Proximitat és país

El comerç es torna global, el consumidor té poc temps per comprar però quan compra, compra molt. L'època en què es feia petar la xerrada a la botiga i s'hi anava cada dia ha passat a la història. Creixen els centres comercials i els supermercats que fan ofertes constants i les botigues a la xarxa que rebenten amb preus més baixos. Però el comerç tradicional no mor perquè és on es troba el producte de qualitat.

El comerç de proximitat ha marcat el caràcter i la fesomia del país, ha vertebrat el territori i Catalunya, amb diverses lleis, ha intentat protegir aquest model mediterrani i compacte de teixit urbà, no dispers a les perifèries, que es resisteix a la liberalització i aposta per uns horaris i uns límits. Però... el comerç global posarà fi al comerç de proximitat? Amb aquesta pregunta s'obre el programa Converses del Banc Sabadell que s'emetrà avui a les 21.00 hores a El Punt Avui Televisió en què han participat Joan Carles Calbet, president de Comertia; Santiago Pagés, president coordinador del grup de treball de Retail del Col·legi d'Economistes; Josep Francesc Valls, catedràtic del departament de Direcció Màrqueting d'Esade; Jaume Moreno Pelegay, director Segment Empreses del Banc Sabadell; Jordi Aymerich, professor de Màrqueting a la facultat d'Economia i Empresa de la UB, i Neus Soler, professora d'Estudis d'Economia i Empresa de la UOC. Tots ells van estar d'acord que per mantenir el nostre model cal un mínim de protecció legal. També van coincidir que si el petit comerç es va adaptant als reptes del nou consumidor, té vida.

“La legislació que s'ha fet per protegir el nostre model comercial i l'ordenació comercial, tot i que sempre l'han impugnat a Madrid, no ens ha anat malament. Si no haguéssim fet aquest procés legislatiu avui no podríem parlar de comerç de proximitat; parlaríem de comerç en general i d'un comerç periurbà o perifèric”, explica Santiago Pagès, president del Grup de Treball de Retail del Col·legi d'Economistes.

La professora d'Economia i Empresa de la UOC Neus Soler està a favor d'aquesta legislació i creu que l'administració ha de continuar apostant per fer lleis que “no perjudiquin aquest comerç”. “El petit comerç –sosté– no pot aguantar la liberalització dels horaris o la desregularització de les rebaixes.” Soler assegura que “el petit comerç té un marge tan petit que qualsevol cosa, com una pujada de l'IVA, no el pot assumir, l'ha de traslladar al preu de venda, fet que fa que el producte s'encareixi”.

Hi està d'acord el catedràtic de Màrketing d'Esade, Josep Francesc Valls, que creu que tota la societat ha de donar suport al model comercial català si es vol que les empreses petites sobrevisquin, si es vol mantenir la vida a les ciutats. Al sector, diu aquest expert, “no se'l pot deixar sol”. Malgrat que la crisi que va començar a partir del 2008 ha deixat molts comerços fora de circuit, aquest expert creu que hi ha indicis per ser optimista, i cita diversos estudis realitzats el 2014 en què es va concloure que durant els propers anys els europeus tenien la intenció de “donar prioritat al comerç autònom, a les petites botigues de barri, als artesans i als mercats”. “Això vol dir –insisteix Valls– que a Catalunya estem en una situació immillorable.”

Joan Carles Calbet, president de Comertia, opina que cal un mínim de regularització perquè “tots siguem iguals davant la llei”. “L'administració –afirma– hauria de vetllar perquè qualsevol empresa tingui els mateixos drets i deures. No poden passar coses com les que passen a Barcelona avui en dia, la venda ambulant irregular, les grans superfícies que paguen impostos fora del país...” Calbet recorda que en el món de l'alimentació, quan fa uns anys es van obrir els hipermercats semblava que era el futur i que les botigues petites tancarien, cosa que no ha passat i recorda que avui s'obren petits supermercats de barri i creix el nombre de botigues d'alimentació de fins a 150 m² que, segons la llei catalana, poden obrir les 24 hores del dia.

En aquest punt el professor de Marketing Jordi Aymerich considera que el fenomen de les botigues d'alimentació de menys de 150 m² podria regular-se millor perquè generen diferències i poden perjudicar altres establiments que venen el mateix producte. “L'any passat a la UB vam fer un estudi i vam comptabilitzar, a Barcelona ciutat, 1.750 establiments d'aquests que poden obrir les 24 hores del dia, que, sumats, feien una superfície de 250.000 m², és a dir, el que seria tres vegades la superfície de la Maquinista”.

Aymerich recorda que l'Estat ha impugnat la llei catalana i que la llei espanyola permet que els establiments alimentaris amb dret a obrir les 24 hores ja no són de 150 m² sinó de 300 m². “Davant aquesta situació l'administració sí que hauria d'actuar perquè tothom jugués amb les mateixes regles”, diu. “Nosaltres ho veiem: el comerç de proximitat té moltes dificultats per competir en qüestions d'horari per la conciliació”, assegura Jaume Moreno, del Banc Sabadell.

Tampoc no pot competir el petit comerç en el volum de negoci i, per tant, amb els preus de les grans cadenes. En el sector del tèxtil aquest fet és més que evident. Per això el professor Josep Francesc Valls explica que en aquest cas els petits negocis “s'han d'agrupar per comprar” i recorda que cada negoci “té el seu escenari” i que dintre d'aquest escenari “pot ser perfectament competitiu”.

Hi està d'acord Calbet, que recorda que el fet de ser competitiu “no és únicament una qüestió de preu”. “Els clients més que el preu el que volen, sobretot en el meu sector dels electrodomèstics, és que l'aconsellin, que li expliquin. I cada sector té els seus valors”, manté. “Un dels avantatges que té el comerç de proximitat és l'experiència que viurà el client dintre d'aquell establiment. Això és fonamental”, diu Jordi Aymerich.

El nombre de vendes per internet ha pujat moltíssim i preocupa els empresaris. “Abans parlàvem del comerç independent, del comerç associat, del comerç sucursalista... i ara estem davant uns canvis molt profunds, les estructures en el món de la distribució han canviat i hem de dissenyar estratègies noves”, diu Santiago Pagès. Valls recorda que el botiguer pot competir amb internet amb “proximitat, confiança i presència física”.

Sobre les compres per internet el professor Aymerich assegura que hi ha un estudi que sosté que el 30% de catalans busquen el producte per internet i després van a comprar-lo a la botiga, però que ja hi ha “un 20% de catalans que miren a la botiga i compren per internet”. La tendència creix. Sobre aquesta qüestió la professora Neus Solé parla d'una enquesta a 19.000 persones que Price Waterhouse Cooper va fer l'any passat segons la qual “una de les tendències és anar a la botiga a mirar i, després, comprar per internet. L'estudi diu que s'ha de trobar un punt d'encontre entre les botigues físiques i les d'internet i que moltes de físiques s'hauran d'acabar convertint en showrooms”.

“És clar que internet canvia l'escenari però hem de ser capaços de trobar-hi la convivència. Ni tot serà en línia ni tot serà fora de línia”, assegura Calbet, que pensa que en aquest país qui compra per internet ho fa només “pel preu”. “Internet –recorda– ha aparegut de nou i no està regulat. Com sempre la llei va al darrere de la realitat. En el moment en què això es reguli aquest diferencial de preu que hi ha ara no hi serà.”

“Nosaltres sempre oferim als nostres comerços solucions tecnològiques avançades com terminals de venda presencial o bé en línia, o serveis de dades massives per mitjà del Kelvin Retail”, diu Jaume Moreno, del Banc Sabadell. “També facilitem el cobrament dels seus clients perquè cada dia els consumidors tenen més maneres i diverses per pagar i el comerciant no es pot permetre perdre una venda perquè no té mitjans per cobrar”. “Estem vivint una transició; una llarguíssima transició off line / on line i crec que aquesta transició durarà unes desenes d'anys”, diu Valls.

Pagès puntualitza que no podem saber com el consumidor actuarà en un futur. Sí que pot fer-ho del passat, de com des del 2008 la renda familiar a Barcelona ha baixat un 30% de mitjana, cosa que ha propiciat el tancament de molts de comerços. Davant d'això, defensa el model d'eixos comercials “que ens identifica” i que s'han de promocionar.

“Tots hem de ser conscients que el model de comerç que tenim en aquest país és un actiu que no es pot perdre”, diu Joan Carles Calbet, i recorda que en algunes ciutats del món “no hi ha comerç urbà, només hi ha grans superfícies”. “El que torna singular una ciutat és el comerç urbà i nosaltres ho hem de tenir en compte”, recorda Neus Soler, i Santiago Pagès diu que, segons dades oficials, el 32,4% dels diners que els turistes es van gastar a Barcelona el 2014 va ser en compres.

“El comerç autòcton ens fa diferents i s'ha de preservar perquè no ens passi que al final els carrers comercials siguin iguals a Viena, a París a Londres i a Barcelona. Per això ens cal intervenció de l'administració, perquè el comerç local diferent no l'engoleixin les grans multinacionals”, diu Calbet. Reclamen a l'administració que reorganitzi el territori en col·laboració amb els operadors, que faci normatives d'usos i reguli els horaris comercials.