“Hem d'oblidar les bótes i vendre l'oli envasat”
El conseller d'Agricultura anima la DOP Garrigues, que celebra 40 anys, a crear una marca única i a aplegar més cooperatives
Els pagesos demanen “més aigua i menys papers” per tenir futur
La denominació d'origen protegida de les Garrigues, la DOP alimentària més antiga de tot l'Estat, va celebrar ahir el seu quarantè aniversari. Va ser un acte emotiu, celebrat a la Llotja, amb reconeixements als pioners que van obrir camí i als polítics i professionals que han donat suport al sector al llarg d'aquestes quatre dècades. En aquest context de nostàlgia, el conseller d'Agricultura, Jordi Ciuraneta, va mirar endavant i va posar deures al sector, perquè “no tot s'ha fet bé”. El conseller va recomanar als seus col·legues fins fa ben poc que “deixin de parlar de bótes” i “orientin el treball cap a l'envasat” per vendre “paisatge, gastronomia i tradició”, i fer-ho, si és possible, “des d'una marca única”. Ciuraneta admet que és un repte difícil, però creu que cal fer aquest pas endavant en la comercialització, a la vegada que “s'han de superar les diferències” per aconseguir aplegar més cooperatives i ser més forts. A més, va apel·lar a l'orgull de ser pagès.
També el president de la DOP des de fa vint-i-dos anys, Joan Segura, tenia escrita la carta als Reis per al conseller i la va resumir en una petició: “menys papers i més aigua”. Segura, que va reivindicar el caràcter democràtic del moviment cooperatiu del qual va sorgir el germen de la DOP abans i tot de la mort de Franco, creu que els pagesos han de superar massa entrebancs burocràtics, i això “desborda i desanima”. Per Segura, el futur depèn del reg de les finques i l'accés al crèdit dels pagesos. “Ja hi ha moltes ZEPA”, hi va afegir. “Necessitem el canal Segarra-Garrigues.” Segura també va recordar que s'havia fet molt camí. “El primer any que vam envasar oli ho fèiem en garrafes de 25 litres, s'ha avançat molt.”
Però no tot van ser reivindicacions. Els exconsellers d'Agricultura Josep Grau, Francesc Xavier Marimon, Joaquim Llena i Josep Maria Pelegrí van rebre un reconeixement pel suport al sector “malgrat les diferències tingudes”, fins al punt que Grau va explicar que a l'entrada de casa seva li van posar un parell d'oliveres “que feien nosa a tots els veïns de l'escala”. Era el temps difícil en què la gran nevada del 2001 va deixar sense producció 37.000 hectàrees i va suposar unes pèrdues –només a la DOP– de més de 19 milions d'euros. “Estàvem molt enfadats i li vam regalar un setrill buit per evidenciar que ens havíem quedat sense res. És de justícia que avui li regalem una ampolla d'oli per haver-nos ajudat a rebre ajuts”, va explicar Segura. Però abans no van arribar aquests ajuts, es va crear la Plataforma en Defensa de l'Olivera, encapçalada per Francesc Esquerda, un altre dels premiats ahir, juntament amb Pere Bofías i Ramon Flix, dos dels pioners de l'oli.
LA XIFRA
Reñé en destaca el valor afegit
El president de la Diputació, Joan Reñé, va animar la DOP Garrigues a “conscienciar la societat de la importància de consumir productes de proximitat” com una manera de reconèixer el treball dels pagesos i productors, i contribuir al desenvolupament del sector agroalimentari. Un valor afegit que tindria un gran impacte econòmic. “La DOP produeix quatre dels sis milions de litres d'oli que es fan a l'àrea de les Garrigues. Dels trenta milions que es produeixen a tot Catalunya”, va recordar. “Això vol dir que, si cada català consumís quatre litres d'oli de casa, no en caldria vendre gens a fora amb dèficit de preu.” I va recordar que apostar pels productes amb denominació d'origen protegida és apostar “per la qualitat”, però també “pel respecte a l'esforç dels pagesos i ramaders que mantenen vius els nostres pobles amb el seu treball”. La DOP és “un paraigua que fa possible mantenir aquesta qualitat”.
