Els funcionaris rebran aviat un altre 26,23% de la paga
A més de la mensualitat extra suprimida el 2012, els empleats públics recuperen els ‘moscosos' i els ‘canosos'
El govern espanyol ha estat tot l'any anunciant mesures socials de to electoralista
El Consell de Ministres va sol·licitar ahir a la comissió permanent del Consell d'Estat l'aprovació amb caràcter d'urgència dels crèdits extraordinaris i els suplements de crèdit necessaris per reintegrar als empleats públics un altre 26,23% de la paga extra que va ser suprimida el 2012, i que equival a 48 dies de salari, que començaran a cobrar “en les pròximes setmanes”. L'any vinent es retornarà, tal com es determina en els pressupostos generals de l'Estat del 2016, la resta de la paga extra, que no arriba al 50%.
Segons la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, el decret llei que donarà el vistiplau definitiu a l'abonament d'aquesta porció de paga està previst que es pugui aprovar en el Consell de Ministres de la setmana vinent. Serà a partir d'aleshores que es començarà a fer l'abonament de manera “immediata”, en una “nòmina separada”, va afegir.
Retornen els festius
El Consell de Ministres d'ahir també va autoritzar la recuperació del dia de lliure disposició, conegut com a moscoso, que faltava per retornar dels tres que es van suprimir en total. D'aquesta manera, els funcionaris disposaran de nou de sis dies per aquest concepte. També es restitueix la regulació dels dies d'assumptes personals en funció de l'antiguitat, anomenats canosos, quatre dies per cada cinc anys de servei a partir dels primers quinze anys, dos més amb el sisè trienni i un més des del vuitè i successius.
Tot i la immediatesa del retorn de part de la paga extra als funcionaris, la vicepresidenta del govern espanyol va destacar que cada administració pública abonarà el pagament aquest mateix any, però d'acord amb la seva disponibilitat pressupostària. En el cas de l'administració general de l'Estat, la factura arriba als 252 milions d'euros i el pagament, segons va confirmar Sáenz de Santamaría, ja és possible: “La podem abonar perquè l'evolució del dèficit de l'Estat ha estat bona.” Així mateix, va recordar que el saldo negatiu s'ha reduït en un 16% fins al juliol gràcies a la bona marxa de la recaptació.
Tanmateix, el destí de la paga extra dels funcionaris podria haver estat un altre –i no la supressió– si es té en compte que l'Estat va deixar de recaptar més de 23.700 milions d'euros en IVA el 2012 i el 2013 a causa del frau, l'evasió fiscal, les insolvències financeres i els errors, entre altres motius, segons les xifres que ahir va publicar la Comissió Europea. Així, Hisenda va deixar de recaptar 11.610 milions d'euros el 2012 i 12.094 milions el 2013, que representen un 17% i un 16,5%, respectivament, del total recaptat en IVA a l'Estat, segons les estimacions comunitàries.
Un any d'anuncis
La mesura acordada ahir porta a recordar que el govern de Mariano Rajoy ja fa mesos que està anunciant mesures tenyides d'electoralisme amb vista a les eleccions de final d'any. La bateria de proclames més recent va sorgir ara fa unes setmanes, amb la presentació dels pressupostos generals de l'Estat, els quals, a més de fer-se públics de manera sospitosament prematura, també insinuaven la possibilitat de noves rebaixes d'impostos lligades a una projecció econòmica optimista.
A banda d'algun globus sonda desmentit després, com ara una possible rebaixa de l'impopular IVA cultural al mes de febrer, coincidint amb el debat de l'estat de la nació, els més perspicaços ja van entreveure que les tarifes reduïdes en la Seguretat Social per als contractes indefinits, el pla de suport a la família i els xecs lineals de 1.200 euros per a les famílies monoparentals amb dos fills, així com altres mesures de tipus social com ara l'anomenada “de segona oportunitat”, tenien un rerefons electoral.
Objectiu: la butxaca
Tot plegat, sense oblidar alguns anuncis fets al juliol i de recorregut directe cap a la butxaca del comú dels ciutadans com ara l'abaratiment de la part regulada del rebut de la llum i, òbviament, la reforma fiscal, que revertia l'IRPF a uns termes equivalents als d'anys enrere. De fet, la reforma tirava enrere l'increment que havia recaigut sobre els assalariats feia un parell d'anys i que s'havia denominat de manera eufemística “gravamen complementari”.
El sindicat de funcionaris demana una llei estatal
El president del sindicat de funcionaris CSI-F, Miguel Borra, va demanar ahir al govern espanyol que retorni el que falta de la paga extraordinària suprimida el 2012 amb una llei bàsica que hi obligui totes les comunitats autònomes per evitar el que va passar amb el primer tram retornat del 25%: alguns territoris el van retornar i d'altres no d'acord amb les seves possibilitats pressupostàries. A més, va assenyalar, cal compensar la pèrdua del poder adquisitiu dels empleats públics amb un increment salarial del 2,5%, superior al previst pel sector privat.
Borra també va carregar contra el Cercle d'Empresaris de Madrid, que havia demanat que el salari dels funcionaris es vinculés al rendiment. El president va opinar que seria millor que el Cercle d'Empresaris es preocupés pels casos de corrupció que van agreujar la crisi.
