La CE vol un fons de garantia de dipòsits el 2024

És només un primer pas, encara tímid, però no per això traurà menys de polleguera Angela Merkel. La Comissió Europea (CE) va desafiar ahir la cancellera alemanya aprovant l'embrió del futur fons de garantia de dipòsits comú, que a la pràctica, quan estigui plenament operatiu el 2024, suposarà una mutualització dels riscos del sector financer. És la cirera que falta al pastís de la unió bancària amb què Brussel·les vol evitar que els contribuents hagin de tornar a pagar la factura dels rescats: després d'haver posat en marxa la supervisió única (que ja està fent el BCE) i el mecanisme únic de resolució (un fons de 55.000 milions d'euros per reestructurar o tancar les entitats en dificultats), ja només falta la xarxa de seguretat que garanteixi els dipòsits dels estalviadors europeus.

La legislació europea ja obliga a assegurar els primers 100.000 euros que un client tingui en un banc, però la crisi ha fet evident que aquesta garantia no és igual de sòlida en tots els estats membres. Per exemple: aquest estiu passat, quan Tsipras va posar un peu i mig fora de l'euro, els estalviadors alemanys podien dormir més tranquils que els grecs. Per això Brussel·les vol crear una guardiola comuna, un coixí de seguretat que hauran d'omplir els mateixos bancs i que garantirà a qualsevol estalviador europeu, independentment de la nacionalitat, que passi el que passi pot recuperar almenys 100.000 euros, fins i tot si el seu estat membre fa fallida.

Però Merkel és al·lèrgica a la paraula mutualització, a compartir riscos, i tem que els dipositants alemanys hagin d'acabar pagant la festa dels del sud. Brussel·les no pot imposar-li la seva proposta, que no veurà la llum mentre no l'aprovi l'Eurocambra i rebi llum verd dels 19 governs de la zona euro. Aquest pot comú que haurien d'anar posant els bancs, en els vuit anys vinents, hauria de sumar el 0,8% de tots els dipòsits coberts, és a dir uns 43.000 milions d'euros en total (si fem els càlculs amb el nivell de dipòsits del 2011). Per intentar convèncer la cancellera, Brussel·les va proposar ahir que els bancs paguin en funció del seu perfil de risc: els que hagin tret mala nota als tests d'estrès hauran de posar-hi més d'aquest 0,8% i a les entitats més sòlides se'ls rebaixarà la contribució.

A més, aquest fons comú de garantia de dipòsits es posaria en marxa en tres fases, de forma progressiva. Fins al 2020, aquests diners comuns només es farien servir si s'esgotessin el fons estatals (reassegurança) i per pagar un màxim del 20% de la factura total. A partir de llavors, cada any aquest límit s'apujaria i es podria fer servir abans que el fons estatal s'hagués buidat (coassegurança). La tercera fase començaria el 2024, amb una mutualització total. “Ens hem d'assegurar que la reducció del risc va acompanyada d'una mutualització”, va dir ahir el comissari de Serveis Financers, Jonathan Hill.