“No estigmatitzem hotels i apartaments, la solució és civisme”

En termes globals, la campanya ha anat bé, tant en ocupació com en recuperació dels marges empresarials. Però nosaltres tenim el vici de mirar les dades amb lupa, i hi ha alguns elements que marquen la diferència. D'una banda, la baixada del turisme rus, que ja vam detectar el 2014 i ha continuat; després hi ha dos mercats que s'han reduït una mica, un és el japonès, jo crec que per l'amenaça terrorista a Europa, que des de la perspectiva asiàtica és un tot; l'altre és el nòrdic (noruecs, finlandesos i suecs). El descens en xifres absolutes és poc rellevant, però en termes relatius la suma d'aquests tres mercats ha baixat un 4% o 5%, i ara hem d'analitzar el perquè.

El francès, per la inestabilitat a la Mediterrània sud i est, i el britànic i el dels Estats Units, segurament per un canvi favorable. El mercat espanyol també ha pujat, es nota més alegria en el consum.

S'estan recuperant lentament. En tenir uns nivells alts de demanda, l'oferta pot comença a plantejar-se també apujar preus en algun moment de l'any.

No sóc partidari de fer servir la paraula ‘bombolla'. És a dir, bombolla seria, per exemple, si amb l'aparició del fenomen d'apartaments turístics els hotels haguessin baixat, però no ho han fet. De fet s'està produint un creixement limitat de l'oferta hotelera que ha passat d'unes 67.000 a 68.000 places en un any: mil places més, quan l'oferta en apartaments ha augmentat cinc o sis vegades més. Tot i que se n'han legalitzat al voltant de 9.000, no sabem quina és l'oferta il·legal, però jo crec que estem entorn dels 15.000 i 20.000. Per tant, estem creixent en aquest nivell sense anar en detriment de l'hoteler. Penso que el perfil de l'usuari dels allotjaments és el de família, que per format fa una competència molt directa a hotels de tres estrelles, i agafa amb molta força en època de vacances. L'hotel té una estada més petita, de dos o tres dies, en canvi l'apartament té una estada d'una setmana.

No. Quan hi ha congressos forts l'oferta està saturada i la gent ha d'anar a altres localitats de l'àrea metropolitana, com ara l'Hospitalet de Llobregat, que té una oferta que està creixent i aquest és un altre fenomen del qual no es parla gaire. Així l'oferta objectiva és molt àmplia. I no afecta l'ocupació, que està en nivells del 87-89%. Jo diria que tenim una planta correcta per l'activitat que es genera a la ciutat. Aquesta és una altra: les raons per les quals la gent ens visita són molt àmplies. La gent ve per assistir a un esdeveniment esportiu, a un festival de música, per visitar la ciutat o per un congrés, etc.

D'entrada jo no vull parlar de turistes sinó de visitants. I després, sí, hi ha un problema de concepte del que entenem per aquest visitant, perquè estem imputant atributs negatius a una realitat que és molt complexa.

Tenim moltes estadístiques i s'ha fet molta feina acadèmica. Ara bé, en la mesura que siguem capaços d'aprofundir en aquest coneixement, alguna llegenda urbana si més no es posa en context. Després es pot valorar positivament o negativament, però als debats s'ha de posar una mica de rigor acadèmic.

Aquesta moratòria ve molt induïda per un element de conflicte en unes zones molt concretes de Barcelona, que curiosament té una oferta hotelera molt petita en aquells espais, si bé és veritat que hi ha un problema de convivència notable en un determinat espai. El problema no és si l'establiment és un hotel o un apartament si són legals. Hi ha un element fonamental que és d'actitud cívica. Per tant, no estigmatitzem ni hotels ni apartaments, estem desviant el tret i posant-lo sobre unes instal·lacions quan al rerefons el que hauríem de treballar és com a barcelonins de quina manera volem que el nostre visitant ens percebi.

Aquí tenim un problema cultural no sols de ciutat sinó de país i d'estat que és a quina hora es tanca l'últim restaurant? Quina és l'última hora que et serveixen el menjar? A Londres saps que quan es tanca, es tanca. Però aquí podem començar a sopar a les 11 de la nit en ple estiu. Amb la qual cosa s'acaba de sopar a la una i si has begut vi ja està dit tot. Hem de ser conscient de com se'ns identifica: nosaltres hem creat la marca que a l'estiu el Mediterrani és una festa. La gent ja ve a casa nostra pensant que soparà tard i després anirà de copes.

Això de la càrrega depèn no tant d'una xifra sinó de la capacitat de gestió dels fluxos, perquè si es fa bé, l'impacte es redueix molt: si tothom vol anar a la Sagrada Família el mateix dia a la mateixa hora és quan tenim un problema. I potser a les vuit del matí està buit. Per tant, jo crec que la resposta està en la gestió i això vol dir consens amb l'Ajuntament, amb altres agents, etc.

El repte dels propers anys és mantenir el nombre de visitants i apostar per la qualitat.

Sí. Hem de mantenir els programes que històricament han consolidat Turisme de Barcelona: gastronomia, shopping, cultura i turisme sostenible. Però tenim tres o quatre mercats per atacar com són el turisme de salut, l'enoturisme i vincular l'oferta amb el rerepaís. Barcelona té el repte d'explicar al qui ens visita que hi ha un país al darrere molt atractiu que pot estar vinculat al vi, o al senderisme o al mar... aquesta és una nova oferta i l'hem d'ensenyar.

Sí, jo crec que també. Hi ha un element en què coincidim, jo crec que hem de saber divulgar, que és el que ara se'ns demana, que estenguem els beneficis del turisme al conjunt de la ciutat. El que s'ha de fer i jo crec que és el repte que té Turisme de Barcelona és ser capaços de crear nous productes a partir dels nous programes i que la gent ens vegi com a operadors interessants.

Jo penso que un d'ells és tota la línia de treball més digital. Històricament tota l'estratègia de màrqueting ha estat off line i hem de començar a treballar tot el que és el màrqueting on line. És el gran repte que tenen totes les destinacions al món per estar ben situades.