Brussel·les alerta que el deute públic de l'Estat podria no ser sostenible
La Comissió Europea creu que es mantindrà per sobre del 90% del PIB fins almenys el 2026
Hi ha un 40% de possibilitats que el passiu s'incrementi
La Comissió Europea va donar ahir un altre toc d'alerta als responsables econòmics espanyols assegurant que el gran volum de deute públic que acumula l'Estat es mantindrà per sobre del 90% durant almenys una dècada més, fet que comportarà “alts riscos” per a l'economia espanyola a mitjà termini. En aquest sentit, Brussel·les considera que caldria un esforç estructural afegit “significatiu” per tal de pal·liar aquest desequilibri.
Segons l'anàlisi de l'executiu europeu, publicada ahir en l'informe triennal sobre la sostenibilitat de les finances públiques dels estats membres, l'alt nivell de deute públic és una “font de vulnerabilitat” per a l'economia espanyola. Tot i que la Comissió no hi detecta riscos “significatius” a curt termini, si la situació fiscal entrés en conflicte, alguns factors com ara el dèficit primari acumulat i les necessitats brutes de finançament podrien complicar la situació. A més, a mitjà termini, els riscos sí que “semblen alts” si es té en compte el nivell de deute i la projecció de la durada d'aquests nivells.
En principi, Brussel·les compta que el deute espanyol tocarà sostre aquest any, quan arribi a un volum equivalent al 101% del PIB. A continuació, s'espera que l'any que ve es redueixi fins a un 100% i es mantingui al voltant d'aquest percentatge fins al 2020, moment en què hauria d'anar caient fins al 92% del 2026.
Aquest pronòstic es confirmaria, sempre que es donessin les condicions econòmiques “normals” i es mantinguessin les polítiques fiscals sense canvis, incloent-hi els esforços estructurals equivalents al 0,2% del PIB, assegura la institució europea.
A banda de la previsió teòricament sense ensurts, la Comissió adverteix que hi ha un 40% de possibilitats que, per contra, el percentatge de deute s'incrementi en els pròxims exercicis i que el 2020 sigui encara superior al d'aquest any.
“Un conjunt ampli de xocs simulats sobre el creixement, els tipus d'interès i el saldo primari estructural”, assenyala l'informe de l'autoritat europea, indiquen aquesta possibilitat d'increment del deute.
Crida a la disciplina
La Comissió va destacar que, si l'Estat complís amb les recomanacions indicades en el marc del Pacte d'Estabilitat i Creixement, el deute es podria reduir de manera més pronunciada en comparació amb l'escenari de base esmentat, fins a un 75% del PIB en l'horitzó del 2026, encara que el saldo fiscal primari que caldria seria del 2,6% fins aquell any, contra el 0,2% projectat.
Finalment, Brussel·les també va assenyalar que hi ha perills en la mateixa estructura del deute públic i va constatar la “volatilitat” dels creditors estrangers.
Cap referència a l'estancament polític espanyol
La Comissió va eludir fer qualsevol declaració que anticipi l'impacte econòmic de l'estancament polític a l'Estat i les dificultats a l'hora d'investir president i formar govern després de les eleccions generals de fa un mes. Segons Brussel·les, l'anàlisi es farà a través de l'avaluació “per país” que s'espera cap a final del mes vinent, en el marc del semestre econòmic europeu, per bé que l'executiu comunitari presidit per Jean-Claude Junker va tornar a fer una crida a formar un govern “estable”.
“El que hàgim de dir sobre cada estat membre ho direm en aquell moment”, va comentar ahir en una roda de premsa el portaveu de la presidència, Schinas Margaritis. Quan se li va preguntar si a la Comissió l'amoïna el moment d'indecisió política i si aquest perjudicarà la confiança en l'economia espanyola, el portaveu va reiterar el desig que s'acabi fent un govern que esdevingui un interlocutor estable que s'impliqui amb les institucions de la Unió i la resta d'estats membres. Així, Margaritis treia una mica d'importància a les afirmacions del ministre d'Economia en funcions, Luis de Guindos, que havia assegurat que la Comissió estava “preocupada” per la situació política a l'Estat.
