Economia

El Suprem anul·la la compra d'accions de Bankia en l'OPV

L'alt tribunal obre la porta a noves reclamacions d'inversors per la sortida a la borsa de l'entitat financera

Avala sentències que denuncien la “incorrecció” del full que oferia les accions

La polèmica sortida a la borsa de Bankia, el juliol del 2011, va de mica en mica aclarint-se. El Tribunal Suprem va rebutjar ahir dos recursos presentats per Bankia contra decisions de diversos jutjats que van inclinar-se per ordenar la nul·litat de les ordres de subscripció d'accions de l'entitat en l'oferta pública de venda (OPV). El tribunal considera que la informació recollida en el full en què el grup donava a conèixer l'oferta d'accions no es corresponia amb la seva situació financera real.

La sentència de la sala civil de l'alt tribunal obligarà Bankia a retornar el diner invertit per dos subscriptors de l'OPV; però, el que és més important, obre la via a milers de noves reclamacions. A més, el Suprem ha rebutjat que la causa penal pendent davant l'Audiencia Nacional pugui paralitzar les reclamacions individuals per la via civil.

En aquests moments existeixen demandes per subscripció d'accions contra l'entitat per valor de 819,2 milions d'euros –amb dades del 20 de desembre passat– si bé Bankia disposa d'una provisió de fons per fer front a aquest assumpte de 1.840 milions d'euros, segons dades de la mateixa entitat. No obstant això, i arran de la sentència, les demandes pels retorns dels diners invertits en l'OPV poden augmentar. Cal recordar que l'entitat va recaptar 3.100 milions d'euros en la seva OPV.

Durant el ple que va tenir lloc ahir, el Suprem va considerar correcta la decisió de les audiències provincials d'Astúries i València, que anul·laven la compra de les accions que van fer els clients en estimar que el full informatiu de la sortida a la borsa no reflectia la situació real de l'entitat. En el seu recurs, Bankia sol·licitava que la sentència fos revocada en no justificar “de manera suficient i adequada” la falta de veracitat de la informació recollida en el full de l'OPV, que, al seu parer, complia la normativa vigent. Igualment, l'entitat, que en el moment de l'operació estava presidida per Rodrigo Rato, insisteix en el fet que els inversors van adquirir accions amb independència de la informació recollida en el full. “Fins i tot suposant que la situació no hagués estat la descrita”, els inversors haurien signat igualment el contracte de compra d'accions, segons va argumentar Bankia en el seu recurs.

Reclamacions civils

El Suprem, però, va rebutjar totes aquestes al·legacions i va ratificar així les decisions que estan adoptant els tribunals civils, que fins al moment estan resolent a favor dels inversors. A més, va rebutjar que la causa penal pendent davant l'Audiencia Nacional pugui paralitzar les reclamacions dels ciutadans per la via civil.

El Suprem va admetre els recursos de Bankia el setembre i l'octubre passats. La queixa del banc
es va interposar, en concret, contra una sentència de l'Audiència Provincial d'Astúries i una altra de l'Audiència Provincial de València. Els demandants van ser dos matrimonis que van invertir, respectivament, 9.997 euros i 20.868 euros en accions. Les audiències provincials van considerar provat que la informació reflectida en l'oferta pública “va resultar incorrecta i no veraç en aspectes rellevants” i va donar l'aparença d'una solvència que no es corresponia amb la realitat.

En paral·lel a la sentència d'ahir del Suprem, el Banc d'Espanya va emetre un comunicat en què assenyalava que no va valorar els comptes presentats per Bankia amb motiu de la seva sortida a la borsa el juliol del 2011. El Banc d'Espanya responia així a una pregunta sobre l'OPV plantejada per un magistrat de Navalcarnero, a Madrid.

LES XIFRES

3.100
milions d'euros
va recaptar Bankia el juliol del 2011 amb la seva sortida al mercat borsari.
1.840
milions d'euros
és la provisió feta per Bankia per fer front a les reclamacions per la seva opv.
Les claus

El polèmic informe dels perits del Banc d'Espanya

b.b

L'informe dels perits del Banc d'Espanya, que el desembre del 2014 determinava que els comptes anuals del 2011 de Bankia “no expressaven la imatge fidel del banc”, està sent crucial en les nombroses sentències condemnatòries que està tenint Bankia per la
seva sortida a la borsa.

Encarregat pel jutge Fernando Andreu de l'Audiencia Nacional per valorar la responsabilitat penal de Rodrigo Rato i el seu equip en l'oferta de venda de títols, al final se l'estan fent seu molts jutges de l'Estat. “Els comptes no compleixen la normativa del Banc d'Espanya [perquè tenen] errades comptables per omissions o inexactituds”, afirmaven els economistes en el seu informe.

De fet, i un cop conegut, el Banc d'Espanya es va afanyar a subratllar que l'informe no estava subscrit per l'organisme i que tan sols era l'opinió de dos economistes de la institució. I és així perquè l'Audiencia Nacional va contractar els funcionaris del Banc d'Espanya com a experts independents perquè analitzessin els comptes de la sortida a borsa de Bankia. El problema és que, posteriorment, desvincular-los del Banc d'Espanya es fa força difícil.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

economia

Les exportacions gironines creixen un 11% i les vendes arriben als 706 milions

girona
Orient Mitjà

S&P rebaixa la nota del deute d’Israel per l’escalada de la tensió a la regió

barcelona
economia

L’Íbex baixa un 0,8% per les tensions a l’Orient Mitjà

barcelona
EMPRESA

Carme Torras, premi Manel Xifra a la transmissió de coneixement tècnic i tecnològic

GIRONA
economia

El Port de Mataró acollirà el primer Saló Internacional Nàutic amb una trentena d’expositors

mataró

Reempresa evita el tancament de 440 empreses gironines durant l’última dècada

girona
economia

Henkell Freixenet creix un 4,1% l’últim any assolint 1.230 milions d’euros de facturació

sant sadurní d’anoia
medi ambient

Part de les vinyes del Penedès, en perill de mort, per la sequera

VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Economia

L’acord perquè Chery fabriqui vehicles a l’antiga Nissan es signarà divendres

barcelona