Finances
Alternatives
Neix una nova caixa
Caixa Catalana celebrarà el 3 de setembre a Barcelona la seva assemblea fundacional, de moment com a cooperativa de serveis financers
L'entitat ja ha començat converses per demanar llicència bancària internacional compartida al BCE
Joan Olivé és, segons la seva autodefinició, un “català emprenyat” que un bon dia va registrar un domini a la xarxa: Caixacatalana.cat. Era el 31 d'octubre del 2014. Dos anys més tard, concretament dissabte vinent, 3 de setembre, està convocada l'assemblea fundacional de la Cooperativa Catalana de Serveis Financers SCCL, que tindrà lloc a la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona. És un primer pas i encara falta perquè el primer impuls d'Olivé prengui la consistència definitiva, però el projecte fa via: hi haurà una nova caixa a Catalunya. Tècnicament no serà com les recordem, però en mantindrà l'esperit.
Olivé, que prové del món d'internet, era conscient del procés de desmantellament que havia sofert el sistema català de caixes d'estalvis: “El 25% de l'oferta bancària del país se n'ha anat en orris”, s'exclama. El factòtum del projecte evoca també el segle i mig d'imponderables que acumulaven algunes entitats, que paral·lelament al seu servei de proximitat, arrelat al territori, també havien dut a terme una valuosa obra social. “Tot això ha desaparegut miserablement i no hem vist entrar ningú a la presó per la mala gestió que va portar a aquell final.”
Un cop registrat el domini, calia buscar els experts que donessin rang legal i oficial a una iniciativa ciutadana que d'antuvi algú podria qualificar de quixotesca. L'entrada en escena d'un professor de la Universitat de València, Joan Ramon Sanchis, catedràtic d'organització d'empreses, va donar-hi l'empenta definitiva. “En un correu electrònic –recorda Olivé–, Sanchis ens deia que la idea no sols era fantàstica, sinó també necessària, i ens confirmava que per tirar-la endavant només hi havia una opció: una cooperativa de crèdit, de segon grau, que podria operar amb llicència bancària internacional compartida.”
Fermí Alegret, un altre dels impulsors inicials de la idea, junt amb Daniel Saavedra i un parell més d'entusiastes que es van conèixer per internet, puntualitza que com a cooperativa de crèdit podran gestionar tota l'operativa bancària dels socis de la cooperativa i ser una autèntica alternativa financera.
A Catalunya en queden poques, de cooperatives de crèdit. A final dels vuitanta, les grans caixes van aprofitar la crisi del moment per comprar el gruix de les existents, la majoria agràries. El País Valencià, en canvi, és el territori que acapara el 50% de les que hi ha a l'Estat. Entre aquestes hi ha Caixa Popular de València, que és una fórmula que inspira el que en el futur es vol que sigui Caixa Catalana. Com també el model que no sols s'ha fet servir, sinó que també s'ha reforçat en altres Estats europeus, com ara Alemanya, Holanda, Àustria i Suïssa, on, en algun cas, les cooperatives de crèdit poden arribar a superar el 30% de quota de mercat.
Començar des de baix
La idea beu de diverses fonts d'èxit. “Ens emmirallem molt en el món germànic, luterà”, afirma Olivé, que esmenta el Raiffeisen Bank com un exemple de banca de proximitat. I també models com la Laboral Kutxa, dins la cooperativa basca de Mondragón: “Si hi hagués hagut un grup així a Catalunya, la crisi ens hauria anat d'una altra manera.” Tampoc no estalvien retrets al “model neoliberal Rajoy-Merkel”, que “vol poques entitats, de les anomenades too big to fail (“massa grans per caure”), que acaben tenint “més poder que qui les ha de regular”.
El projecte que ara s'engega com a cooperativa de serveis financers, haurà de superar encara força entrebancs abans d'obtenir la llicència per actuar com a cooperativa de crèdit. I dins d'aquests no és menor el fet que el govern espanyol té congelat des del 2014 un projecte de reforma que, com va fer el desembre del 2013 amb les caixes d'estalvis, convertint-les en fundacions bancàries privades i condemnant-les a la desaparició de facto, vol impulsar fusions entre les cooperatives per generar-ne bancs privats en forma de societats anònimes.
“Ara estem fent el primer pas”, indica Olivé, que calcula que per prendre forma la nova caixa hauria d'atreure uns 50.000 catalans que hi aportessin 100 euros cadascun. “No és fàcil, però tampoc impossible”, subratlla. “Amb aquesta base –hi afegeix– no hauríem de tenir gaires dificultats per obtenir la llicència del Banc Central Europeu”, un cop descartada la via del Banc d'Espanya i avançant-se als entrebancs que la institució estatal pot arribar a posar a la iniciativa.
Amb l'acte de dissabte, 3 de setembre, “es farà la partida de naixement, no pas com a cooperativa de crèdit, sinó com a cooperativa de serveis financers SCCL”, un moviment que es pot fer amb un capital més modest, que en el cas de Caixa Catalana ja ha arribat a uns 5.000 euros. Durant un temps encara no s'obrirà la persiana perquè es dedicaran a captar més socis fins que, si tot va bé, al gener del 2017 podran començar a funcionar. “Tenim un horitzó incert i cal demanar a molta gent que hi posi diners, però es tracta de començar des de baix, perquè volem que sigui una acció popular; la prova, una de les persones que més ens ha ajudat és un lampista jubilat, que ens ha deixat el seu local de franc”, argumenta Olivé.
“No estem sols”
Tot i néixer com a cooperativa de serveis financers, fet que ja els permetrà donar serveis bàsics com ara captar estalvi i remunerar-lo o donar crèdits, la brúixola la tenen posada en la llicència bancària internacional compartida, que “farà que el negoci es normalitzi”, en paraules d'Alegret. Calen 5 milions d'euros i superar un seguit de tràmits i dificultats tècniques, administratives i procedimentals que es poden allargar fins al 2020, “anant bé”. El càlcul prové del que va passar amb un precedent alternatiu com va ser Fiare, la banca ètica i cooperativa de crèdit basca. “Van estar lluitant per la llicència des del 2003 i fins al 2014 no la van tenir, i la van assolir gràcies a l'acord de col·laboració que van firmar amb un banc ètic italià que en tenia, la Banca Popolare.
Però no estan sols. En aquests moments s'està travant una aliança amb iniciatives semblants en altres països. “Parlem d'unir forces”, diu Alegret, per tenir més influència davant del BCE. Avui ja tenen acords verbals a Bèlgica, amb la Newb.coop, i mantenen converses amb una entitat a Croàcia. “Ja naixem confederats, serem una mena de multinacional social”, promet Olivé.
