Objectius: fiscalitat i reindustrialització
El nou president del Cercle vol mentalitzar els responsables polítics i econòmics de la necessitat de potenciar la indústria
Veu urgent redistribuir l'esforç públic “que beneficia els grans i expropia els joves”
si creixés la dimensió mitjana de les empreses
Amb un to didàctic i afable que delatava molts anys de professió acadèmica, Antón Costas va anar esgranant davant la premsa el que vol que siguin les línies primordials del seu mandat al Cercle d'Economia. Dividides en uns quants blocs d'esperit renovador extern i intern, el primer que va esmentar i el bloc al qual va dedicar més temps va ser el dels objectius que, com a institució, el Cercle proposarà a la societat, i dins d'aquests, dues idees força: la reivindicació de la indústria com a motor econòmic primordial i la identificació de les prioritats en la despesa pública i en la fiscalitat.
En el primer àmbit, Costa veu urgent i necessari potenciar la reindustrialització del país: “És bo, com s'ha dit, millorar la qualitat del capital humà i de les institucions, però també, paral·lelament, cal fer esforços per impulsar la capacitat industrial.” Pel nou president del club econòmic català, la definició d'indústria no s'ha de circumscriure només a la producció manufacturera, sinó que hauria d'incloure altres sectors, com ara el turisme o fins i tot la construcció: “Hi ha hotels, comerços o bones immobiliàries que es poden assimilar al món industrial, perquè els seus processos de producció ja estan estandarditzats com els de la indústria.”
Tòpics nocius per a l'autoestima
En aquest sentit, Costa va lamentar el que va definir com a “síndrome de Berlín”, per la qual ha calat en la ciutadania el tòpic que l'Estat espanyol és malbaratador. Pel nou president del Cercle, “hi ha molts senyals” de les bones capacitats econòmiques que justificarien una “millor autoestima” en aquest sentit. Entre aquests, el dinamisme de les exportacions, que han viscut una autèntica “revolució” en l'última dècada, liderades per la indústria, els béns d'equipament i els productes agroalimentaris. El repte, afirma el catedràtic, perquè aquesta font de riquesa s'enlairi definitivament són les dimensions de les empreses. “Les companyies grans d'aquí són més productives que les alemanyes”, va recordar, per la qual cosa, va dir, cal incrementar la dimensió mitjana de les empreses catalanes i espanyoles.
La segona fita que es planteja el nou líder del Cercle és la reconducció de la fiscalitat i del repartiment en general de la despesa pública. Per Costa, és menester compensar el greuge comparatiu entre l'esforç públic que acaba beneficiant les generacions més grans i els fons que es destinen a la gent jove: “Es podria dir que gairebé estem expropiant el capital que hauria d'anar a mans dels joves.”
Demografia empresarial
Encara dins del necessari replantejament de les polítiques fiscals, Costa va posar de manifest la urgència de fer mans i mànigues en la lluita contra el frau. Finalment, fent un símil demogràfic, va constatar que “no hi ha menys natalitat empresarial que en altres llocs, però sí més mortalitat infantil d'aquestes companyies”, en bona part, va dir, “perquè la fiscalitat actual les perjudica”.
