Viatges imperatius

Les pimes que han sobreviscut a la crisi han hagut d'ampliar horitzons per la forta davallada de la demanda interna. L'exportació ha esdevingut l'eix de la seva estratègia fins al punt que, segons l'informe de l'Observatori de la Pimec del 2014, l'aportació directa d'aquestes empreses a les vendes a l'exterior es va situar en el 34,7%, destacant que més d'un 26% de les pimes industrials catalanes són exportadores. El problema, però, és la dimensió d'aquestes pimes. L'estudi de Pimec posa les xifres a aquest fet: de les 47.604 empreses que van exportar l'any passat, gairebé 42.000 –12,5%– ho van fer amb valors de menys de 500.000 euros per empresa, mentre que el 3% van anotar més de 5 milions i només el 0,1% van registrar més de 250 milions.

Amb una demanda interna que es recupera molt lentament, les exportacions són, ara per ara, el que aporta oxigen al negoci. Tanmateix, trobar proveïdors, establir acords, introduir-se en un nou mercat o augmentar la venda de productes o serveis a l'estranger obliga a creuar fronteres. “Res substitueix la trobada personal a l'hora d'endegar o fer créixer un negoci. El viatge és necessari”, explica Marcel Forns, director general de Gebta a l'Estat (Gremi d'Agents Europeus de Viatges de Negoci, en les seves sigles en anglès), el principal grup global d'agències de viatges d'empresa.

Així doncs, el viatge d'empresa pren –o hauria de prendre– protagonisme. “S'ha de planificar bé perquè en cas contrari et trobaràs amb moltes despeses ocultes que t'encariran el cost final del desplaçament, afectant el retorn esperat”, afirma Forns. Per ell, el viatge d'empresa “és transversal i afecta en el balanç empresarial”, i destaca tres factors que les pimes haurien de tenir en compte a l'hora de planificar-lo: el temps que se li dedica –que afecta en les hores productives–, la seguretat necessària –segons la zona de destinació– i la confidencialitat. “No s'ha de subordinar el negoci al viatge, sinó a l'inrevés”, alerta el director general de Gebta.

Tot i que el viatge corporatiu ha anat creixent tímidament durant els anys de crisi, “l'aviació executiva, una de les eines a tenir en compte en el desplaçament d'empresa, encara té molt camp per córrer a l'Estat, on pràcticament es concentra en cinc aeroports”, afirma Forns, que esmenta l'Informe d'Aviació Executiva 2015 Gebta-Europair. Aquest indica que “l'aviació executiva té un potencial de creixement a l'Estat superior al 10% a curt i mitjà termini, un percentatge que suposaria més de 3.700 noves operacions, que se sumarien a les 38.074 efectuades el 2014”. Alemanya i el Regne Unit es mouen entre les 80.000 i 90.000, mentre França supera les 114.000.

Però encara hi ha una gran part de pimes que continuen convençudes que el viatge corporatiu o l'aviació executiva són exclusius de les grans empreses. Tanmateix, la transformació de les línies aèries de low cost, que han incorporat serveis de business que s'afegeixen a l'oferta base a preus molt competitius, o l'accés a l'aviació executiva –aparells amb un màxim de quatre places fins a altres amb 50– són, per Forns, “eines a tenir en compte a l'hora de treure el màxim profit al viatge”. L'informe de Gebta indica que el potencial d'estalvi que pot generar l'aviació executiva pot arribar a ser d'entre un 45% i un 55% del cost total del viatge, si se li imputen les despeses ocultes. D'altra banda, un estudi del 2010 de la patronal nord-americana NBAA indicava que les empreses que utilitzaven l'aviació executiva tenien un 22% més d'ingressos i eren un 40% més rendibles que les que en prescindien”. Fons aporta una dada molt significativa: “9.000 euros invertits en el viatge d'empresa suposen una facturació en exportacions d'un milió d'euros.” Els càlculs proporcionals amb xifres més modestes resulten interessants.

“El viatge afecta les xifres globals de l'empresa i convé observar-lo com a factor d'estalvi”, afirma Forns. “És la tercera despesa en importància per a les companyies i, per tant, més que com a despesa s'ha de considerar com a inversió.” Com a tal, sentencia, “ha d'estar ben planificada”.