Opinió

DE MEMÒRIA

La burgesia madrilenya

Pel que fa a les idees econòmiques, això és el que expliquen Thomas Baumert i Luis Perdices en un llibre curiós: ‘La hora de los economistas' (2010), que inclou entrevistes a “40 economistes que han contribuït a la modernització de l'economia espanyola”. De fet, la contribució catalana continua essent important, car 16 d'aquests 40 eren/són catalans

De fet quan, al 1816, Eudald Jaumeandreu presenta, al seu llibre Economia política, la geografia del poder econòmic a les Espanyes, dibuixa un mapa destinat a una llarga durada. L'Espanya que ha rebut l'or d'Amèrica, que és Andalusia, Extremadura i les Castelles, és l'Espanya pobra. I l'Espanya sense l'or d'Amèrica, que és “Múrcia, València, Catalunya, Guipúscoa i Galícia”, és “la més pròspera”. I, dues dècades abans de la Revolució industrial de les màquines de vapor, afegeix : “la seva riquesa … es deu a la seva indústria”.

Aquest model territorial ha travessat dos segles. Però, al 2016, sembla haver canviat un xic. Quan Jaumeandreu publica el seu llibre, Madrid no és, encara, una ciutat industrial. A partir de la foneria dels Bonaplata (1837), o, si es vol, de la gran fàbrica de calçat de Josep Soldevila (1873), a Madrid s'inicia un cert desplegament industrial. La proposta de reforma urbana d'Ildefons Cerdà de 1862 té, justament, aquest objectiu: transformar Madrid en una ciutat industrial connectada amb un nou mitjà de transport, el ferrocarril, amb tres ports de mar: Alacant, València i Barcelona (vg. L'Econòmic, 19 i 26/5/2012).

Al 1931, Josep Pla observa grans canvis: “Feia onze anys que no havia estat a Madrid. Tot està desconegut, transformat … era una ciutat provinciana, sense confort, de caserons amples i baixos, … Avui Madrid té tot l'aspecte extern d'una ciutat moderna. La gent ha agafat un aire esportiu… a Madrid tot vol ésser modern i americà.” Aquesta modernitat és visible en tots els terrenys. Després del 39, hi ha un retrocés, però els avenços de l'economia de Madrid ja són irreversibles.

Pel que fa a les idees econòmiques, això és el que expliquen Thomas Baumert i Luis Perdices en un llibre curiós: La hora de los economistas (2010), que inclou entrevistes a “40 economistes que han contribuït a la modernització de l'economia espanyola”. De fet, la contribució catalana continua essent important, car 16 d'aquests 40 eren/són catalans.

Aquesta modernització ha tardat: la burgesia madrilenya ha estat molt/massa lligada als aparells d'un estat en què els hàbits democràtics eren (són, encara) minsos. A partir del 2000, però, hi ha pistes de canvis: 1) el creixement relatiu de les exportacions de Madrid, 2) la consolidació del públic de les exposicions i els museus, 3) la fi del bipartidisme. Vegem-ho: 1) Madrid ha esdevingut la segona regió exportadora de l'Estat espanyol. Amb un 10% de les exportacions espanyoles del 2010 (lluny, però, de Catalunya, la primera regió exportadora, que en té un 26%). 2) Les grans exposicions de Madrid són equivalents al que ha anat proposant la burgesia culta d'altres latituds, tot i que el seu finançament és bàsicament públic. Al gener del 2016: el xoc Egipte-Roma (al Centre Canal), Ingres (a El Prado-Louvre), Alvar Aalto (a CaixaForum), la cartografia nàutica renaixentista (al Museu Naval), una re-interpretació de les cultures antigues a la Península ibèrica (a la nova presentació del Museo Arqueológico Nacional), que exclou, però, la cultura catalana. 3) La burgesia madrilenya ha saltat a la modernitat del pluripartidisme. Amb, en el cas de Podemos, un partit obert a la necessitat de fer un referèndum a Catalunya.

Dos economistes liberals

Entre els 40 economistes triats que han contribuït més a modernitzar l'economia espanyola, els dos més citats en tots els rànquings de publicacions acadèmiques del món són, segons Baumert-Perdices, dos catalans: Andreu Mas-Colell i Xavier Sala Martín. A més dels seus lligams amb algunes universitats dels EUA, un i altre tenen en comú una opció liberal que contempla els estats com a fruit de la suma de decisions individuals expressades en vots (i no com a resultat de guerres i ocupacions militars). Segons ells, la modernització de l'economia no ha d'implicar forçosament el manteniment de les delimitacions dels vells (i, sovint, obsolets) estats del XIX.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

orient mitjà

S&P rebaixa la nota del deute d’Israel per l’escalada de la tensió a la regió

barcelona
economia

L’Íbex baixa un 0,8% per les tensions a l’Orient Mitjà

barcelona
EMPRESA

Carme Torras, premi Manel Xifra a la transmissió de coneixement tècnic i tecnològic

GIRONA
economia

El Port de Mataró acollirà el primer Saló Internacional Nàutic amb una trentena d’expositors

mataró

Reempresa evita el tancament de 440 empreses gironines durant l’última dècada

girona
economia

Henkell Freixenet creix un 4,1% l’últim any assolint 1.230 milions d’euros de facturació

sant sadurní d’anoia
medi ambient

Part de les vinyes del Penedès, en perill de mort, per la sequera

VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Economia

L’acord perquè Chery fabriqui vehicles a l’antiga Nissan es signarà divendres

barcelona
economia

El Govern autoritza a Circuits de Catalunya a adjudicar la gestió a Fira de Barcelona

BARCELONA