Navarro creu que part dels terrenys de Nissan es poden destinar a la logística de l’última milla
El president de la CZFB lamenta que el món polític està “massa esmicolat” i demana “grans consensos”
El president del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Pere Navarro, ha afirmat aquest dimarts que una part dels 518.000 metres quadrats de terreny que deixarà Nissan es podrien dedicar a la logística de l’última milla, tot i que ha deixat clar que la “prioritat” és la reindustrialització. En un esmorzar informatiu organitzat per Foment i PwC, Navarro ha puntualitzat, segons l’agència ACN, que no es refereix a la “gran logística”, que ha dit que es podria ubicar en altres punts de la regió metropolitana, sinó una logística que “ha d’estar més a prop de l’usuari final”. En el mateix acte, Navarro ha lamentat que el món polític està “massa esmicolat i confrontat” i l’ha instat a “generar grans consensos per afrontar grans transformacions”.
“Pensem que la nostra aportació en aquesta necessitat de logística pot ser en una part d’aquesta parcel·la”, ha continuat Navarro en referència als terrenys de Nissan. El president del Consorci de la Zona Franca de Barcelona ha explicat com en els darrers salons dedicats a la logística, que aquest any passat no s’ha pogut celebrar, s’està posant l’accent en la innovació.
“La logística ja no són grans magatzems, sinó l’acabament del producte, l’aplicació de la tecnologia, el com afecta la mobilitat sostenible en l’última milla...”, ha comentat Navarro, que ha afegit que també treballen per detectar les ‘start-ups’ que treballen aquesta innovació i accelerar-se en col·laboració amb La Salle Tehcnova.
Navarro ha apuntat que un altre àmbit de desenvolupament és a l’aeroport de Barcelona, amb una zona prevista darrera la terminal 2 destinada a la càrrega aèria però també lligada al tractor logístic. Ara, però, ha quedat endarrerit per la dràstica caiguda de l’activitat aeroportuària, segons ha assenyalat.
“És evident que hi ha llibertat d’expressió”
En la seva intervenció, Navarro ha lamentat la violència al carrer dels darrers dies i que “fa que haguem de reivindicar la imatge de Barcelona”. “Malgrat el que diu molta gent, és evident que hi ha llibertat d’expressió. Les reivindicacions són possibles però pels canals adequats”, ha defensat.
Pel president del consorci, la capital catalana “continua tenint un lideratge molt important” i ha recordat que la ciutat és vista com una de les millors per a la instal·lació d’empreses emergents i per viure-hi. “Volem explotar aquesta imatge de Barcelona”, ha subratllat el president del consorci, que ha ressaltat la necessitat de fer de la capital catalana “un focus d’atracció de talent i de projectes”.
Segons ha afirmat, això està lligat a un canvi urbanístic a la ciutat -que ja s’està produït amb el 22@, ha dit- i amb una “relació molt clara i lleialtat mútua” pel que fa a les aliances públicoprivades. Es tracta d’una “confiança” –ha continuat- que també cal traslladar a la política. “El món de la política està massa esmicolat i massa confrontat. S’haurien de generar grans consensos per afrontar grans transformacions”, ha remarcat.
“El 2020 no ha estat un any perdut”
El president del CZFB ha destacat que el “2020 no ha estat un any perdut” i ha indicat, per exemple, que tot i la suspensió de fires que organitza el consorci com el SIL s’ha impulsat la celebració del BNEW en format híbrid, on a través d’una plataforma digital creada per a l’ocasió es van registrar uns 25.000 contactes entre participants. Aquest any viurà una segona edició amb una major presència física i que girarà sobre deu àmbits, el doble que l’any passat. Els nous eixos són el talent, la ciència, la sostenibilitat, la mobilitat i la ciutat.
També, ha explicat que s’ha arribat a un acord amb Correus i l’Ajuntament de Barcelona per adaptar l’edifici de la companyia on el consorci hi instal·larà un centre de formació orientat a l’ocupació que s’adapti a “les noves realitats”.
Aposta pel talent femení
El president del CZFB ha situat com un dels reptes actuals la incorporació de la dona en el món de la indústria per avançar en la reducció de la bretxa salarial. En aquest sentit, ha recordat un estudi de PwC que quantificava aquesta bretxa en 200.000 milions d’euros i ha reivindicat els “efectes beneficiosos” per a les empreses sobre la presència de més dones, de les quals ha destacat que tenen “més aversió al risc i són més reflexives”. Navarro també ha comentat que en les empreses catalanes cotitzades només hi ha un 26% de dones en els consells d’administració. “Hi ha molt recorregut a fer”, ha sentenciat.
