La Borsa
Més valors
Economia

La Catalunya independent reduiria el deute a la meitat

Un estudi revela que el nou país naixeria amb un endeutament molt per sota de la mitjana de la UE, que és del 87% del PIB

El règim autonòmic fa que el país suporti un percentatge del 105%

Lluny dels escenaris d'apocalipsi econòmica que alguns han prefigurat per a una Catalunya independent, el país naixeria amb un endeutament d'entre
el 50% i el 75%, pràcticament la meitat del que suporta com a territori autonòmic dins de l'Estat espanyol, que és del 105%. Així ho revela un estudi presentat ahir al Col·legi d'Economistes i elaborat per David Ros i Pere Miret, que conclou que el deute català actual, més el que s'heretés del Regne d'Espanya, no tan sols seria assumible per a l'economia catalana en el marc del nou estat, sinó que, a més, quedaria per sota de la mitjana europea, actualment d'un 87,2%, i també dels països amb millor situació del seu deute públic com ara Alemanya, Suècia i Holanda. Tot, sense comptar que el previsible creixement del PIB encara minimitzaria més el percentatge.

Escenari garantista

David Ros comenta per a aquest diari que aquest és un escenari plausible, sorgit, d'una banda, del càlcul més “rigorós” del deute net i, de l'altra, de la necessària negociació del repartiment d'actius i passius “a partir del que diu el dret internacional”.

L'estudi recorda que fins ara aquesta magnitud macroeconòmica s'ha calculat de manera aïllada, sense considerar que el que es negocia és el repartiment d'actius i passius, que ha d'acabar necessàriament amb una solució pactada que doni tranquil·litat als mercats i continuïtat a la marxa de l'economia.

Ros i Miret, que han utilitzat principalment dades del Banc d'Espanya, a banda d'estimacions de treballs previs, com el dels economistes Jordi Angusto, Marcel Coderch i Gemma Pons, expliquen que als 72.274 milions de deute que tenia Catalunya a finals del 2015, cal afegir-hi el percentatge de deute net de l'Estat que correspon al seu esforç fiscal, és a dir, la part corresponent de gairebé un bilió d'euros, que és el que el banc emissor calcula com a deute brut de l'administració de l'Estat.

No obstant això, aquest deute brut espanyol té associats actius financers, com ara el fons de liquiditat autonòmic (FLA), que ja estan comptabilitzats
en el mateix passiu de les comunitats autònomes i que constitueixen uns 150.000 milions d'euros. Restant-los-hi, quedarien uns 790.300 milions d'euros de deute net espanyol, sobre els quals caldria estimar la part que correspon a Catalunya.

A partir d'aquí, es poden aplicar diversos criteris per ponderar aquesta part del total, com ara el pes
de Catalunya sobre el PIB espanyol, la població del Principat i la despesa de l'Estat que s'ha fet al territori. I també el criteri d'imputació d'actius i passius, que són els que donen l'interval abans esmentat que deixaria el deute català entre el 47,1% i el 73,2%.

Quant a la més que probable controvèrsia entre les parts, Ros recorda que, “per molt que es parli de la Constitució”, s'aplicarà el que marquin institucions com l'ONU i el Tribunal de l'Haia. Aquest és “el marc que cal considerar”, ja que en casos precedents els criteris aplicats han estat els de la Convenció de Viena del 1983 “per a la separació d'actius i passius i arxius”.

Amb aquest panorama, els autors del treball presentat ahir veuen clar que la independència incrementaria de manera espectacular la qualificació creditícia de la Generalitat i això facilitaria l'accés al finançament en els mercats internacionals tant per al nou estat com per a les empreses que hi desenvolupessin la seva activitat, ja que es passaria de l'actual nota B+ amb què treballen les agències de ràting a una qualificació d'AA-, per sobre de l'A del País Basc i Navarra i més per sobre encara de la BBB+ de l'Estat.

Un altre escenari, que l'estudi no veu viable però que igualment posa damunt la taula, seria un trencament sense negociació, en què el deute públic català quedaria a l'entorn d'un 36% del PIB, una taxa que encara es reduiria més, fins a un 16%, mentre no es retornés el fons de liquiditat autonòmic, que ara mateix representa dues terceres parts del total, seguida del 25% corresponent als préstecs i del 10% del deute públic.

LA XIFRA

72.274
milions
de deute propi tenia la Generalitat a finals de l'any 2015.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Any clau per a la producció a les plantes de Seat i Nissan

La companyia nipona, que deixarà de fer dos models a l’estiu, no té garantit cap nou vehicle

La planta de Martorell, en canvi, confia a consolidar el salt amb l’Arona i l’Ibiza tot i perdre l’Audi Q3

Barcelona
 

Pensions: entre el debat i el vot

barcelona
 
15 són 15

Rebaixes

Professora de Fonaments de l’Anàlisi Econòmica a la URV
 
ENRIQUE TOMÁS
EMPRESARI I DIVULGADOR DEL MÓN DEL PERNIL. ACABA DE PUBLICAR “JAMÓN PARA DUMMIES”

“Els xinesos mai no ens podran copiar els nostres pernils ibèrics”

badalona
 
Economia

Inversió per reforçar la promoció de creuers a l’Ebre

 

“El diable és en els detalls”

barcelona
 
Economia

Hisenda denuncia Shakira a la fiscalia per un presumpte delicte fiscal

Barcelona
 
Economia
Empreses

Relleu a Amat

Barcelona
 
Tribunals

Obliguen CaixaBank a haver de tornar els interessos per una hipoteca

la bisbal d’empordà