Economia

ANTONIO BORRÀS

RESPONSABLE NACIONAL DE REGADIUS DE LA UNIÓ DE PAGESOS

“No es pot transformar un territori d'un dia per l'altre”

“Qui es va quedar al secà, si ha continuat tirant endavant, és perquè d'una manera o d'una altra la terra li rendeix”

“Se'ns demana que la inversió del Segarra-Garrigues la fem abans de veure la recuperació, i hauria de ser a l'inrevés”

“Aquests ocells són per tot Catalunya; per tant, repartim les zones per tot el país”

Aposta pel reg al secà
Veí del municipi de Sant Martí de Riucorb (Urgell), Antonio Borràs sap bé com funciona la vida, l'economia i l'agricultura al secà. Conrea unes 100 hectàrees de cereal, ametlla i vinya i, des de fa quatre anys, és el responsable nacional de regadius de la Unió de Pagesos. Assegura que s'apuntarà al reg del canal Segarra-Garrigues. “Espero que ho faci tothom, perquè en aquesta zona el reg significa la supervivència per arribar bé al final de la collita”, diu.
El canal l'entenem com una millora del que ja teníem per assegurar la collita

L' adhesió dels pagesos al canal Segarra-Garrigues és més lenta del previst i, alhora, clau per continuar les obres, segons l'informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS). Antonio Borràs considera que la planificació i la gestió del projecte dificulten l'adscripció dels pagesos al reg.

Com veu l'evolució del projecte del Segarra-Garrigues?
Molt justa. Potser aquesta crisi l'ha perjudicat. Ells pensaven que tothom correria a apuntar-s'hi, però al segle XXI la gent s'ha adaptat a anar malvivint o a anar vivint com pot sobre el territori. Quan s'implanta un projecte que implica canviar tota la filosofia i la mentalitat, has de donar, en primer lloc, temps i, en segon lloc, mitjans i argumentació perquè la gent ho pugui assimilar. No pot ser que estiguis fent oliveres i guanyant-te més o menys la vida i que d'un dia per l'altre ho hagis de canviar tot i hipotecar-te, no ja amb el que és teu, sinó amb el que és dels teus fills... Perquè no hi ha cap amortització d'aquestes que es pugui comptabilitzar abans de 30 anys. Aquí grinyola. A la Unió de Pagesos sempre hem dit el mateix: el canal s'ha d'entendre com una millora de país, un sistema nou de produir, per millorar el que ja teníem sense fer grans canvis i per assegurar la collita.
Per què no hi ha les adhesions previstes?
Als pagesos se'ns demana que fem la inversió abans de veure la recuperació. No poden dir que el secà no val per a res i que ara tot ha de ser regadiu. S'estan demanant experiments, però sempre paguen els mateixos. Tothom vol agafar aigua. Ara, si preguntem qui està disposat a pagar 3.000 euros per hectàrea, cal saber amb quin resultat, què hi produirà i amb quines garanties arribarà tota l'aigua. I si plou? I si els pantans estan buits? Si realment es creu que és un projecte de futur i de país, que ho facin a l'inrevés. A ningú se li acut que els usuaris paguin l'L9 del metro per endavant. I si hi afegim les zones amb limitacions de les ZEPA [zones d'especial protecció per a les aus], tot plegat ja no té cap ni peus. Era un projecte pensat per a 70.000 hectàrees i ara n'han quedat la meitat.
L'agrupament en ZEPA el va fer la Generalitat. Als pagesos afectats en què els limita?
El govern ha fet uns dibuixos basant-se en el fet que fa temps
hi havia uns ocells que calia conservar. La Generalitat va dir que aquestes espècies estaven per tot Catalunya. Per tant, repartim aquestes zones per tot el país. A les ZEPA, no es pot regar, tampoc fer canvis ni intensificació de conreus. Algú ha dit que, si en lloc d'haver-hi oliveres cada deu metres n'hi ha cada quatre, això no és bo per als ocells. Sense cap prova ni estudi científic.
Els pagesos estan interessats en el recanvi de conreus?
No es pot transformar un territori d'un dia per l'altre. En una explotació, si s'hi han quedat els fills i la volen millorar, hi plantaran nous conreus en part de les finques. D'aquí a tres o quatre generacions, potser sí que hi haurà un canvi estructural. Qui es va quedar al secà, si ha continuat tirant endavant, és perquè d'una manera o d'una altra, li rendeix. Ara, l'explotació mitjana de secà se'n va a les 40 hectàrees. No la pots transformar sencera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

Les exportacions gironines creixen un 11% i les vendes arriben als 706 milions

girona
Orient Mitjà

S&P rebaixa la nota del deute d’Israel per l’escalada de la tensió a la regió

barcelona
economia

L’Íbex baixa un 0,8% per les tensions a l’Orient Mitjà

barcelona
EMPRESA

Carme Torras, premi Manel Xifra a la transmissió de coneixement tècnic i tecnològic

GIRONA
economia

El Port de Mataró acollirà el primer Saló Internacional Nàutic amb una trentena d’expositors

mataró

Reempresa evita el tancament de 440 empreses gironines durant l’última dècada

girona
economia

Henkell Freixenet creix un 4,1% l’últim any assolint 1.230 milions d’euros de facturació

sant sadurní d’anoia
medi ambient

Part de les vinyes del Penedès, en perill de mort, per la sequera

VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Economia

L’acord perquè Chery fabriqui vehicles a l’antiga Nissan es signarà divendres

barcelona