L'era del cru barat
Els economistes destaquen l'embranzida que suposa la davallada del preu del petroli, però sense oblidar-ne els efectes negatius Lamenten que l'estalvi que suposa per a famílies i empreses no es traslladi al consum
-
Els convidats a les ‘Converses amb el Banc Sabadell' sobre el mercat del petroli, al davant dels estudis d'El Punt Avui TV, a Sant Just Desvern ORIOL DURAN. -
Els cinc participants en el debat L'impacte del petroli en l'economia mundial, que va ser moderat per Eduard Berraondo, als estudis d'El Punt Avui TV, a Sant Just Desvern ORIOL DURANT.
les taxes i el dòlar també incideixen en el preu de
la gasolina
El barril valdrà entre 50 i 70 dòlars fins a
l'any 2020
El barril de Brent s'ha abaratit
prop d'un 70%
en dos anys
L'or negre està perdent pes en relació amb altres formes d'energia
Poques coses ha sorprès tant als economistes i analistes en el últim parell d'anys com la caiguda del preu del petroli. I no tant pel seu abaratiment, sinó per la seva davallada abrupta. Del voltant de 140 dòlars que costava el barril de cru de Brent fa vuit anys hem passat als 40 dòlars d'enguany, encara que en moments puntuals ha arribat a cotitzar per sota del 30 dòlars.
Quin impacte té, aquesta caiguda, en l'economia mundial? Com afecta les economies domèstiques i el món empresarial? Com evolucionarà, el preu del petroli, en els propers mesos? Aquestes i altres qüestions les va analitzar un conjunt d'experts en una altra edició de Converses amb el Banc Sabadell, que va tenir lloc en els estudis d'El Punt Avui TV, a Sant Just Desvern.
“El petroli s'ha abaratit molt en els últims mesos, però hem de posar les coses en el seu context: abans d'aquesta darrera caiguda s'havia produït un alça en vertical que va portar el preu del barril a 140 dòlars”, va assenyalar per encetar el debat Xavier Teixidó, director de l'oficina de Barcelona de l'agència de valors Renta 4, que va subratllar la gran especulació que envolta aquesta matèria primera.
En tot cas, la llei de l'oferta i la demanda influeix molt en el cost del cru i aquesta ha experimentat força canvis en els últims mesos. “A final del 2014, l'Aràbia Saudita va deixar d'intervenir per sostenir el preu del barril i, a més, les energies renovables o tècniques com la fractura hidràulica o fracking no deixen d'augmentar l'oferta energètica de forma extraordinària”,
va explicar Jaume Argerich, professor d'Iniciativa Emprenedora de la Universitat de Barcelona i col·laborador de l'escola de negocis Iese.
En aquest sentit, va continuar Moisés Bonal, responsable d'Estudis i Polítiques Sectorials de la patronal catalana Pimec: “Hi ha més oferta que demanda i els països productors no volen perdre quota de mercat, amb la qual cosa deixen d'ajustar producció amb l'esperança que una part dels inversors facin fallida i deixin d'extreure cru.”
Per la seva part, Josep Maria Vilarrúbia, responsable d'Economies Desenvolupades i Temes Globals de Banc Sabadell, va dir per tancar aquesta part del debat: “L'Aràbia Saudita ha perdut el paper de gran referent en el món del petroli perquè va apostar per un manteniment de preus que va facilitar l'entrada de nous competidors i, també, per rivalitat amb l'Iran, que s'està incorporant de nou al mercat i necessita uns preus relativament elevats.”
Tradicionalment, l'abaratiment del preu del petroli és positiu per a les economies dels països desenvolupats, com ara la nostra, encara que en aquesta ocasió hi ha una sèrie d'elements que dificulten aquesta transmissió. “Els moviments de preus han estat molt abruptes i hi ha molta incertesa per l'impacte que té aquesta davallada en les economies de països emergents”, assenyala Vilarrúbia, que hi afegeix: “El 2016 serà el segon any consecutiu en què disminuiran les inversions en el sector petrolier, i això no ha passat mai a la història.”
L'economista Jaume Argerich calcula que la caiguda del preu de la gasolina suposa, de mitjana, un estalvi de 100 euros mensuals per família a l'Estat, a banda dels guanys més alts que genera en les empreses: “El problema és que aquest benefici no s'està traslladant al consum o a la inversió, sinó que es dedica a disminuir deute o a l'estalvi i, clar, té un impacte limitat en la represa econòmica.”
Malgrat que en els últims dos anys el barril de Brent ha experimentat una caiguda de preu del 70%, aquest abaratiment no s'ha traslladat de manera íntegra al consumidor. En el preu de les gasolines, hi intervenen altres elements, a banda del cost de la matèria primera, com ara els impostos, que representen un percentatge fix en el cost del litre. També s'ha de tenir en compte que el cru es paga amb dòlars, una moneda que s'ha enfortit en relació a l'euro en aquest període i, per tant, una part de l'abaratiment ha estat absorbit pel tipus de canvi.
Moisés Bonal, per la seva part, va alertar sobre un possible canvi de cicle en el petroli i el seu impacte en les empreses: “Els preus baixos són bons per a la nostra economia, però hem d'estar alerta perquè tenim una elevada dependència i, si hi ha un canvi de cicle en el cost igual que ara ens ha beneficiat, ens perjudicarà.” Isaac Baley, professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), va opinar: “És important fer un esforç per augmentar la productivitat i que aquesta no estigui excessivament lligada al preu del petroli.”
En tot cas, i a partir d'ara, amb un barril al voltant dels 40 dòlars, com poden evolucionar els preus? “Jo crec que el preu del barril dependrà dels països productors, i, si finalment, es posen o no d'acord per retallar-ne la producció”, va afirmar Teixidó. No obstant això, la casa de borsa de la qual és executiu calcula que el petroli es mourà entre un rang de 50-70 dòlars el barril fins a l'any 2020.
Argerich va assenyalar que hi ha dos preus de referència en aquests moments en el mercat petrolier: els 10 dòlars i els 70 dòlars. “El primer és el cost de producció d'un barril, amb un marge correcte, per a l'Aràbia Saudita, i el segon és el cost mínim que el fracking necessita per ser rendible i posar-se en marxa.” “El fracking –hi va afegir Argerich– ha suposat un límit per al petroli.”
Un dòlar fort
Sobre l'evolució del preu del petroli, Josep Maria Vilarrúbia, de Banc Sabadell, va fer una apreciació interessant: “Quan el cost del barril cau per sota dels 30 dòlars es generen uns problemes d'inestabilitat financera en els països emergents i productors que fan que els preus tornin a ajustar de forma automàtica. Llavors ens trobem amb la paradoxa que uns preus del petroli massa baixos, que haurien de ser un estímul, poden provocar una desacceleració econòmica.”
Per Bonal, de la Pimec, es fa força difícil calcular el preu de l'anomenat or negre en el futur: “Hi ha molts factors a tenir en compte, molts dels quals encara els desconeixem perquè no han aparegut...” Finalment, Baley, de la UPF, va avisar de la importància de tenir present la política monetària, especialment l'aplicada per la Reserva Federal dels EUA, per preveure el preu del cru a mitjan i llarg termini: “Un enduriment de la política monetària als EUA pot provocar una revaloració del dòlar i, tot seguit, caigudes addicionals del preu del petroli.”
I a partir d'aquí, el debat va evolucionar cap al model energètic del futur i el paper que jugarà el petroli en aquest escenari, on previsiblement guanyaran pes les energies netes o renovables.
“S'està produint una substitució molt gradual del petroli per altres energies, un fet que deixa sense valor les teories del peak oil i, molt probablement, ara podem dir que el valor de l'últim barril de cru que es consumeixi al món serà molt proper a zero”, va explicar Argerich. L'economista hi va afegir que, a banda del desenvolupament d'altres recursos, la normativa europea ja promou una substitució que implica menys cru: “La Comissió Europea té uns objectius d'emissions que s'han de complir.”
“Els automòbils elèctrics, que fins fa poc eren massa cars, de mica en mica són accessibles per a tothom, a més de presentar unes prestacions cada cop més competitives”, diu Teixidó. En aquest punt, Argerich va recordar l'èxit de Tesla, el fabricant nord-americà de vehicles elèctrics amb llista d'espera: “Els països productors s'estan adonant que hi ha energies alternatives que no poden controlar i que cada cop estan més desenvolupades.”
Vilarrúbia va assegurar que en aquests moments el gran repte de la indústria energètica en general, i petroliera especialment, és calcular com evoluciona la demanda mundial en el futur: “L'edat del petroli no s'acabarà per la falta de petroli, sinó perquè la innovació farà inviable el petroli.” L'economista del Banc Sabadell hi va afegir que la terciarització que estan experimentant les economies mundials i el grau més alt d'eficiència energètica estan fent que disminueixi el consum de cru. “Ara, per generar un punt de PIB cal menys petroli que fa deu anys”, va sostenir Vilarrúbia.
Factors negatius
En conclusió, els analistes i experts reunits pel Banc Sabadell i El Punt Avui TV van coincidir a assenyalar els aspectes positius de la caiguda del preu del petroli per a una economia com la catalana, però també van destacar que en aquest moviment hi ha factors negatius que en altres ocasions no hi eren presents.
“La caiguda del preu del petroli es dóna en un context de gran fragilitat econòmica i financera, i s'està convertint més en un maldecap que no pas en un estímul per a l'impuls de l'economia”, va sostenir Vilarrúbia, que va concloure: “L'impacte que està tenint és molt diferent al que ens tenia acostumats.”
Argerich, per la seva part, va subratllar que els ciutadans encara no veuen clara la represa econòmica i que l'estalvi que suposa l'abaratiment energètic no s'està traslladant en un augment del consum. “Això suposa un fet diferencial respecte a altres ocasions”, va afirmar.
Bonal, finalment, va destacar que no pel fet de tenir un cru barat s'hauria de desincentivar l'ús d'altres energies. “Hem de continuar treballant per tal de reduir la dependència del petroli”, va assenyalar.