Economia
Empresa
La crisi ha destruït una de cada 3 empreses petites i una de cada 5 de les mitjanes
Foment recorda que en el període 2008-2014 ha desaparegut un 7% del teixit empresarial
Reclama un govern fort i estable per continuar les reformes
Els anys de crisi, extraoficialment limitats al període que va del 2008 al 2014, atès que el 2015 es considera l'any de l'inici de la represa, s'ha acarnissat en les companyies de dimensions petites i mitjanes, fins al punt que ha fet desaparèixer del teixit empresarial català una de cada tres societats considerades petites, d'entre 10 i 49 treballadors, i un 21,2% de les mitjanes, classificades com les que donen feina a un nombre de treballadors d'entre 50 i 250.
La recessió ha estat una mica menys cruel amb les de mida petita (d'1 a 9 treballadors) i les grans, de més de 250, amb reducció del seu cens en un 10,6% i un 11,9%, respectivament. Mentrestant, les empreses unipersonals; és a dir, els autònoms, són les que presenten un balanç més favorable després dels set anys fatídics, amb una caiguda del 2,5%. Globalment, tenint en compte totes les tipologies, la caiguda en la xifra de societats va ser del 7% en aquell període.
Tot plegat va ser explicat ahir a Foment del Treball per Valentí Pich, president de la comissió d'economia i fiscalitat de l'organització, i Salvador Guillermo, director d'economia de la patronal, coincidint amb la presentació de l'informe de conjuntura que Foment presenta cada trimestre.
Un bosc amb pocs arbres
Aquestes desaparicions corporatives són una de les “seqüeles” de la crisi identificades pels experts de l'organització empresarial, que van assenyalar que en aquesta tendència també hi ha influït la hiperregulació: “A una pime no se li poden demanar polítiques de conciliació familiar, de gènere o de formació amb la mateixa exigència que a les empreses més grans, que són les que poden abordar aquestes actuacions i també fer inversions o exportacions”, va subratllar Pich. Al seu torn, Guillermo hi va afegir que cal assegurar les empreses existents perquè “el bosc empresarial podria quedar amb pocs arbres, que faran poca ombra a les que estan creixent”.
La patronal també va lamentar que la crisi hagi deteriorat l'economia de les classes mitjanes. Els portaveus de foment van recordar que un estudi de la Fundació BBVA i l'IVIE assenyala que a l'Estat tres quartes parts de la renda disponible de les llars prové del treball, per la qual cosa “les diferències d'ingressos tenen a veure amb les oportunitats laborals, especialment l'atur i les diferències salarials”.
Tant Guillermo com Pich van aprofitar la presència davant la premsa per reiterar que la recuperació econòmica és encara fràgil i que pot ser frenada per diversos factors, entre els quals hi ha la inestabilitat política a Catalunya i a l'Estat. El director d'economia de Foment va insistir a dir que “cal un govern fort que continuï l'agenda reformista”, i va instar els polítics a emular el consens que ha caracteritzat els agents socials i a “no assistir a les taules de negociació a imposar només les idees pròpies”.
De vendre a Espanya a fer-ho al món
Foment ha estudiat el comportament de les exportacions catalanes en les dues últimes dècades i conclou que el destí de les vendes del Principat ha virat radicalment. Si el 1995 les vendes a la resta de l'Estat representaven un 63,5% del total i només un 36,5% sortien fronteres enllà, després del punt d'inflexió que va representar el 2008, el comerç català ha revertit les proporcions. L'obertura al món dels productes i serveis catalans fa que avui un 62,3% de les vendes a fora surtin de l'Estat, mentre que en territori espanyol s'hi queden un 37,7%. Foment alerta, però, que el saldo comercial exterior continua sent negatiu (a causa, sobretot, de la dependència energètica), i es veu compensat pel saldo positiu amb l'Estat.
