Rebot rècord de l’economia espanyola durant l’estiu
Augment sense precedents del PIB, un 16%, però no torna als nivells econòmics d’abans de la crisi
Les restriccions per la segona onada amenacen la recuperació inesperada de la zona euro
L’Estat espanyol va sortir de la recessió del confinament durant l’estiu amb un creixement rècord, però no s’ha refet del tot de la crisi de la Covid-19. També la resta de les economies europees han remuntat en els últims mesos per sobre de les expectatives, si bé ara veuen com la segona onada de la pandèmia pot esclafar la recuperació. L’economia espanyola va registrar el rebot més fort en un trimestre de la seva història: entre el juliol i el setembre el PIB va augmentar un 16,7%. Havia perdut un 17,8% entre l’abril i el juny, els mesos en què es va notar l’impacte de l’estricte confinament domiciliari en l’activitat econòmica. Es tracta d’una contracció sense precedents que ara es compensa, parcialment, amb un creixement rècord.
La desescalada, que fa pocs dies Brussel·les considerava massa ràpida i la causant dels nous rebrots del virus, ha permès a l’Estat espanyol sortir de la recessió tècnica contra tot pronòstic. El govern de Pedro Sánchez preveia un creixement trimestral del voltant del 13%. La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, va celebrar ahir la “forta reactivació” de l’economia: “Tenim una bona base per a la recuperació econòmica.”
Després d’un enfonsament també històric, les economies europees s’han revifat aquest estiu gràcies a la reobertura. La zona euro ha repuntat en el tercer trimestre del 2020 amb un creixement del 12,7% del PIB, unes xifres que representen l’increment més gran des del 1995, any inicial dels registres. França és l’estat que més s’ha recuperat (18,2%) en el darrer trimestre, mentre que Itàlia és el tercer país amb un rebot més fort, del 16,1%.
L’Estat espanyol és el segon amb més creixement aquest estiu a la zona euro, però si es compara la seva situació amb la de fa un any, és el soci europeu més tocat per la crisi de la Covid-19. En total, ha perdut un 9,1% del PIB, quan Itàlia (4,5%), Alemanya (4,2%) i França (4,1%) n’han perdut la meitat. Els experts ho atribueixen a l’alta dependència del turisme.
Recaiguda per Nadal
La recuperació estival no posa fi a la crisi. Ara que tot Europa torna a imposar restriccions a la vida social, els economistes ja preveuen una recaiguda a finals d’any. Si no aturen el virus de seguida, els europeus no només s’arrisquen a passar un Nadal més solitari, sinó també més precari.
LA XIFRA
Líders en atur juvenil, del 40%
Els joves no noten la recuperació. L’Estat espanyol lidera l’atur juvenil a la Unió Europea al setembre amb una alarmant taxa del 40,4%, tot i millorar lleugerament respecte a l’agost. L’ocupació entre els menors de 25 anys no havia arribat a millorar significativament en els últims anys de bonança i ara la pandèmia condemna milers de joves a l’atur i la precarietat. Lluny queda el somni europeu en què la taxa d’atur juvenil és del voltant del 17%. Només Grècia té uns nivells similars als de l’Estat espanyol, amb una desocupació del 37,8% entre els joves. Pel que fa a l’atur general, es manté com el segon estat europeu amb més aturats, un 16,5% al setembre. Només els grecs estan pitjor. En el conjunt de la zona euro és del 8,3%.
