La indústria no pot esperar
El sector reclama al Parlament que assoleixi un gran acord
Alerta els polítics que cal fer un pas decidit que garanteixi un model de creixement sostenible
Els impulsors del Pacte Més Indústria –deu organitzacions entre patronals, sindicats i col·legis professionals, entre d'altres– van convocar ahir un acte solemne al paranimf de la Universitat de Barcelona –un dels impulsors del pacte– per reclamar als grups polítics un gran pacte nacional per la indústria, “un full de ruta capaç de situar les activitats industrials en el centre de l'estratègia pactada per a un nou model
de creixement econòmic”, explicava ahir el president del Pacte Més Indústria, Joan Trullén.
El sector vol impulsar aquest gran acord al Parlament i ho vol fer amb certa urgència, perquè la indústria –defensen els impulsors del pacte– ha de ser la base per al nou model de creixement econòmic: “Perquè la indústria ens permet pensar en un model de creixement amb un repartiment igualitari de la renda”, afegia ahir Trullén.
La indústria genera llocs de treball més estables i en general més qualificats que altres sectors d'activitat. Això vol dir salaris més elevats i, per tant, també més capacitat de consum que es trasllada a la generació d'activitat econòmica en altres sectors.
Però el gran acord nacional que proposa el Pacte Més Indústria no es vol quedar en una redefinició de la política industrial: “El que volem és incidir en totes les actuacions econòmiques, que hi hagi un plantejament industrial a tota l'economia”, assenyalava Trullén.
Nou protagonisme
En els darrers 15 anys, la indústria ha perdut bona part del seu pes a Catalunya. Segons dades de la Generalitat, la indústria manufacturera representava prop del 25% del VAB (el valor afegit brut) de l'economia catalana l'any 2000. El 2014, aquest percentatge era del 17,5%.
És cert que si es considera una definició més àmplia de la indústria i es tenen en compte els serveis associats, aquest pes no ha baixat tant i es mantindria en prop del 21%. Però, es miri com es miri, la clau per recuperar el pes de la indústria és reforçar-ne l'engranatge, la manufactura.
I aquest engranatge ha perdut més força a Catalunya que no pas en altres regions de base industrial a Europa. Així, a Alemanya, per exemple, en aquest mateix període (2000-2014) es va passar del 25,1% al 23,7%.
Una part d'aquest comportament desigual s'explica precisament, com van posar ahir de manifest les entitats del Pacte Més Indústria, per les diferències pel que fa al suport dels governs. A Alemanya hi ha en marxa una potent política de clústers que ve de lluny i en països com França –on el pes de la indústria ha estat tradicionalment per sota del de Catalunya– el govern impulsa “una potentíssima política d'incentius, fins
al punt que s'hi destinen més diners que a la justícia, 10.000 milions d'euros l'any passat”, assenyalava ahir Trullén.
Els processos de deslocalització iniciats amb el canvi de segle i l'auge dels països asiàtics i de l'Europa de l'Est com a productors mundials, juntament amb els durs efectes de la crisi, han esborrat del mapa prop de 250.000 llocs de treball a la indústria (dels 671.300 ocupats el 2000 als 422.432 ocupats el 2014, segons les dades de l'Idescat). L'efecte ha estat clar en l'evolució de l'atur, perquè, si bé en els primers anys els treballadors expulsats es van recol·locar ràpidament en la construcció, l'esclat de la bombolla immobiliària va fer esclatar també el miratge. Per això, el clam des del Pacte Més Indústria és clar: “La indústria és el primer generador d'ocupació de qualitat, que és la principal mancança que té avui la societat”, va indicar ahir durant l'acte a la UB el fundador del grup industrial Mier, Pedro Mier.
Millorar la relació entre empresa i universitat per impulsar la innovació, incentivar que l'estalvi es dirigeixi cap a la inversió en l'economia productiva i la sempre present simplificació administrativa són només alguns dels punts que haurien d'orientar aquest gran pacte.
“No es parteix de zero”, assenyalava Trullén. Catalunya encara té una base industrial forta, i és líder en exportacions i en inversió a l'Estat. Tot això és més que un bon inici per
a una reindustrialització que ha de posar l'accent, això sí, “en la indústria d'innovació i mediambientalment sostenible”, subratllava Trullén.
LES FRASES
Els grups polítics recullen el guant
El Pacte Més Indústria va ser impulsat el desembre del 2012 per organitzacions patronals (Foment i Pimec), sindicats (UGT i CCOO) i col·legis professionals (el d'economistes i el d'enginyers), entre d'altres. Un any després, es va entregar al Parlament i al president català un document amb 138 propostes, des d'accions en formació fins a finançament, passant per energia, terreny en què Catalunya no té competències. Amb tot, la rebuda per part dels grups polítics va ser de suport al manifest. Ahir, però, Trullén qualificava el grau d'execució d'aquestes mesures de parcial o escàs: “No podem estar satisfets dels resultats”, assenyalava.
Probablement per això, el Pacte Més Indústria va convidar ahir a l'acte reivindicatiu representants de totes les formacions polítiques al Parlament. Hi van ser tots menys la CUP, que va justificar la seva absència al·legant qüestions d'agenda. Tots, des del representant de Junts pel Sí fins a Ciutadans, passant per Catalunya Sí que es Pot, el PSC i el PP, van recollir el guant i es van comprometre a traslladar la proposta de pacte nacional al Parlament. Caldrà veure, però, si aquest cop es passa realment de les paraules als fets.
