Economia

JOAQUIM ARNÓ

PRESIDENT DEL CONSORCI DE TURISME DEL MARESME

“Pensem en un Maresme com a destinació global”

“Un dels primers exemples, el tenim amb la publicació de l'oferta de festivals que hi ha a la comarca. Ajuntem interessos i optimitzem recursos”

“Volem presentar un projecte de territori per primer cop a un Feder el 2018”

“Ens han vist com una cosa llunyana, però ens han de percebre com un element essencial per als seus interessos”

Format en Viles Termals
Joaquim Arnó prové de Caldes d'Estrac, que ha fet del termalisme un dels seus signes d'identitat. El 2011 va ser nomenat president del Consorci de Viles Termals, càrrec que va revalidar el 2015. El nou president del Consorci de Turisme descarta que l'ens disposi d'un gerent –un càrrec que havia generat força debat – “fins que no hi hagi prou recursos i prou contingut que doni sentit a la seva feina”.
Quan ens gastem recursos públics hem de treure
el màxim profit de les nostres singularitats

Joaquim Arnó (CDC), exalcalde de Caldes d'Estrac, porta el timó del Consorci de Turisme del Maresme des de l'octubre. Anuncia un canvi d'estratègia i nous projectes de futur centrats a relligar el territori.

Com s'ha trobat el Consorci?
L'ens havia seguit unes línies, sobretot incidint molt en el tema gastronòmic, que hem volgut ampliar. Hem considerat que quan ens gastem recursos públics hem d'intentar treure el màxim profit de les nostres singularitats. No s'entendria parlar de gastronomia local sense afegir-hi l'única DO que tenim al Maresme, la d'Alella, per exemple.
Què s'ha començat a fer?
Ja tenim un catàleg de serveis als municipis i el nou contracte programa amb la Diputació ens permet disposar d'un 50% més de recursos i que el personal tècnic hagi pogut sortir més de l'oficina i treballar amb els socis. També estem treballant en accions de cofinançament amb els ajuntaments i estem resolent que la taxa turística es pugui transferir del Consell Comarcal al Consorci i des d'aquí pugui repercutir en aquelles poblacions que no en tenen perquè no arriben al mínim de recaptació.
No la gestiona cada Ajuntament per separat?
Avui només ho poden fer deu ajuntaments. Els altres vint transfereixen la quantitat recaptada al Consell Comarcal i per això apostem perquè sigui el Consorci qui garanteixi que les promocions que es facin beneficiïn tot el territori.
Aplicar economia d'escala?
Un dels primers exemples, el tenim amb l'edició d'una publicació que recull l'oferta de festivals que hi ha al Maresme. Fem una publicitat conjunta dels més consolidats de 23 municipis que arriba més lluny i a més gent que la propaganda que pugui fer cada poble per separat. Ajuntem interessos i optimitzem recursos.
Superem la barrera
dels límits territorials?
Som molt respectuosos amb l'autonomia local i no volem substituir ningú, però volem que els ajuntaments entenguin que la unió fa la força... i estalvia molts diners en uns moments tan difícils com aquests. Ja tenim al cap fer noves publicacions vinculades a les proves esportives, a les arts escèniques o al patrimoni. Hem de contemplar la comarca com si fos un únic ens municipal.
En el cas de la DO d'Alella, els municipis del sud fa temps que van començar un camí propi de promoció.
És cert. Per això està previst que un representant de la DO s'incorpori a la comissió permanent del Consorci i a la inversa. Al final som perfectament complementaris.
Parla de promocionar les proves esportives, però el Consell Comarcal va retirar la subvenció a una de les trobades amb més ressò, l'Ironman.
En l'àmbit de promoció comarcal l'Ironman ha de ser el pal de paller que ens permeti vendre l'àmplia oferta d'esport que té la comarca i volem comptar amb la col·laboració de tots els consistoris que tenen l'esport com un valor afegit a la seva oferta turística.
Per què el Consorci és tan poc aprofitat pels ajuntaments?
Ens han vist com una cosa llunyana, però la meva feina és que ens percebin com un element essencial per als seus interessos.
I com es presenta als consistoris?
Com un ens que té il·lusió, perspectives i resultats. Vam demanar uns mesos de confiança i estem obtenint resultats. Hem fet taules de treball dels diferents àmbits de treball per consensuar les línies a seguir i evitar decisions unilaterals. Hem de tenir clar que hem de donar resposta a les demandes dels nostres socis, que són públics i privats.
Com es fa publicitat una comarca tan diversa turísticament com és el Maresme?
No és una feina fàcil, però ens agraden els reptes [riu]. El nord de la comarca, on es concentra l'oferta de places, ja es ven sol, però es podria vendre millor si s'inclogués dins la seva oferta totes les possibilitats que li ofereix la resta del territori. Hem tirat endavant l'adequació de la xarxa de senders, que sumen 350 quilòmetres. Això és un exemple de valor complementari amb demanda i una potencialitat innegable.
Es treballa amb els ulls posats a Europa.
Volem presentar-nos per primer cop a un Feder l'any 2018. Tots els municipis tenen actius turístics que des de la visió comarcal del Consorci es poden aplegar i rendibilitzar, com poden ser els espais arqueològics per desenvolupar. Volem una proposta global de comarca. Cada poble amb patrimoni enterrat no pot assumir la despesa, però si es dissenya un projecte més ampli sí que es poden anar a buscar recursos. Tenim totes les peces, però ens cal cosir-les i els ajuts europeus poden ser un bon fil i agulla.
Com es treballarà el projecte?
De moment la Diputació ja ens ha donat diners per fer l'estudi bàsic. Un cop s'hagi fet la recopilació dels actius que potencialment poden tenir sortida triarem d'acord amb els ajuntaments aquells que vulguin i en farem la valoració econòmica perquè en cas que obtinguem el Feder s'ha de comptar prèviament amb el compromís de col·laborar econòmicament dels consistoris. Pensem en un Maresme com a destinació global.


Quins seran els àmbits i
el calendari?
Molt diversos i sempre d'acord amb les necessitats locals, que poden comprendre des de senyalització turística fins a adequació d'espais, infraestructures, bus turístic, rutes... I pel que fa al calendari tindrem tot el 2017 per elaborar la proposta per presentar-la com deia a principis del 2018 i poder desenvolupar-la en diferents fases anualment fins al 2021. Els primers contactes amb els alcaldes han estan molt positius i no m'he trobat ningú que em digués que no.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

EMPRESA

Carme Torras, premi Manel Xifra a la transmissió de coneixement tècnic i tecnològic

GIRONA
economia

El Consell Regulador del Cava admetrà raïm de fora de la DO pels efectes de la sequera

vilafranca del penedès
economia

El Port de Mataró acollirà el primer Saló Internacional Nàutic amb una trentena d’expositors

mataró

Reempresa evita el tancament de 440 empreses gironines durant l’última dècada

girona
economia

Henkell Freixenet creix un 4,1% l’últim any assolint 1.230 milions d’euros de facturació

sant sadurní d’anoia
medi ambient

Part de les vinyes del Penedès, en perill de mort, per la sequera

VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Economia

L’acord perquè Chery fabriqui vehicles a l’antiga Nissan es signarà divendres

barcelona
economia

El Govern autoritza a Circuits de Catalunya a adjudicar la gestió a Fira de Barcelona

BARCELONA
Xina

L’economia xinesa creix un 5,3% en el primer trimestre

barcelona