crisi
Insta a donar més marge a les organitzacions de productors en els acords comercials
Molts pagesos ja es van haver d'endeutar la campanya 2014
La campanya de la fruita dolça de Lleida va arribant a la seva fi i ha estat “igual de dolenta o pitjor” que la de l'estiu passat. Almenys, sobre el paper dels llibres de comptabilitat dels pagesos, que han vist com els preus es tornaven a situar per sota del cost de producció. Les mesures adoptades per la Comissió Europea i el Ministeri en casos de crisis greus del mercat destinades a recuperar el preus no han funcionat, segons va denunciar ahir Unió de Pagesos.
En quinze dies, s'ha retirat del mercat el 25% de la producció lleidatana prevista a inici de campanya, unes 380.100 tones. Les quotes de retirades establertes per la Comissió Europea a principis d'agost i ampliades pel Ministeri d'Agricultura el 18 d'agost, han sumat a les comarques lleidatanes 38.454 tones de fruita destinada a sucs i beneficència. Però, a més, les pedregades de l'estiu han suposat una pèrdua de 121.132 tones de fruita addicionals, ja que van afectar 11.000 de les 20.000 hectàrees d'aquests conreus, amb unes pèrdues d'entre el 30% i el 100%. En una campanya amb bona demanda per les altes temperatures i que ja va arrencar sense estocs, la lògica del mercat hauria d'haver empès a una recuperació dels preus. Encara més sumant-hi la retallada d'oferta per les retirades. Però no ha estat així: “Aquests dies sols ha remuntat 5 cèntims la nectarina, perquè falta producte, però el préssec i el préssec pla han mantingut cotitzacions”, explica el coordinador del sindicat a Lleida, Josep M. Companys. El preu mitjà en origen del préssec de categoria A s'ha situat en els 0,36 euros per quilo. Ben lluny dels 0,70 cèntims que en garanteixen la rendibilitat, ja que el preu de cost és d'entre 0,30 i 0,35 cts.
Un any més, els pagesos constaten que les mesures posades en marxa per la CE per fer front a la crisi han estat inoperants. “Com l'any passat, s'ha actuat tard i malament. No es poden activar mesures anticrisi quan la campanya ja està finalitzada, a 15 d'agost, i esperar que funcionin”, assegura Companys. I recorda que només la pressió del sector va aconseguir fer avançar uns dies l'entrada en funcionament de les mesures. El sindicat ho atribueix a la “burocràcia” europea, que fa vacances enmig de la collita. “Si s'haguessin activat l'1 de juliol, el sector hauria pogut reaccionar”, afirma Xavier Gorgues, responsable nacional del sector d'UP.
Així, tot i que les pèrdues econòmiques no seran quantificables fins que es liquidin als productors les vendes, es preveu que siguin milionàries. Companys adverteix: “Tenim un problema greu a les comarques lleidatanes, que tenen en el sector primari un dels puntals de l'economia, i també de país.” Molts pagesos ja es van haver d'endeutar l'any passat per poder tirar endavant l'actual campanya, però “ara, amb noves pèrdues, com anirem als bancs a demanar més crèdit?”.
Unió de Pagesos reclama noves mesures perquè la situació no es repeteixi l'any vinent. El juny passat, ja va demanar a la CE més marge perquè les organitzacions de productors puguin arribar a acords per vendre o retirar productes. També, l'ampliació de les quotes europees i estatals, així com la revisió dels preus de retirada per adequar-los als costos de producció.
En vista de la situació de moltes explotacions, UP exigeix al Ministeri d'Agricultura un ajut amb préstecs de campanya a un interès bonificat al 100%. La mesura serviria per donar liquiditat a les explotacions per afrontar la pròxima campanya. A banda, també proposen la subvenció completa del cost de l'aval i l'estudi de mesures de refinançament i l'adequació dels mòduls de l'IRPF. “Als balanços surt la facturació, però els ingressos són realment pèrdues”, asseguren fonts del sindicat.
LES XIFRES
“Els gerents que venen al primer que passa, fora”
Cambres amb poca capacitat d'emmagatzemar per a un producte perible i pocs clients. Davant aquesta situació, hi ha gerents de cooperatives que opten per vendre, encara que sigui a preus “ruïnosos”. El pagès s'ho trobarà d'aquí a uns mesos, quan se li liquidi la campanya. Unió de Pagesos els va responsabilitzar també de la davallada de preus, que acaba perjudicant tot el sector. “És intolerable tenir gerents que venen al primer que passa. A aquests, l'assemblea de socis els han de fer fora. I esperem que els nous gerents respectin els acords.”
El sector responsabilitza la distribució de pressionar les cooperatives per comprar cistelles a 0,44 euros “que molts gerents han acceptat”. Entre les mesures reclamades a la CE, el sindicat vol que es prohibeixi la comercialització dels calibres de fruita més petits. Són els que acaben fent cap en aquestes cistelles i que les cadenes de distribució usen com a reclam de compra. Una situació que pateix la fruita dolça, però que en els darrers anys és una constant en altres productes agroalimentaris com l'oli, el conill i la llet. “Pel consumidor la fruita és cara, fet que demostra que hi ha marge comercial perquè tothom hi guanyi. Però si trenquen la baula més dèbil de la cadena, tot se n'anirà en orris.”
