En defensa del 9-N

Allò que recordo amb més intensitat del 9-N és la sensació de dignitat col·lectiva i la satisfacció de coprotagonitzar, al costat de 2,3 milions de persones, un gran acte democràtic. A les portes d’un judici ignominiós contra Mas, Rigau i Ortega, em sento orgullosa d’haver format part d’aquell govern. Com a societat, no podem permetre que la democràcia i la dignitat siguin perseguides i, per tant, tots ens hem de sentir interpel·lats i defensar-les. No ens aturarem!

El 9-N es va convertir en una expressió popular de reivindicació del dret a l’autodeterminació, des de baix. És també l’avantsala de la reclamació de la convocatòria del referèndum, el vinculant, el que moltes hauríem volgut celebrar aquell dia. Un país som la gent i la determinació, i res justifica que s’impedeixi que la gent puguem decidir.

El 9-N va ser una consulta democràtica, lliure i pacífica. Portar el 9-N a judici és un atac directe a l’essència de la democràcia: que la gent voti per decidir el que vol. Això mai no pot ser un delicte. En general, judicialitzar el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol és la millor manera de posar un mur on s’hauria d’estar treballant per construir ponts.

La politització de la justícia és un fet més que evident. El judici a Mas, Ortega i Rigau és el primer d’aquest embat de l’Estat espanyol contra Catalunya davant la falta d’arguments i de talla política. En el món municipal, fa temps que patim aquest assetjament constant (multes, requeriments, sentències...), que només busca divisió i desgast a l’independentisme. Però aquesta estratègia de judicis polítics no es pot tolerar ni ens ha d’intimidar. Només reclamem poder fer un referèndum per resoldre un tema cabdal.