Enèrgicament

La Unió Europea té 28 estats, que tenen 28 polítiques energètiques i 28 preus de l'electricitat i dels derivats del petroli i gas.

Fa 100 anys, la primera font d'energia era el carbó. És una energia no renovable, tot i que les existències són pràcticament il·limitades. Però és contaminant i l'explotació, perillosa per als minaires. Els països desenvolupats han anat tancant les mines i substituint el carbó per altres fonts. L'energia procedent dels embassaments té poques possibilitats de creixement.

Fa uns 50 anys, el món estava preocupat perquè el petroli, una font d'energia fonamental, tenia els dies comptats. Era un combustible fòssil i les reserves s'esgotarien en pocs anys, es deia. Actualment, les reserves continuen essent les mateixes, perquè s'han descobert nous jaciments. Aleshores, es van començar a explotar els jaciments de gas natural, un altre combustible fòssil, també no renovable però menys contaminant que el petroli i amb unes existències superiors. Els estats de la Unió Europea tenen poc petroli i poc gas natural. El seu transport fins als països consumidors es fa amb enormes petroliers, amb vaixells que porten el gas liquat a 150 graus sota zero, o bé en canonades. Aquestes arriben de Líbia i d'Algèria, passant per casa nostra, o bé del Caucas o de la Sibèria russa.

Després de la Segona Guerra Mundial el món va entrar en l'etapa atòmica. Les plantes d'energia nuclear produeixen electricitat mitjançant la fissió dels àtoms, o sigui, la seva divisió. Una planta d'energia nuclear és caríssima, però un cop engegada, té llarga vida amb costos relativament reduïts. Però arrosseguen dos problemes. El primer porta els noms de Txernòbil i de Fukushima. L'altre problema és el dels residus radioactius, que ningú sap on posar. L'alternativa atòmica és la fusió dels àtoms, però es trigarà de 10 a 15 anys a aconseguir-la a la planta que hi ha a França, vora el Roine, que té unes oficines a Barcelona. La fusió atòmica no deixa residus.

Fa molts segles que sabem que hi ha una energia solar. I ara la podem aprofitar. Però el cost de l'electricitat que produeix és encara superior al del petroli, el gas o el carbó. És una font inesgotable, però limitada geogràficament: la Sibèria i els països nòrdics a Europa no són els més aptes per aconseguir-la.

El vent és una altra font inesgotable, sempre que bufi i s'instal·li un parc eòlic. Els britànics fan experiments per treure partit de les marees: una massa enorme d'aigua que puja i baixa de forma regular pot produir electricitat. Ni Catalunya, ni els països mediterranis tenen accés a aquesta font d'energia. Ni l'energia nuclear, ni l'eòlica, ni la produïda per marees són contaminants.

En resum: no hi ha escassedat d'energia. L'univers és energia pura. Una altra cosa és el seu cost.
La Unió Europea va començar gràcies a uns polítics bons i eficaços, amb la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer i la Comunitat Europea de l'Àtom, o sigui, fent una política comuna de producció sobre aquells elements bàsics. Si els europeus tenim dos dits de front hauríem de tornar a començar amb una política energètica comuna, per exemple.