L'economia del nou bescanvi
El cooperativisme i el neguit per l'equilibri social i ambiental fan que Catalunya aculli el 30% de la iniciativa col·laborativa de l'Estat
Compartir és al ‘core business' dels nous negocis
“Catalunya aglutina un 30% de les més de 400 start-up de l'Estat espanyol que basen el seu model de negoci en l'economia col·laborativa. No és una casualitat, perquè aquí hi ha tradició de cooperativisme”, explica Albert Cañigueral, un referent d'aquesta nova economia a àmbit mundial. De fet, assegura que “Barcelona i Catalunya són un bon referent pel que fa als valors socials i a l'ús de la tecnologia”. Per Cañigueral, el fort impuls que està mostrant ara per ara l'economia col·laborativa ens indica que “no només estem davant d'un canvi del model de producció, sinó també d'un canvi de model d'inversor tradicional i de model bancari”.
Sembla que l'economia intenta tornar als orígens del bescanvi, amb l'excepció que el diner sí que figura avui dia en la majoria de transaccions, però d'una manera molt diferent d'aquella a què ja ens havien acostumat. La societat occidental s'allunya cada vegada més del consumir per consumir. Ara vol compartir més que no pas posseir, sobretot entre els més joves, tot i que el concepte abraça cada cop més franges d'edat. Amb consciència social, preocupats pel medi ambient, però també pressionats per la crisi financera i ajudats per l'impuls de les noves tecnologies, un bon nombre de ciutadans, els nous emprenedors amb consciència, han posat en marxa un nou model econòmic que, diuen els experts, no farà més que créixer en la pròxima dècada.
Segons un estudi realitzat per la consultora PWC, els sectors que més implicació tenen en l'economia col·laborativa a hores d'ara poden arribar a assolir uns ingressos potencials de 309.000 milions d'euros el 2025, des dels 14.000 milions que generen en l'actualitat. En els últims anys hem vist néixer i créixer el finançament de projectes a través del crowdfunding, les plataformes de lloguer d'apartaments turístics entre particulars, el lloguer de cotxes ja no és només a mans de les grans companyies, la música i els llibres també es comparteixen, i una llarga llista d'activitats econòmiques basades en aquest nou model, on la propietat ja no és el més significatiu.
Infrautilització
“Hi ha un canvi de paradigma, una nova tendència que és originària dels Estats Units i del nord d'Europa, que assumeix que es fa un excés de consum i que estem atrapats en la creença que a més consum, més satisfacció. Però diu que, en definitiva, no hi ha res millor que compartir allò que infrautilitzem”, explica Jesús Álvarez, professor del departament de política d'empresa d'EADA Business School, de Barcelona. Per ell, la crisi –“no financera, sinó del sistema”, assegura– és la que “ha accelerat el procés de canvi, i cada dia són més els sectors que s'hi sumen”.
A Catalunya existeixen moltes iniciatives que s'emmarquen dins de l'economia col·laborativa. Unes són internacionals i de gran dimensió, com Intervac, dedicada a l'intercanvi de llars entre particulars; el més que conegut Uber, plataforma que posa en contacte particulars amb vehicle amb altres que s'han de desplaçar, vetat a l'Estat i acusat de fer competència deslleial al sector del taxi; o el servei de lloguer de cases o apartaments de la nord-americana Airbnb, també arreu, i que ha fet enutjar el sector de l'hostaleria.
Molts exemples
També en trobem de dimensió mitjana, Avancar (www.avancar.es), plataforma de lloguer de vehicles, que té com a objectiu que els usuaris utilitzin els cotxes quan els convé sense necessitat de ser-ne propietaris; la francesa Blablacar, que posa en contacte propietaris de vehicles amb usuaris per compartir ruta i despeses; o el lloguer d'espais per a esdeveniments efímers de Pop Places (es.popplaces.com). Fins i tot han sorgit plataformes que permeten als usuaris comprar, vendre o intercanviar articles de luxe, com la britànica Designer Exchange
S'han engegat plataformes de menor dimensió però amb molta activitat. A Catalunya n'hi ha de tots els sectors, des dels mercats d'intercanvi (intercanvis.net), bancs del temps (adbdt.org), cooperatives o grups de consum (ecoconsum.org o cydoniabcn.org), horts urbans, banca ètica (coop57.coop), energia (viuredelaire.cat), lloguer de cotxes entre particulars (www.socialcar.com), llars compartides per a persones grans (joyners.es), l'app de missatgeria i encàrrecs urbà Glovo (glovoapp.com) que està a punt d'internacionalitzar-se, i un llarg etcètera que creix dia a dia.
Tanmateix no està resultant senzill encaixar aquest nou model econòmic. I això, pel professor Álvarez, fa témer “un augment de l'economia submergida si no s'estructura una legislació adequada, que no beneficiï els sectors tradicionals enfront de les noves activitats”. Perquè, alerta, “no s'ha de prohibir, sinó regular”. Álvarez advoca per “un sistema lliure però controlat, amb transparència de funcionament i regulat de la manera més natural possible”, perquè “la desregulació dóna una major capacitat d'elecció al consumidor, i això és bo per a tots”.
Des dels implicats en aquestes iniciatives es demana, segons Cañigueral, “poder tenir la capacitat com a ciutadans de gestionar les eines productives”. Aquest expert, que va participar en la Ouishare Fest, celebrada per primer cop a Barcelona el novembre passat, i que va reunir un nodrit grup de professionals de tots els sectors d'aquesta nova economia, assegura que el que fan és, senzillament, “compartir solucions”.
LES XIFRES
Cotxes de particulars a particulars
SocialCar va ser fundada el 2011, a Barcelona, per Mar Alarcón i Francesc Queralt. Posa en contacte particulars amb vehicle amb particulars que en necessiten un. Cotxes, furgonetes, campers, 4x4 i vehicles esportius que es lloguen per hores, per dies, per setmanes o per mesos, i que es recullen i es retornen en un punt concretat prèviament o directament a l'adreça del llogater, tot depèn de l'acord al qual arriben els interessats. La plataforma abraça l'àmbit de l'Estat i ja disposa d'uns 5.000 vehicles en oferta i al voltant de 70.000 usuaris. L'escull més complicat ha estat l'assegurança, un tema a hores d'ara resolt amb la companyia Axa, que ofereix als usuaris de la plataforma un innovador servei de cobertura completa pel període de lloguer del vehicle, que eximeix el propietari de qualsevol eventualitat. Compleixen tots els requisits legals i la mateixa plataforma, que disposa de totes les dades d'usuaris i vehicles, s'encarrega de facturar cada servei. El propietari fixa el cost i les condicions del servei i la plataforma rep un percentatge per cada operació. Inscriure's és gratuït. Les opinions i els perfils, als quals ni la plataforma hi té accés, ajuden a prendre una decisió.
Llars compartides per a avis
Oriol de Pablo i Mireia Llort ofereixen una solució a la recança de molts avis amb bona salut –o gairebé– d'acabar vivint en una residència perquè la seva família no se'n pot ocupar habitualment. D'una banda, els alts preus de les residències en relació amb les pensions i, de l'altra, la temuda soledat van empènyer els dos emprenedors a impulsar el setembre del 2014 el seu projecte de llars compartides, on els avis reben calidesa humana i l'atenció necessària, i comparteixen despeses amb els amfitrions. Tot acompanyat d'una professionalitat i seriositat rigorosa. La plataforma Joyners posa en contacte cuidadors professionals que obren les portes de casa seva als avis que volen continuar compartint la seva vida amb una família, tot i que no sigui la seva. Joyners, que de moment només actua a Barcelona, supervisa tot el procés dins de la més estricta legalitat i vetlla perquè l'experiència sigui satisfactòria per a les dues parts. Són tan selectius en la tria de cuidadors i llars que fins ara només han acceptat entre un 5% i un 6% de les propostes. Joyners està a punt de llançar un altre servei: una app per al mòbil per a aquells avis que necessiten cuidadors a domicili per hores o serveis puntuals.
