Gran angular
XAVIER LÓPEZ GARCIA
DIRECTOR GENERAL D'ECONOMIA SOCIAL I COOPERATIVISME
“El cooperativisme no és un recurs només per a temps de crisi”
Té més sentit que cobri més qui més esforç hi dediqui i no depengui del capital aportat
El cooperativisme té elements que poden fer millorar la competitivitat de les empreses
Hem de fer programes específics per impulsar la internacionalització
Les organitzacions veuen la necessitat de cooperar, un bon exemple és el grup Mondragon
L'economia social ha de créixer en el seu conjunt i a més guanyar en visibilitat
La llei de cooperatives aprovada al juliol ha actualitzat la normativa
En aquesta legislatura us vau marcar dos objectius i els heu complert.
Sí, un és la llei de cooperatives que es va aprovar al mes de juliol. Tenia 10 anys i calia actualitzar-la. I el segon era concentrar totes les polítiques de promoció del cooperativisme i de l'economia social en un programa marc que li hem dit Aracoop.
El mèrit és que l'heu desenvolupat i implementat amb la cooperació de l'àmbit privat.
És un programa de col·laboració conjuntament amb la confederació de cooperatives de Catalunya. A més pretén alinear i donar valor a moltes iniciatives que es fan a ajuntaments, entitats privades i públiques per impulsar l'economia social i el cooperativisme. I a sobre hem aconseguit incorporar un centenar d'institucions públiques i privades, com escoles de negocis, entitats financeres, col·legis professionals i gremis que no són cooperatives, perquè s'escampi la taca d'oli i ens permeti un impacte més gran.
L'objectiu és afavorir que es creïn més cooperatives?
Jo diria que el que ens interessa és que el sector creixi en el seu conjunt, en neixin de noves i, sobretot, les que ja hi són es dimensionin. I a més donar-los visibilitat.
A la pràctica quines accions s'han portat a terme?
Hem treballat per donar a conèixer el model cooperatiu a les escoles i universitats. A l'àmbit del cooperativisme inicial, per a les companyies que tenen entre 0 i 6 anys hem fet tasques de consultoria mixta, formació en grup i actuacions in company en cadascun dels projectes en les fases inicials. També hem fet tallers per col·laborar i innovar o formació per a l'excel·lència cooperativa, entre d'altres.
La pròxima edició d'Aracoop estarà, doncs, encaminada a les estratègies de creixement, i de cooperació.
Sí, cap aquí volem incidir. Tenim capacitat de créixer i un teixit amb peces emblemàtiques, si no ho fem, no aconseguirem impacte. Les estratègies de cooperació poden ser molt diverses. En l'àmbit de cooperatives agràries, per exemple, hi havia tres grans cooperatives de segon grau, que s'havien de fusionar però no ho aconseguien, així que van buscar una estratègia diferent, posant en comú la gestió i mantenint-se societàriament independents.
Sembla que una bona sortida és la generació d'aliances però, però encara hi ha reticències.
Les grans empreses multinacionals cooperen. I aquí crec que les organitzacions veuen més que abans la necessitat de cooperar. Com a exemple posem el grup cooperatiu Mondragon, que el que comparteix no és l'activitat sinó la gestió del coneixement, de les finances, de les persones de la innovació, el lobby empresarial i mecanismes de solidaritat.
Sí, però ja té una llarga trajectòria i enguany una de les seves marques, Fagor, ha tancat.
Les cooperatives poden tancar com les altres empreses, però perquè no ens preguntem com l'han tancat? Amb mecanismes de solidaritat, amb la reinserció de tots els seus empleats en altres companyies del grup Mondragon, i tot això s'ho ha estalviat l'erari públic.
El problema d'accés al finançament no és exclusiu de les cooperatives, però sí que tenen més limitacions en capitalització.
Les entitats financeres encara no han obert l'aixeta, algun dia hauran de començar a guanyar-se la vida en la seva activitat. És cert que a les empreses amb pocs fons propis els resulta més difícil créixer i a les cooperatives els passa el mateix, amb l'agreujant que anar a buscar finançament els és més complicat per l'estructura societària i perquè els fons propis de la cooperativa es generen amb els excedents que capitalitzen o capital dels socis. Per això hem dissenyat una eina per ajudar els socis de les cooperatives a poder posar capital.
De quina manera?
Mitjançant un acord amb diferents entitats, com Cajamar, Coop57, entre d'altres, per subvencionar els interessos de préstecs perquè els cooperativistes aportin capital a les seves cooperatives. Hem fet una experiència pilot que hem vist que funciona.
Manteniu així la política de la direcció general d'economia Social i Cooperatives d'evitar les subvencions a fons perdut?
Així hi ha un compromís doble de l'accionista i de l'administració. És cert que no hem cregut en les subvencions a fons perdut, però en part perquè des de fa cinc anys hem passat per un període molt complicat amb pressupostos reduïts.
La internacionalització és encara l'assignatura pendent per al sector cooperatiu.
És veritat que estem en mercats locals i en serveis locals, però no tots. Qui li hauria dit fa cinquanta anys a un pagès de Lleida que vendria la seva fruites arreu del món. Hem començat a treballar amb ACC1Ó i crec que hem de fer alguns programes propis i específics per impulsar la internacionalització de l'economia social. Però tornem al mateix, el que s'ha de fer és treballar la cooperació de les empreses i la dimensió, i la internacionalització ja vindrà.
Un altre dels estigmes amb què carrega el cooperativisme és que són empreses per a temps de crisi.
Encara vivim de la crisi dels vuitanta, en què és veritat que van néixer moltes cooperatives a partir d'empreses industrials en fallida. Però ja no és així, hi ha molta diversitat. El cooperativisme i l'economia social no és un recurs només per a temps de crisi, és un model empresarial per als nous temps. Justament ara és quan cal, perquè posa el centre en les persones, perquè d'aquesta manera les organitzacions són més flexibles. L'entorn és cada cop més volàtil i per tant hem de dissenyar un model que si demanem sacrificis quan les coses no van bé, que se'n beneficien per quan vagin bé. Però per assolir-ho cal transparència.
Però si és cert que les cooperatives mantenen més l'ocupació en períodes de crisi.
Sí, així és, però aquesta crisi ha sigut letal, també per a les cooperatives.
Què pot oferir el model cooperatiu al conjunt del teixit empresarial?
Un model empresarial més sostenible que pensa en les persones. Són empreses de persones, i el que generen ho distribueixen d'acord amb l'esforç que hi ha posat cadascú i no depenent del capital. Té més sentit que cobri més el qui més esforç hi ha posat i no depenent del capital. Les organitzacions empresarials intel·ligents han de veure que el cooperativisme té elements que fan millorar la seva competitivitat. Jo no crec en el discurs de frontisme: d'empreses bones i empreses dolentes Crec que les empreses són bones per definició.
Som consumidors més conscients, però és suficient l'etiqueta d'empresa cooperativa per ser l'opció de compra escollida?
No, per descomptat. Els iogurts de la Fageda en són un exemple. Sistemàticament el consumidor no compra un producte que és més car perquè té una funció social, sinó perquè és bo. Si es compra només per qüestions ideològiques és negatiu.
Un impulsor convençut
Xavier López, nascut a Vilanova i la Geltrú fa 54 anys, ha vist totes les cares del cooperativisme. Ell mateix va estudiar en una escola cooperativa on les decisions per assemblea eren el dia a dia. El director general d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom al Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya des de gener de 2011, va ser un dels fitxatges de l'administració del sector privat. El 1989 va fundar l'empresa cooperativa Grup Qualitat en el sector immobiliari, va ser director gerent de la Federació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya i vicepresident de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. L'any 2005 va impulsar el Grup Clade, primer grup empresarial cooperatiu de Catalunya.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
