Raquel Sánchez assegura que Catalunya és el territori que rebrà més despesa del ministeri de Transports
Xifra la dotació en 2.980 milions d’euros, una quantitat molt semblant a la del darrer pressupost
Detalla que el Corredor Mediterrani rebrà 1.695 milions
La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha destacat que Catalunya serà el territori de l’Estat que l’any vinent rebrà més despesa del seu ministeri, fins a 2.980 milions d’euros, una xifra molt semblant a la que hi destinaven els pressupostos generals d’enguany. En roda de premsa per desglossar els comptes del seu ministeri, Sánchez també ha remarcat que es destinaran 256,8 milions d’euros per a carreteres, dels quals 158,8 milions serà per al manteniment i 15 més en diferents actuacions a l’AP-2 i l’AP-7, autopistes alliberades des de fa més d’un any. D’altra banda, la ministra ha detallat que el Corredor Mediterrani rebrà una dotació de 1.695 milions i s’ha proposat arribar al 10% de la quota ferroviària en el transport de mercaderies al 2030.
De fet, segons Sánchez, al conjunt de l’Estat es destinaran 2.666 milions d’euros, la major part per al manteniment de carreters, fins a uns 1.400 milions d’euros. D’altra banda, Sánchez ha assegurat que els comptes no recullen cap partida en concepte de pagament per ús de les vies d’alta capacitat, una mesura que encara no s’ha consensuat.
En aquest sentit, ha reiterat que ara no és el “moment social i econòmic” i que cal que aquest sigui el “propici”. Es tracta, però, d’una mesura que el govern espanyol haurà d’abordar ja que era una de les condicions recollides en el pla per rebre els fons Next Generation i inclòs en la llei de mobilitat sostenible.
Sobre el Corredor Mediterrani, la ministra de Transports ha detallat que si en el projecte de pressupostos s’hi recull una dotació de 1.695 milions d’euros, per al al corredor atlàntic hi haurà 1.648 milions. En resum, ha afegit, es tracta del desenvolupament dels corredors transeuropeus amb l’objectiu d’arribar al 10% de quota modal ferroviària en el transport de mercaderies.
Segons el document, Adif invertirà 64,4 milions a Barcelona i 10,7 milions a Tarragona en actuacions per completar el corredor mediterrani entre Vilaseca i Castellbisbal; i 33,9 milions d’euros als accessos ferroviaris al port; 134 milions a les obres de la Sagrera i de Sant Andreu Comtal; 89 milions per la integració del Ferrocarril a Montcada i Reixac.
Puertos del Estado invertirà 139 milions d’euros al Port de Barcelona, amb actuacions com l’ampliació dels molls (14,2 milions); i 43,3 milions al de Tarragona.
A través del ministeri, les inversions més elevades es destinen a la Direcció General de Carreteres (234,8 milions), amb 158,7 milions per conservació i explotació de carreteres i 15 més per actuacions a les autopistes AP-7 i AP-2; 33 milions per la B-40 entre Olesa de Montserrat i 8,5 per la variant de Valls a Montblanc.
La partida global d’infraestructures s’eleva fins als 11.794 milions, tenint en compte les inversions del sector públic empresarial, que inclouen, per exemple, Renfe, Adif o Enaire- L’empresa estatal de residus radioactius (Enresa) preveu invertir 7,9 milions en el sistema d’emmagatzematge dels residus nuclears de les centrals d’Ascó (11,7 milions) i Vandellòs (130.000 euros).
Llei de l’habiatge
En la compareixença, la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana també ha demanat a la resta de forces polítiques que abandonin “postures maximalistes” i facin possible “la primera llei d’habitatge de la democràcia”. Segons ha comentat, espera que la tramitació del text finalitzi abans de final d’any. “és una llei valenta, necessària, jurídicament impecable i respectuosa amb les competències autonòmiques”, ha afirmat la ministra, que ha assegurat que “des del minut 1” l’executiu està obert a negociar aportacions.
En aquesta línia, ha comentat que ja s’han transaccionat més de 400 esmenes de les 800 presentades. “Ara és el moment de culminar aquest procés”, ha continuat la ministra, que ha afegit que la llei protegirà les famílies més vulnerables amb mesures com la contenció de preus del lloguer. “L’accés a l’habitatge no pot estar supeditat als ingressos i no pot representar tant d’esforç que et condemni a la pobresa”, ha dit.
