Més crisi al Pallars Sobirà, la Conca de Barberà i la Selva

El Pallars Sobirà, la Conca de Barbera i la Selva són les tres comarques més afectades en l’àmbit laboral per la crisi de la Covid-19 en termes percentuals. Segons l’índex de competitivitat comarcal, elaborat per la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP) i Foment del Treball, més del 20% dels treballadors d’aquests territoris han estat acomiadats, no els han contractat a causa de la pandèmia o han patit un ERTO. A l’altre extrem, el Ripollès, el Segrià i la Garrotxa són les comarques que menys han patit respectivament, perquè menys del 6% dels llocs de treball s’han vist afectats per la crisi. Cal dir que les últimes dades per elaborar l’estudi es van recollir a finals de maig, dies abans que es decretés el confinament en alguns municipis del Segrià.

Segons David Moreno, un dels autors de l’estudi, les regions més afectades són aquelles en què l’economia és “molt dependent del turisme”. Així, en la quarta i la cinquena posició trobem el Baix Empordà i l’Alt Empordà, comarques on l’economia “depèn en gran mesura del turisme estranger”. Per sobre la mitjana de Catalunya –10%– també hi apareixen altres comarques com el Maresme, la Vall d’Aran, l’Alt Penedès i el Moianès.

El factor que ha determinat l’afectació de la crisi a les diferents comarques és el tipus de sector econòmic que hi predomina. Segons l’estudi, les activitats més perjudicades en l’àmbit laboral han estat la indústria del cuir i del calçat, amb el 56% dels treballadors afectats, l’hostaleria (28%) i les activitats artístiques i d’entreteniment (21%).

També la metal·lúrgia, l’automoció i les activitats administratives es troben entre les més perjudicades. A l’altra banda de la classificació sectorial, les empreses que més han pogut mantenir l’activitat són les farmacèutiques, les energètiques, les alimentàries i aquelles especialitzades en la refinació del petroli. L’informe també incloïa una llista de les comarques que més disposen d’un teixit empresarial sòlid, de bones infraestructures i de treballadors més ben qualificats. L’encapçala el Barcelonès i la segueixen el Vallès Occidental, el Gironès i el Baix Llobregat, en aquest ordre.