Europa permet als bancs no tornar totes les clàusules sòl

Guanya la banca. La justícia europea dóna la raó als bancs espanyols i, de moment, no els obligarà a retornar als hipotecats tots els diners de les clàusules terra. L'advocat general del Tribunal de Luxemburg, Paolo Mengozzi, va avalar ahir que puguin “limitar en el temps” aquestes devolucions i fer-se càrrec, només, de les clàusules abusives cobrades després del 9 de maig del 2013, que és quan els jutges del Suprem les van declarar nul·les. Això, a la pràctica, vol dir que Europa torna a salvar els bancs espanyols, que s'estalviaran entre 5.000 i 7.600 milions d'euros, segons els càlculs del Banc d'Espanya.

Tot i que la sentència definitiva es farà esperar encara fins a finals d'any, molt sovint l'opinió de l'advocat general va a missa, i en el 70% dels casos els jutges del Tribunal de Justícia de la UE acaben confirmant el seu dictamen, encara que no és vinculant. Mengozzi compra als bancs espanyols l'excusa que haver de retornar ara els calés de totes les clàusules sòl tindria “repercussions macroeconòmiques” per a un sector financer que va haver de ser rescatat amb 41.000 milions d'euros fa quatre anys. És a dir, que protegir la banca és, en aquest cas, més important que protegir els consumidors. Aquestes clàusules irregulars, en la lletra petita dels contractes, els obligaven a continuar pagant uns interessos mínims, tot i que els tipus hipotecaris haguessin caigut fins al 0% o en negatiu.

Mengozzi està d'acord amb el Tribunal Suprem espanyol, que fa tres anys, quan va declarar il·legals les clàusules terra, va posar límits a la retroactivitat d'aquesta nul·litat: per protegir la banca espanyola, aleshores en ple rescat i reestructuració i sota la sospita dels inversors, va sentenciar que els hipotecats només podrien recuperar els diners pagats a partir de llavors. Els clients de Cajamar, el BBVA i Abanca van recórrer el cas, que ha arribat fins a Luxemburg. Però en aquest cas Goliat guanyarà David. Tot i que la justícia europea només està jutjant aquests tres casos concrets, del jutjat mercantil número 1 de Granada i l'Audiència Provincial d'Alacant, la sentència serà extrapolable a la resta d'entitats.

La factura, segons un informe d'Analistes Financers Internacionals, es podria disparar fins a 9.700 milions, si se n'apliqués la total retroactivitat. El BBVA, per exemple, s'està jugant 1.815 milions, segons Goldman Sachs. La factura, per a CaixaBank, pujaria a 660 milions; per al Popular, a 334, i per a Bankia, 160.

La Comissió Europea, en la vista oral del 26 d'abril, havia donat la raó als damnificats, advertint que permetre que els bancs es quedin amb els diners cobrats entre el 2009 i el 2013 “serà un incentiu econòmic clar i evident” perquè continuïn imposant als seus clients aquestes clàusules abusives.

Però l'advocat general del Tribunal de Luxemburg tomba els arguments de Brussel·les i assegura que “la limitació en el temps dels efectes de la nul·litat de les clàusules sòl incloses en els contractes de préstec immobiliari a Espanya és compatible” amb la legislació comunitària. Mengozzi defensa que cal “ponderar”, fer equilibris, “entre la protecció dels consumidors i les repercussions macroeconòmiques associades amb l'amplitud amb què es van fer servir les clàusules sòl”. Excepcionalment, doncs, tornar només els diners cobrats després del 2013 no suposa “trencar l'equilibri en la relació existent entre el consumidor i el professional” bancari, resol.

Els bancs espanyols van fer ahir festa grossa, disparant-se a la borsa per celebrar la “seguretat jurídica” que els brinda aquest dictamen, van destacar l'Associació Espanyola de Banca i la Confederació Espanya de Caixes d'Estalvi. El Banc Sabadell va pujar un 2,89%, el Popular es va apuntar un 1,51% i Caixabank, un 1,45. Liberbank es va enfilar un 13,3%. El Santander, que no té clàusules terra, va caure un 2,02% i el BBVA, un 0,73%.

El Col·lectiu Ronda, en canvi, troba “inversemblant des del punt de vista jurídic” l'opinió de l'advocat general, en paraules del seu expert en dret bancari, Oscar Serrano. “El missatge que s'està donant és que la UE no té interès a fer pagar a les entitats financeres les conseqüències d'haver abusat dels hipotecats”, lamenta Serrano. Segons el jurista, el dictamen “respon a la voluntat de protegir l'interès de la banca”.