“Només fent un producte de qualitat ens en sortirem”

Vam muntar el gremi per defensar els interessos dels petits productors i, entre els requisits per ser-hi, hi ha tenir instal·lacions pròpies. Actualment estem pensant a introduir-hi altres tipus d'agremiats per fer-lo molt més gran, per exemple, per temes de distribució. També demanem que tinguin el registre sanitari, ser una empresa legal i tenir el número d'autorització per a la producció i venda de beguda alcohòlica. També han de treballar amb el procés artesà, que més o menys hem validat amb la gent del gremi que estem des dels inicis. És a dir, a partir de gra maltat; no s'hi val fer la recepta a partir d'extractes, i evidentment no fer servir additius ni processos industrials com ara centrifugats o extraccions amb filtres.

La cervesa artesana com a tal no està regulada pràcticament enlloc de l'Estat. En les normatives sobre cervesa, no diu què és una cervesa artesana. Per tant, nosaltres etiquetem de manera alegal, perquè encara no està regulat. Des de fa quatre anys, treballem amb el Departament d'Alimentació de la Generalitat per determinar què és el producte artesà i fer-ne una regulació. L'ofici de cerveser artesà ha estat publicat al Butlletí de la Generalitat des fa un any
i mig, quan van sortir tres oficis nous. Els cervesers artesans obtindrem un carnet després de dos anys d'experiència, un curs mínim de formació... Molt semblant al que fan els formatgers. Precisament, per parlar sobre la regulació, demà tenim prevista una reunió a la Generalitat.

Ens remuntem a l'any 2005, quan Glops va obrir la primera fàbrica. És cert que hi havia fàbriques com La Cervesera Artesana de Gràcia, que hi és des de finals dels noranta, i alguna altra experiència que no va sortir bé. Moska som del 2007 i també va sortir Rosita i CCM (Companyia Cervesera del Montseny). En total, se'n van crear unes set o vuit entre el 2007 i el 2008. En el meu cas, per exemple, se'm
va acudir provar de fer cervesa
i vaig descobrir, amb el temps i gràcies a internet, que a Barcelona hi havia l'associació Humulus Lupulus, que ja no existeix, que es dedicava a fer cursos d'elaboració de cervesa. D'allà
ha sortit gent com Pablo Vijande i Guzmán Fernández (Guineu). També hi havia Steve Huxley, que va morir l'any passat i que havia fet molt per la difusió de
la cervesa artesana a Catalunya. Ens trobàvem, ens passàvem cerveses... Hi havia molt poca gent que fes cervesa aleshores. Aquesta associació del Poble-sec en va ser el bressol i crec que aquí va ser on es va despertar tot.

Barcelona s'està convertint en la capital de la cervesa artesanal del sud d'Europa, segur. Potser ha tret el tron a Roma. Sembla que facin concursos per veure qui posa més aixetes. Hi ha bars amb més de 30 sortidors i s'han muntat dos o tres brewpubs importants, fins a l'extrem que Ada Colau ho ha tallat en sec.

Sí, però també arriba molta cervesa de fora i ja sabem que la gent valora més el producte de fora que el d'aquí. Aquesta és una altra de les coses que tenim pendents amb Gecan: la promoció de la cervesa d'aquí. S'han posat de moda molts bars, però vés-hi i veuràs quantes cerveses d'allà són fetes a Catalunya. Segurament estem parlant d'un 5%. Consideren que portar una cervesa dels Estats Units està millor. No ho critico; al final un es posa les piles i diu: “Tu has de fer un producte bo, perquè el consumidor sap distingir els productes bons.” Una mica com passava amb els cellers fa uns anys. Ara s'han disparat: si fan un producte bo, el venen. Amb
la cervesa també ha de ser això; només fent un producte de qualitat ens en sortirem.

Sí, les cerveseries del gremi hem rebut quinze medalles.