Economia
La banca tem Europa
La CE opina que les entitats haurien de retornar tots els diners cobrats de més a través de les clàusules sòl de les hipoteques que esquiven les baixades de l'Euríbor
La conclusió no és vinculant, però ha estat tramesa al Tribunal de Justícia de la UE
La reivindicació dels consumidors pot costar al sector desenes de milions d'euros
El govern espanyoldefensa la legalitat de les clàusules i diu que només cal vigilar-ne la transparència
La banca les va afegir a les hipoteques, sovint com a lletra petita, per protegir-se dels descensos de l'Euríbor que forcessin massa a la baixa els seus marges en el cas dels crèdits que se signaven a tipus variable. Si durant un temps es van generalitzar, ara les conegudes com a clàusules sòl estan tocades de mort. La Comissió Europea (CE) ha suggerit al Tribunal de Justícia de la UE les conclusions dels seus equips jurídics que recomanen que la banca ha de reintegrar els diners de més cobrats durant el temps que va aplicar aquesta clàusula, ara declarada irregular. Tot i que l'opinió de la Comissió no és vinculant, la decisió de l'alt tribunal europeu, que sí que ho serà, podria canviar totalment la solució parcial donada per la justícia espanyola a les reiterades denúncies dels usuaris. Els observadors creuen, però, que la seva resposta no serà precisament immediata, ja que el termini mitjà amb què se sol pronunciar el tribunal europeu és d'uns quinze mesos. Algunes no descartaven que aquesta instància judicial decideixi obrir fins i tot una audiència oral sobre el cas.
Els arguments de la Comissió són molt contundents fins i tot per als que no són experts en matèries legals: si les clàusules s'han declarat nul·les, aquesta nul·litat s'ha de fer retroactiva a tota la vida prèvia de la hipoteca, ja que si una actuació és improcedent o injusta, ho és des del moment en què es va iniciar. Això implicaria retornar els diners que no es van descomptar coincidint amb les caigudes de l'Euríbor, i no tan sols a partir del maig del 2013, moment en què el Tribunal Suprem espanyol va ordenar desactivar les clàusules d'algunes entitats.
La Comissió insisteix que les regles espanyoles “haurien d'estar d'acord amb la directiva europea sobre termes injustos en els contractes dels consumidors”, per la qual cosa Brussel·les està estudiant els arguments que la legalitat espanyola aplica sobre aquest assumpte i està dialogant amb les autoritats de l'Estat per treure'n l'entrellat.
Al darrere de tot plegat hi plana la patacada que la retroactivitat de la prohibició de les clàusules sòl podria tenir per al sistema financer espanyol. De moment, tant l'Associació Espanyola de la Banca (AEB) com la Confederació Espanyola de Caixes d'Estalvis (CECA) han defensat la legalitat de les clàusules, perquè estan recollides en l'ordenament jurídic. En aquest sentit, consideren que el que s'ha de dirimir a nivell legal és si la comercialització de les hipoteques que incloïen aquestes condicions es va fer de forma irregular o poc transparent.
Per la seva banda, en un comunicat, l'AEB no es va estar de minimitzar la transcendència del que s'està coent a Europa afirmant que el que ha declarat Brussel·les és “ una opinió més” i va defensar que la legislació hipotecària espanyola és de les més protectores de la tota la UE.
Tres mil euros anuals per crèdit
A l'altra riba de la polèmica, hi ha les associacions d'usuaris, que calculen que les hipoteques amb clàusula sòl impliquen un sobrecost d'uns 3.000 euros anuals per usuari. Entre les entitats hi ha Adicae, que ha estat al darrere de la macro demanda de més de 15.000 afectats contra 35 entitats, i que també s'exclama perquè, subratlla, els bancs estan oferint propostes inacceptables a canvi d'eliminar les clàusules. Segons la documentació aportada pels consumidors, Adicae denuncia que els bancs plantegen exigències abusives a canvi de la retirada de la polèmica condició, sense preveure, a més, la retroactivitat del retorn dels diners cobrats incorrectament. Adicae denuncia que, per exemple, els hipotecats sovint han de signar una declaració assegurant que coneixien les condicions i els riscos de la clàusula. També, en algun cas, els prometen retirar la clàusula sòl a canvi d'augmentar el diferencial del préstec, de subscriure una hipoteca a tipus fix o de contractar altres productes de l'entitat. Eradicar les clàusules de forma retroactiva, assegura Adicae, no tan sols evitaria aquests “abusos” sinó que contribuiria a reduir les execucions hipotecàries.
Junt amb altres associacions com ara Facua o l'OCU, Adicae ha sol·licitat al Tribunal de Justícia Europeu que prengui en consideració les conclusions de la Comissió Europea, atès que, segons els seus càlculs, hi ha uns dos milions d'hipoteques amb clàusules sòl que estan proporcionant uns 6.000 milions d'euros anuals extres al sector bancari. La falta de dades oficials impedeix fer un càlcul exacte i obre pas a les especulacions, que van des dels 10.000 als 36.000 milions des que es va implantar la controvertida condició. Alguns diputats han reclamat al govern espanyol estadístiques que verifiquin el nombre i l'abast del problema, però la resposta de l'executiu popular ha estat defensar-ne la legalitat i insistir que l'únic que s'hi pot qüestionar és si han estat comercialitzades sense prou informació.
El que està clar és que si el Tribunal de Justícia Europeu escolta la recomanació de la Comissió, la banca haurà d'assumir una retallada important després d'haver estat rescatada. Entre els bancs més exposats hi ha Unicaja, Liberbank, Ibercaja, BMN i, en menor mesura, el Sabadell i el Popular. Algunes entitats, com ara CaixaBank i Bankia, ja han decidit retirar la polèmica clàusula en les seves hipoteques.
