L'OCDE planteja suprimir tota mena de prejubilació

A principis del desembre del 2014, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va llançar un avís per a navegants: calia “treballar més temps i contribuir més” si es volia arribar a gaudir d'una pensió de jubilació “decent”. Justament un any més tard, l'organització amb seu a París, al privilegiat castell de la Muette, va passar revista novament a l'estat de les pensions als països membres. L'OCDE es va declarar favorable a les reformes dels darrers anys, però va assegurar que cal seguir en la mateixa direcció, atès l'envelliment poblacional i la fragilitat del creixement econòmic. Aquesta vegada, a més d'aquest retrat general, la institució econòmica va llançar una nova recomanació per garantir la sostenibilitat financera i social –“que permeti unes condicions de vida adequades”– de les prestacions als retirats: s'han d'eliminar les prejubilacions –pacte entre l'empresa i el treballador, sense edat determinada a l'Estat espanyol– i les jubilacions anticipades –una de les modalitats que preveu a l'Estat la Seguretat Social, i a la qual es pot accedir a partir dels 61 anys i d'un mínim de 33 anys cotitzats.

Menys d'una setmana després que l'OCDE emetés el seu informe bianual sobre les pensions per
al 2015, transcendia que el Fons de Reserva de
la Seguretat Social, conegut popularment com la “guardiola de les pensions” de l'Estat espanyol, s'ha reduït gairebé a la meitat en els quatre anys de legislatura del Partit Popular: de 66.815 milions d'euros, s'ha passat als 34.221 amb què es va tancar l'any passat.

Continuant amb l'Estat espanyol i amb les recomanacions de l'OCDE, en els darrers quatre anys el govern de Mariano Rajoy ha augmentat l'edat de jubilació dels 65 als 67 anys, ha limitat les condicions per accedir al retir anticipat, i vincularà des del 2019 la pensió inicial amb l'esperança de vida, i la situació de la caixa de la Seguretat Social amb l'actualització anual de les pensions. És
la bona direcció, assegura l'OCDE, sobre el paquet
de reformes impulsat des
de Madrid, directament apadrinat per l'organització amb seu a París, que dirigeix el mexicà Ángel Gurría. Però no n'hi ha prou –insisteix– i, a més de preconitzar la supressió de les prejubilacions, demana que es compensi els treballadors d'edat avançada amb més oportunitats laborals.

Des del 2009, l'atur entre els espanyols majors de 55 anys s'ha duplicat –especialment des de l'entrada en vigor de la reforma laboral del Partit Popular, aprovada el febrer del 2012–, tot i la tendència a la reducció de la desocupació dels darrers mesos. “Els treballadors de més edat acomiadats entren sovint en programes de jubilació anticipada. Aquesta pràctica, que està força interioritzada tant per empleats com per empresaris, dóna als treballadors més grans poques oportunitats de reciclar-se i adquirir noves habilitats que reforcin el seu potencial per trobar una nova feina”, assegurava l'informe de l'organització.

Com es pot aconseguir que una persona de més de 50 anys, que en fa 30 que treballa a la mateixa empresa i que de sobte es troba al carrer, opti per reciclar-se i buscar feina en un mercat laboral com el de l'Estat espanyol, on els salaris han caigut un 5,8% des del 2009 i on el 92% dels nous contractes són temporals? Segons l'informe de l'OCDE, cal fer front als “obstacles” que es troben aquests treballadors a través de “sistemes d'atur que estimulin l'activitat com a forma de protecció i ajudar la gent perquè perllongui la seva permanència en el mercat laboral”.