La Borsa
Més valors
Economia

economia

comerç

L'allau de grans superfícies desertitza el centre urbà

Alertes de les organitzacions de comerciants de diverses ciutats que han patit el tancament de milers de botigues

Jornada de les patronals lleidatanes sobre el model comercial, que acaba avui

Les federacions empresarials de comerç de ciutats com ara Reus, Perpinyà, la Corunya o Saragossa van alertar ahir de l'alt risc de desertització comercial que comporta la implantació de molts centres comercials o grans superfícies en una ciutat. Els perjudicis són immediats, amb tancament de botigues i pèrdues de llocs de treball, i una dècada després, el comerç de proximitat encara no s'ha recuperat.

Així de contundents van ser directius d'organitzacions de comerciants de diverses ciutats i experts del sector en les jornades sobre el model comercial de Lleida organitzades per les patronals.

Un dels més explícits va ser el secretari de la Federació de Comerç de la Corunya, Luis Fernández, que va quantificar en 4.000 les botigues que han tancat al centre de la ciutat gallega en 8 o 9 anys per la implantació de grans superfícies “amb una dotació de metres quadrats que quintuplica l'existent i un total descontrol que fa que l'oferta i la demanda estigui del tot descompensada”. A la Corunya hi ha més d'una dotzena de centres comercials en una ciutat d'uns 250.000 habitants.

José Antonio Pueyo, president de la Federació de Comerç de Saragossa, va anar per la mateixa línia i va explicar que l'eclosió de parcs comercials i grans superfícies des de 2005 “ha desertitzat el centre”, a més de crear problemes per la mobilitat derivada cap a la perifèria o “la pèrdua de visitants, que ja no entren a la ciutat a visitar-la perquè fan les compres als afores”. Pueyo va afirmar que els centres comercials no havien creat feines, sinó que l'ocupació s'havia traslladat del centre als afores i amb una major precarització dels llocs de treball.

Michel Pla, de la Cambra de Comerç de Perpinyà, va dibuixar un panorama desolador al sud de França per la proliferació de centres comercials que havia deixat desenes de pobles sense ni una trista botiga de queviures.

Finalment, Alfred Pitarch, de la Unió de Botiguers de Reus, va explicar que fa cinc mesos que lluiten contra el nou centre comercial La Fira de la capital del Baix Camp. Per ara han evitat la fuita de botiguers locals cap a aquest centre, tot i que les grans franquícies sí que han marxat. La previsió que el centre comercial generés perjudicis al comerç de proximitat, com ha passat en altres ciutats, va provocar que s'aliessin totes les associacions de comerciants de Reus i hagin establert campanyes i activitats per contrarestar la competència del centre comercial.

La jornada, amb uns 100 inscrits, clourà avui al migdia després de conèixer exemples de més ciutats, tot i que en paral·lel se celebrarà el ple extraordinari de la Paeria sobre aquesta qüestió.

LES XIFRES

4.000
botigues tancades
en 9 anys a la Corunya per la proliferació de centres comercials i grans superfícies.
496,5
milions
que consumidors de Lleida i d'un radi de 50 minuts fan a altres ciutats, com ara Barcelona i Saragossa.

Atenció als “mil·lenials” i accions publicoprivades

La consultora Maria Segarra va exposar durant la jornada els principals canvis que s'estan produint al sector comercial i que passen per nous perfils de consumidors i nous hàbits. Segarra va destacar els adolescents i els “mil·lenials”, és a dir, joves de fins a 35 anys i amb sous baixos, com col·lectius que marquen tendències de compra i als quals cal estudiar, i també va senyalar la gent gran i els solters, com altres grups de consumidors a qui cal adreçar-se. La consultora va defensar la compra de proximitat, però també el multiformat comercial sempre que es faci de manera ordenada, planificada i amb un urbanisme adequat, com també apostar per les compres i la promoció per internet i xarxes socials.

En el cas de Lleida, Maria Segarra va afirmar que l'eix comercial, com a principal àrea de compres, havia perdut atractiu i diversitat d'oferta i que feia molt mal el fet que hi hagi molts locals tancats. La consultora va apostar per una col·laboració entre els sectors públic i privats per revitalitzar zones singulars, alternatives i invertir en la promoció.

La jornada d'ahir es va completar amb l'estudi de la Paeria, dels quals destaca la fuita de prop de 500 milions d'euros anuals en compres que els lleidatans fan a altres llocs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La compravenda d’habitatges baixa gairebé un 6% a Catalunya al setembre en comparació amb el 2018

Barcelona

La renda vitalícia guanya pes

Barcelona

Fibracat inaugura la seva primera botiga a Girona, de 200 m²

girona

Busquets Festa, el millor aparador gastronòmic

girona
economia

El govern i el Port reivindiquen Catalunya al Japó

economia

Jordi Gual rep el reconeixement de l’Institut d’Analistes Financers

VivaGym adquireix Duet Fit

barcelona

Cap empresa es presenta per liderar el Centre d’Automoció de Martorell

Barcelona

Una badia entre les més belles del món

Roses