Bons fonamentals

Durant les últimes setmanes els esdeveniments terroristes han contribuït a augmentar sensiblement la tensió geopolítica global. L'atemptat terrorista de París ens situa en un escenari semblant al viscut després de l'11 de setembre del 2001, amb un potencial impacte negatiu en la confiança i, més concretament, en el sector del turisme, en una relaxació de la disciplina fiscal (uns quants membres de la UE ja han avisat que es desviaran dels seus objectius de dèficit per fer front a una despesa més gran en seguretat i defensa), i un retard en els avenços per tenir més integració a Europa, on l'arribada massiva d'immigrants de Síria ha posat de manifest les febleses de la política comuna d'immigració, fins al punt que s'han arribat a suspendre temporalment els acords de Schengen.

D'altra banda, els atemptats deixaven entreveure la possibilitat d'aconseguir un compromís més fort de Rússia per fer un front comú real contra Estat Islàmic a Síria, tot i que fins aleshores Moscou semblava haver aprofitar per atacar els grups d'oposició al règim del govern sirià per afeblir-los, una actitud que afavoria indirectament Estat Islàmic.

No obstant això, l'abatiment aquesta setmana d'un caça rus de Turquia –que, recordem-ho, és membre de l'OTAN– ha posat de manifest la fragilitat del front comú a Síria i ha fet esvanir els avenços en el procés de normalització de la relació entre els Estats Units, Rússia i la UE.

Tot l'anterior ha provocat més impactes negatius, entre els quals hi ha destacat una pujada del preu del cru, que s'ha augmentat un 8% aquesta última setmana. A això s'hi afegeix la proximitat de la cimera de l'OPEP prevista per al dia 4 de desembre, en què es discutiran possibles canvis en les quotes de producció i al voltant de la qual les posicions curtes especulatives, que el passat 17 de novembre van assolir el seu valor màxim dels últims tres mesos, augmentaran la sensibilitat del mercat pels comentaris provinents dels països membres de l'organització.

Per la seva banda, les borses, que han pujat un 4% després dels atemptats de París, han mostrat reaccions tímides comparades amb les que van tenir lloc en ocasions anteriors. El que sí que s'ha mantingut ha estat l'impacte a escala sectorial, amb caigudes més importants en els sectors de viatges i oci (és a dir, turisme i companyies aèries), i també en el consum.

Tot i que a curt termini les borses podrien veure's més afectades per l'augment del risc geopolític i traduir-ho en més volatilitat, i que el càstig afectés sobretot els sectors de viatges i oci, a mitjan termini aquests s'haurien de continuar beneficiant d'uns bons fonamentals, amb el suport d'una demanda interna forta i per preus del cru baixos, que fins i tot amb els repunts d'aquesta setmana continuen molt lluny de nivells que suposin un risc.

Pel que fa a la renda fixa, a Europa les rendibilitats van recollir amb escurçaments aquest risc geopolític i també els nous rumors de cara a la reunió del BCE. Ara per ara les corbes recullen cada cop més una retallada en el tipus de dipòsit (els bons europeus amb venciment de fins a 3 anys cotitzen en taxes negatives i mínims històrics) en almenys 15 punts bàsics fins a un 0,35% negatiu. L'autoritat monetària es podria plantejar un tipus de dipòsit asimètric que penalitzaria amb un tipus més baix els bancs amb més reserves al BCE. Als Estats Units es pot esperar una creació d'ocupació no agrícola al novembre de 160.000 persones, que augmentaria la probabilitat de pujades de tipus de la Fed.

Són les expectatives de tipus i l'estabilitat que esperem en les divises i les primeres matèries per al 2016 (en tots dos casos a prop de mínims) les que haurien d'ajudar en la continuïtat del repunt del curt termini, a l'espera d'un 2016 marcat per un creixement baix, per riscos de revisions a la baixa de beneficis, després d'una temporada de resultats de tercer trimestre molt fluixos, sobretot a Europa, i amb una volatilitat a l'alça.

Nicolás Fernández es director d'anàlisi del Grup Banc Sabadell