Clam per revertir la pèrdua de pes de Catalunya en R+D
El Principat ha caigut 40 posicions en el rànquing de competitivitat
Universitats i empreses reclamen que la inversió en innovació passi dels 3.000 als 6.000 milions anuals, el 3% del PIB
Catalunya sempre ha excel·lit en temes d'innovació, però en els últims anys ha perdut pistonada. La inversió total en R+D (comptant la que porta a terme tant el sector públic com el privat) ha passat dels 3.280 milions d'euros d'abans de la crisi als 2.960 actuals. A més, en el rànquing de competitivitat de l'Eurostat, el Principat ha perdut 40 posicions en només dos anys. Per revertir la tendència, una plataforma formada per una vintena d'empreses i universitats ha elaborat l'agenda per a la innovació i la competitivitat 2015-2020, que inclou diverses mesures per impulsar la innovació com a “palanca de futur” i aconseguir que, d'aquí a cinc anys, la recerca rebi 6.000 milions d'euros anuals. La xifra suposaria passar de l'1,5% del PIB actual al 3%, la proporció recomanada per la Unió Europea.
Com va destacar ahir el vicepresident de Foment del Treball, Ramon Adell, s'han posat “deures” a tots els actors implicats. Segons l'agenda presentada ahir en societat, l'administració pública hauria d'aportar el 2020 uns 2.000 milions d'euros al pressupost de recerca, que hauria de mobilitzar fins a 4.000 milions del sector privat.
Definir prioritats
Però no és només una qüestió de números. Els membres de la plataforma Coneixement, Territori i Innovació deixen molt clar que també les polítiques d'innovació necessiten un canvi estratègic. Per exemple, van recordar que un dels punts febles del sistema és la transferència del coneixement cap a la indústria. “Les eines d'impuls a l'R+D s'han centrat, en els últims anys, més en la generació i difusió de coneixement a les universitats i centres tecnològics que no pas en la innovació en el sector empresarial”, indica l'informe, que en els pròxims dies serà presentat al president en funcions de la Generalitat, Artur Mas.
Els integrants de la plataforma estan convençuts que si s'aconseguís que les innovacions sorgides en el món educatiu es transformessin en aplicacions pràctiques, les empreses estarien molt més disposades a invertir en recerca i desenvolupament, perquè són les primeres interessades a tenir nous productes i millorar els existents. Per Josep González, president de Pimec, les pimes s'han d'implicar molt més en aquest procés. Per això va aprofitar la jornada d'ahir per reclamar mesures específiques d'ajuda a la petita i la mitjana empresa.
Per damunt de tot, la plataforma, en què també participa Enric Fossas, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya, reclama un “compromís a llarg termini amb la recerca”, és a dir, que les prioritats i les estratègies no canviïn amb els diferents governs, sinó que hi hagi “estabilitat”. Finalment, es demana un marc legislatiu “adequat” per potenciar la innovació. Una innovació, va recordar el president de la patronal Pimec, que no necessàriament ha de tenir a veure amb grans tecnologies. “La maleta amb rodes va ser una gran innovació fruit de barrejar dos productes que ja existien.”
LA FRASE
Un observatori per mesurar, controlar i millorar
Catalunya ha passat de la posició 103 a la 142 del rànquing de competitivitat de l'Eurostat, ha perdut pes respecte a Madrid i el País Basc segons el Regional Innovation Scoreboard, i si el 2009 van sorgir de la universitat una trentena d'empreses derivades, el 2012 només se'n van crear dues. Aquestes són només algunes de les dades que demostren que s'ha de fer alguna cosa per no continuar caient.
Nou organisme
Pels impulsors de la plataforma, és important reunir totes aquestes xifres i crear-ne de noves, així que proposen la constitució d'un observatori per a la innovació i la competitivitat. “El que no es mesura no es controla i, per tant, no es millora”, sentencia Ramon Adell, de Foment.
Matèries integrades
Per l'associació de patronals i universitats que volen donar un impuls a la recerca, també és bàsic que, per tal de coordinar esforços i polítiques, es creï una conselleria única que inclogui els àmbits d'innovació, universitats, recerca científica i ocupació. Això “provocaria que els agents de tota la cadena de valor s'organitzessin i funcionessin de manera més coordinada”.