Diagnosi: D’Overton a Bechdel

Múltiples veus discrepen de la insuficient presència del món de la dona en el teatre

Explicava Tian Riba en un article a El Punt Avui sobre política, el juliol passat, què és això de la finestra d’Overton: “La finestra d’Overton és una teoria que mira d’explicar la viabilitat política de les idees. És molt gràfica. Dins d’una finestra estreta apareixen les idees que la societat pot considerar acceptables i que, per tant, són les que han de proposar els polítics. Però la seva feina també és aconseguir que una idea d’entrada impensable entri dins del marc de la finestra. I això es fa pas a pas. Primer, aconseguint convertir una proposta impensable en radical. I després, en acceptable, sensata, popular i, finalment, política. I d’aquesta manera, la societat progressa.” Si és evident que el referèndum i la independència són, avui, temes evidents centrals en aquesta finestra política, al teatre ja fa més d’un any que el tractament de la dona comença a ser -ne clau.

Fa una dècada Imma Colomer (Premi de la Crítica Gonzalo Pérez de Oleguer 2017 i recentment reconeguda també amb el Ciutat de Barcelona de teatre) va ajuntar-se amb les dones del Projecte Vaca per anunciar els baixos índexs de la presència femenina (quant a autoria, direcció i interpretació) en els teatres públics i també en reconeixements com els Premis Max. La presència de la dona era molt inferior a la dels homes. El que algú va interpretar com una rebequeria-d’actriu-que-no-la-contracten, avui és un tema central i els teatres i els festivals revisen aquests percentatges i els fan públics quan s’arriben a unes proporcions equitatives. El discurs sobre la presència de la dona, doncs, a l’escena és un dels temes fixos en aquesta finestra d’Overton (fins tenir un espai de denúncia als darrers Premis Butaca i repartir ventalls als darrers premis Goya de cinema). Sens dubte, l’efecte Me too de Hollywood ha fet més central el tema.

Però és suficient que hi hagi més presència femenina per donar una visió constructiva i d’empatia amb les espectadores. que ajudi a construir una societat molt més tolerant i transversal? Aquí és on apareix el test de Bechdel (que va fer fortuna a partir d’una aparició en una tira còmica a The Rule el 1985). De què es tracta aquesta teoria? Proposa que cada espectacle respongui a tres simples preguntes: hi ha més de dos personatges femenins a l’obra? Es parlen entre ells en algun moment? Aquesta conversa va sobre algun tema que no tingui una relació amb un home (sigui un xicot, un marit o un pare)? En realitat, la tercera pregunta anul·la les altres dues perquè ja les inclou. Certament, és un plantejament molt esquemàtic que es podria qüestionar des de l’arrencada: perquè un monòleg com Conillet, La llista o Rebota, rebota y en tu cara explota (o tants d’altres) aparentment no passarien el test perquè no es produeix aquesta conversa. I evidentment, tant Clara Segura o Laia Marull com Agnès Mateu denuncien d’una forma evident el desequilibri entre els dos sexes, des de tots els vessants possibles (des del domèstic i protector a l’abús de la violació i assassinat). Però aquest text de Bechdel ja ajuda a marcar un criteri, prou gràfic, de la intenció dels personatges femenins en un espectacle (o pel·lícula). No es pot considerar sexista Federico García Lorca. Però ell mateix fa exclamar a tota una icona com Yerma, “Ojalá yo fuera mujer”. Referint-se a poder ser fèrtil amb el seu marit i tenir fills. Aquesta impossibilitat la farà enemistar-se amb tothom i ser incapaç de viure amb plenitud tot i aquesta circumstància que la limita. Envejant les veïnes del poble més pobres que sí queden embarassades, per exemple. El que fa variar el tractament de la dona (la denúncia a la seva presència domèstica i convertida sovint en una simple filla o mare de família) és el to en què es presenta, com evoluciona la trama i on queda la dignitat de la protagonista.

Fa uns mesos, la Sala Beckett va programar un cicle de conferències centrades en quin tractament s dona al teatre als homes i a les dones. Van voler fer una mirada a l’expressió transsexual perquè apareix com un model molt combatiu i que evidencia les estretors de mires convencionals. Amb el cicle La revolució dels gèneres. La construcció d’estereotips en la ficció, la Sala Beckett va promoure un context obert de reflexió i debat que posés en evidència els esquemes i models culturals d’un món eminentment masculí i patriarcal.

Ever Blanchet és un programador inquiet que procura estar atent a les demandes de la societat. En part, les propostes que els arriben per poder estar programats en aquest espai és un reflex fidel de les necessitats més reveladores de la dramatúrgia contemporània. Al costat de la Sala Beckett (però sense coordinar-se) van coincidir el 2008 amb la necessitat de donar veu i espai als dramaturgs catalans. Avui, la situació és molt més normalitzada que fa una dècada. Va ser una aposta que va trobar un forat i ja és habitual trobar autoria catalana en sales privades de petit i mitjà format. Aquell 2008, Blanchet va imaginar-se una alineació de futbol (11 jugadors) en què va situar una onzena de dramaturgs que aquella temporada van estrenar produccions al Versus, com ara Volem anar al Tibidabo (de la qual ara, precisament, n’acaba de sortir una versió escrita en la col·lecció Drama-ticles, que signen Comanegra i l’Institut del Teatre).

Per a aquest 2018, Blanchet ha entès que era imprescindible fer un cicle Dones en escena, des d’aquest mes de febrer i fins al 25 de març. Per ara, hi ha en cartell Historia de una reventada argentina de Daniel J. Meyer amb textos d’Alejandro Urdapilleta. Es tracta d’un monòleg políticament incorrecte a càrrec de Lola Migliora. També es recupera el text de Lampedusa Beach (només fins al 28 de febrer) de Lina Prosa, que ara interpreta Olga Vinyals. Aquesta peça indaga en l’odissea i tragèdia de la immigració a partir del cas d’una dona anònima, Shauba. Maria Antonieta és, probablement, l’aposta més radical escènica, ja que pretén reconstruir la tràgica vida d’una reina que va ser ignorada pel rei, sobretot després, castigada per haver estat coronada pels impulsors de la Revolució Francesa, fins acabar guillotinada. Per una altra banda, Auténtica és una altra reposició d’un muntatge que ja s’havia vist a Porta 4 a la tardor. De fet, el punt argumental és molt similar al que Verónica Pallini va realitzar al Yo, sola (2012). La directora de la sala també va signar un altre monòleg amb una dona en crisi a Te voy a matar, mamá. Aquesta Auténtica juga entre el drama d’una dona que lluita i no supera la seva sensació d’inferioritat amb el de la comèdia que protagonitza una patètica antiheroïna. Però té un gir final que dignifica el personatge i trenca els sostres que ella i la seva mare s’havien autoimposat. Quan aconsegueixen trencar amb els convencionalismes (ben respectables però no tenen per què ser homogeneïtzadors) es produeix l’alliberament. I donarà pas a una nova Mari Carmen

Una data que s’amplia

Ja és un clàssic que les dates al voltant del 8 de març es prodiguin les obres de dones per ampliar el ressò del Dia Internacional de la Dona Treballadora. Però també és una certesa evident que el que inicialment eren espectacles de molt curta durada i ambició, van augmentant la seva potència. Sense anar més lluny, Les noies de Mossbank Road (que van arrencar abans de Nadal i acaben temporada aquest 4 de març), i se li pressuposa una àmplia gira a partir de la tardor si es fan compatibles les agendes de les tres actrius. Quan una temàtica s’aconsegueix descalendaritzar, indica que va superant la limitació de mires inicial. Evidentment, queda molt camí per córrer però tenir la veu de la dona al centre de la finestra d’Overton obra nous reptes.

Si a meitat d’article es feia referència a l’impuls de l’autoria contemporània, és just valorar quina presència tenen les dones autores contemporànies en aquestes dates. Jordi Casanovas, hi insistia en un fil de twitts: no és comprensible que hi hagi a la cartellera tan pocs textos de dones quan està comprovada (amb el Torneig de Dramatúrgia, per exemple) la seva validesa per al gran públic. Certament, és més aviat descoratjador. Trobem algun exemple com la programació de Clàudia Cedó al Teatre Lliure (un equipament bastant inaccessible, segons recullen les estadístiques de grups com Dona’m Escena): el 12 i el 13 de maig presentarà Cinema amb el seu col·lectiu que participa a Escenaris Especials. Sens dubte, les dones estan a can Overton però els queda molt lluny el seu punt d’arribada, aquest Bechdel que evita la seva cosificació.

Els nens són cosa de dos

Els experts en polítiques de gènere alerten que no hi haurà igualtat entre homes i dones al món laboral sense ‘corresponsabilitat' a la llar

Demanen que la baixa paternal tingui idèntica durada que la maternal i que sigui intransferible, una proposta que ja ha arribat al Congrés

Cada vegada que una dona amb un càrrec polític rellevant queda embarassada sorgeix el debat. S'agafarà les setze setmanes de baixa per maternitat o a la mínima que pugui tornarà a l'esfera pública? Va passar amb Soraya Sáenz de Santamaría i amb Susana Díez, que no van esgotar ni de bon tros el permís, i sembla inevitable que torni a passar amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. Els experts en polítiques de gènere, però, no veuen tan clar que sigui un debat inevitable. “Ens ho preguntem quan el que té un fill és l'home?”, reflexiona el sociòleg expert en temes de gènere Pau Marí-Klose.

I és que, tot i que les Nacions Unides ja s'han marcat com a objectiu per al 2030 que el 50% dels càrrecs directius estiguin en mans de dones, les persones i institucions que treballen per desenvolupar polítiques a favor de la igualtat de gènere insisteixen que l'equiparació de drets al món laboral no s'aconseguirà fins que no hi hagi corresponsabilitat a la llar. “El problema és que encara hi ha una consideració diferent dels papers de l'home i de la dona i el que necessitem precisament és que l'home tingui també dret a setze setmanes de baixa per paternitat i que aquestes siguin intransferibles”, subratlla Marí-Klose.

La proposta ja s'ha presentat al Congrés dels Diputats per ser tramitada i Marí-Klose entén que és un fet positiu perquè “han de ser les lleis les que han de fer avançar els homes, ja que les dones han canviat molt en poc temps i se senten frustrades davant la lentitud de la transformació social”.

La psicòloga i també experta en temes de gènere Sara Berbel recorda que encara la dona dedica una tercera part més de temps a les tasques domèstiques i de cura. “Del que es tracta és de no penalitzar la dona. Cal posar les eines legals perquè el permís sigui un dret intransferible perquè si no ho acaba assumint ella”, diu Berbel, que opina que amb una modificació legal “es trencarien els tabús que tenen els homes, com ja ha passat als països nòrdics, on s'ha vist que amb el permís paternal ells acaben també desenvolupant l'instint maternal i la implicació en les tasques de casa és més gran”.

En l'àmbit de tot l'Estat hi ha una entitat, la Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles, que ha liderat la iniciativa que finalment ha acabat entrant al Congrés en forma de proposició de llei. Aquesta entitat insisteix que “la diferència en els permisos és una de les formes més amagades de discriminació de la dona”.

Amb la legislació actual, amb els permisos transferibles, la mare és la que acaba assumint el rol de cuidadora. Els condicionants socials i culturals pesen molt. Però, en els primers mesos, també pesen factors com ara la lactància materna, que l'OMS recomana amb exclusivitat fins als sis mesos. “Al final el marge d'actuació que tenen les dones és molt estret, és el que es coneix com el doble lligam, que facis el que facis estàs penalitzada i és precisament això el que s'ha de combatre. La dona ha de tenir una llibertat total per decidir”, opina Berbel.

L'últim estudi fet per l'Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra de Comerç de Barcelona i l'Institut Català de les Dones constata que a les llars amb infants de menys de deu anys es perpetua el model tradicional de repartiment de tasques, l'home treballa més hores fora de casa i la dona més hores dins de casa. “Moltes dones han d'escollir entre família i professió i per tant defensar que s'ampliïn progressivament els permisos de paternitat ha de ser una prioritat”, declara Carme Poveda, directora d'anàlisi econòmica de la Cambra i responsable d'estudis de l'Observatori. Això sí, per Poveda “no és viable” ampliar el permís a setze setmanes de cop. “Ha de ser factible i les empreses no han d'assumir el cost”, indica.

El que és clar és que ha de ser el camí per aconseguir la igualtat real. “A França s'ha fet un canvi en la legislació, amb ajuda als pares durant sis mesos, i s'ha aconseguit que el nombre d'homes que agafen aquesta opció hagi passat del 2% al 20%”, explica Poveda, que està convençuda que en la mesura que els permisos siguin obligatoris per als homes aniran canviant els rols i serà més fàcil que el canvi social arribi també a les empreses perquè “no són entitats abstractes i el canvi social que farem com a societat també el faran les empreses”.

I en la política? “És més difícil perquè a vegades els demanem impossibles, que tinguin un compromís absolut i alhora que atenguin també la seva vida personal”, opina Marí-Klose. Ada Colau ja ha dit que pensa agafar la baixa per maternitat i ha reivindicat també el seu dret a agafar-la sencera. Però també ha puntualitzat que “dependrà de moltes coses”, de com estiguin ella i el nen i també d'alguns condicionants polítics, com per exemple que encara a l'Ajuntament de Barcelona el vot plenari no es pot delegar. “No estic fent una feina habitual i per caràcter no soc de desconnectar”, ha declarat.

Marí-Klose es mostra convençut que les noves generacions avançaran en aquest sentit, en bona part perquè hi ha estudis que ja indiquen que els homes “poc cooperadors estan desapareixent” i tenen un risc més elevat de divorci. El sociòleg ho resumeix en una frase: “Cada cop surt més car ser un home tradicional.”

En la mesura que els permisos siguin obligatoris per als homes aniran canviant els rols
Carme Poveda
directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona
El problema és que encara hi ha una consideració diferent dels papers de l'home i de la dona
Pau Marí-klose
sociòleg experts en temes d'igualtat de gènere
Al final el marge d'actuació de la dona és molt estret, facin el que facin estan penalitzades
Sara Berbel
Psicòloga experta en temes de conciliació familiar

L'Estat se situa a la mitjana d'Europa en permís paternal

Des de l'1 de gener el pare té dret a quatre setmanes pagades

La UE fracassa en l'intent d'allargar el permís

L'Estat espanyol s'ha situat en una posició mitjana dins del rànquing europeu de permisos maternals i paternals. Des de l'1 de gener d'aquest any, els homes tenen dret a quatre setmanes de baixa remunerada. I les dones, segons la legislació vigent, tenen setze setmanes de baixa, de les quals sis són obligatòries i la resta les poden compartir amb el pare.

Molt per sobre d'aquesta situació se situen els països nòrdics, pioners en polítiques d'igualtat, especialment Suècia, on, a banda de setze mesos de baixa, que es poden compartir, els homes estan obligats a agafar-se seixanta dies per a la cura del fill. A Noruega, els pares tenen dret a setanta dies amb un ajut del 100% del salari. Alemanya és també al capdavant, ja que després del part tant el pare com la mare tenen dret a un any de baixa amb un 67% d'ajut.

A l'extrem inferior del rànquing hi ha països com Malta, Itàlia i Grècia, on l'home només té un o dos dies de permís, però també Suïssa, Bèlgica i Holanda. “Ara a l'Estat espanyol, amb l'ampliació fins a les quatre setmanes, ens hem situat molt en la mitjana europea”, explica Núria Pumar, directora de l'Institut Interuniversitari d'Estudis de Dones i Gènere i professora de la Universitat de Barcelona.

A Europa hi ha hagut diversos intents d'ampliar els permisos de maternitat, però fins ara no han prosperat. L'últim va ser el 2015, quan l'eurocambra va demanar al Consell d'Europa que ampliés el permís a un mínim de vint setmanes, una proposta que havia presentat sense èxit l'octubre del 2010. Un dels motius del bloqueig, segons explica Pumar, “és que als diferents països hi ha molta diversitat tant pel que fa a la durada com pel que fa a la remuneració dels permisos”.

Les reticències tenen una causa eminentment econòmica. A Alemanya el cost no recau sobre la Seguretat Social sinó que l'assumeix l'empresa. “Aquest és un factor que cal tenir en compte”, assenyala Pumar, que entén que una de les mesures per aconseguir la plena igualtat és que el permís dels homes sigui intransferible, ja que s'ha vist que quan és així “el 80% dels pares el sol·liciten”. Al contrari, quan no s'especifica que el permís l'ha d'agafar l'home o es perd, les que agafen majoritàriament la baixa, fins i tot als països més avançats, són les dones.

LA XIFRA

4
setmanes
de permís per paternitat és el que poden demanar els pares des de l'1 de gener de l'any 2017

LA FRASE

A Europa hi ha molta diversitat, tant pel que fa a la durada com pel que fa a la remuneració dels permisos
Núria Pumar
institut interuniversitari d'estudis de dones i gènere

El govern impulsa la igualtat laboral amb deu mesures

Preveu protocols d'atenció i formació interna en l'àmbit de gènere

CCOO i Càritas alerten de la temporalitat

El govern, per mitjà del departament de Treball, Afers Socials i Famílies, presentarà als agents socials i econòmics un paquet de deu mesures amb les quals vol lluitar contra les desigualtats de gènere en matèria laboral. Entre d'altres, proposa un pla de formació interna en matèria de perspectiva de gènere per als més de 1.000 treballadors del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC).

Però també s'implementaran protocols d'atenció a dones víctimes de violència masclista, i les persones que treballin en la promoció de la igualtat d'oportunitats podran acreditar la seva experiència obtenint el certificat de promoció de la igualtat efectiva entre sexes. I es proporcionaran incentius a la conciliació, com ajudes i beques, per a qui participi en programes d'orientació i formació.

Ahir mateix el Col·legi de Metges de Barcelona proposava a les administracions, patronals i sindicats mèdics que posin en marxa una sèrie de mesures per afavorir la conciliació laboral del col·lectiu.

El sindicat CCOO va avisar que l'escletxa salarial arriba al 26%, la xifra més alta des del 2008, de manera que les dones cobren cada any gairebé 7.000 euros menys que els homes. Segons el sindicat, el salari de les dones ha baixat de 416 euros, i el dels homes ho ha fet de 237 euros. Càritas recordava que la cara de la pobresa és el d'una mare sola i va destacar que els contractes a temps parcial recauen majoritàriament en dones, fet que fomenta la inestabilitat, la precarietat laboral i uns ingressos baixos.

Milers de persones es manifesten a Barcelona per per la igualtat de la Dona

La marxa transcorre entre la plaça Universitat i la plaça Sant Jaume rere el lema ‘La revolució imparable de les dones'

Reclamen una societat lliure de violència masclista

Unes 7.000 persones (segons la Guàrdia Urbana de Barcelona), la majoria dones, s'han manifestat aquest dimecres pel centre de la ciutat per commemorar el Dia Internacional de la Dona i protestar contra la desigualtat de gènere.

La marxa, convocada per la Comissió 8 de Març amb el suport de diverses associacions de dones, sindicats i partits polítics, i ha arrencat poc després de les set del vespre a la plaça de la Universitat rere el lema La revolució imparable de les dones.

La manifestació s'ha aturat durant tres minuts per recordar les víctimes de violència masclista, just abans d'arribar a la Plaça Sant Jaume, que esperava els manifestants il·luminada de color violeta. Un cop allà s'ha llegit un manifest en el qual s'ha reivindicat el dret de les dones “a decidir-ho tot”, la sexualitat, un projecte de vida que inclogui o no la maternitat, l'educació, les condicions laborals, l'ús del temps lliure i el compromís a prosseguir amb aquesta “revolució imparable”.

Les convocants han reclamat acabar amb la “desigualtat laboral” i una societat “lliure d'opressions, explotació i violències masclistes”, on les polítiques públiques no es regeixin “ni pel capitalisme, ni pel patriarcat, ni per les religions”.

La lectura s'ha vist interrompuda diverses vegades per crits de “som la revolució”, “volem decidir” o “la revolució imparable de les dones”.

El manifest aposta per “seguir caminant fins que totes les dones siguin lliures”, fer la “revolució imparable de les dones contra el patriarcat i el capitalisme” i aturar els “feminicidis”.

“Totes juntes reivindiquem el dret a decidir-ho tot: la nostra sexualitat, el nostre projecte de vida que inclou, o no, la maternitat, la nostra educació, les nostres condicions laborals, quin ús fem del nostre temps lliure, del nostre present i del nostre futur”, s'ha proclamat.

També s'ha subratllat que la “presència” i les “perspectives” de la dona “són crucials” en “un temps de noves construccions”, ja que “representen una finestra d'oportunitats per avançar en l'equitat, la igualtat, la justícia i la llibertat”.

Ataquen un acte pel dia de la Dona a Turquia al crit d'“Al·là és gran”

Un estudiant de la universitat Bilgi d'Istanbul resulta ferit lleu i altres pateixen contusions

Sis dels presumptes agressors són detinguts

Un grup d'entre quinze i vint persones ha atacat aquest dimecres al crit d'“Al·là és gran” un acte amb motiu del Dia de la Dona Treballadora que s'estava celebrant a la Universitat Bilgi d'Istanbul.

“Malauradament, un dels nostres estudiants ha resultat ferit lleu i alguns estudiants i guàrdies de seguretat han rebut cops”, ha informat el centre acadèmic en un comunicat.

La Universitat ha anunciat que obrirà una investigació interna per esbrinar si hi havia alumnes seus entre els atacants. També pensa demanar a la Fiscalia que iniciï indagacions sobre l'incident.

Sis dels presumptes atacants han estat detinguts, segons el centre.

Testimonis citats pels diaris Hürriyet i Birgün expliquen els agressors corejaven “Al·là és gran” durant el succés. La Universitat no esmenta aquest detall en el seu comunicat.

Proposen el nom de 27 dones per al nomenclàtor de Girona

objectiu Una comissió els valorarà per resoldre el dèficit que hi ha de noms femenins als carrers i places de la ciutat passos Prèviament, la comissió s'ha de reunir per aprovar el catàleg oficial actualitzat de noms

La comissió del nomenclàtor de Girona té damunt la taula el nom de 27 dones per ser assignats, si procedeix, a espais públics com ara carrers i places de la ciutat. Són propostes d'entitats ciutadanes que en futures reunions de la comissió es valoraran. Aquestes propostes seran estudiades amb una atenció especial per anar avançant en el dèficit de noms de dones en els carrers i places de la ciutat, en clar contrast amb els noms d'homes. De fet, en dades facilitades per l'Ajuntament, la presència de dones en el nomenclàtor de carrers de la ciutat és d'un 6,6%, mentre que la d'homes és d'un 38,5%.

Les 27 propostes estan incloses en un total de 56 peticions rebudes pel consistori per atorgar diferents noms a carrers i places. Els de dones, per tant, no arriben a un 50% de les propostes rebudes. Però el regidor delegat de l'Unitat Municipal d'Anàlisi Territorial (UMAT) de Girona, Manuel Martín, va aclarir ahir que això no vol dir que la resta de propostes siguin noms d'homes: “Hi varietat entre aquestes altres 29 propostes. Hi ha noms neutrals pel que fa al gènere, com ara topònims, activitats, espais geogràfics... Per tant, podem dir que de les propostes rebudes la majoria són noms de dones, la qual cosa ens satisfà molt.” En declaracions la setmana passada a Televisió de Girona, Martín va admetre la voluntat del govern de la ciutat de reduir la desproporció entre noms d'homes i de dones: “Sense entrar en números, és manifest que hi ha un nombre considerablement més gran de noms masculins que de femenins.”

Els passos a fer

Martín va afegir que la primera necessitat és fer un catàleg dels noms oficials dels carrers i places de la ciutat. Aquesta serà la primera acció que farà la comissió del nomenclàtor quan es torni a reunir. De moment s'ha reunit només una vegada i estan pendents de convocar una segona reunió a uns informes jurídics de la secretaria, va explicar. En tot cas, la voluntat expressa del regidor és convocar-la de manera immediata tan aviat com aquests tràmits burocràtics estiguin resolts.

Un cop s'hagi aprovat el catàleg es publicarà al web municipal i després ja es podrà procedir a valorar els nous noms per ser incorporats al nomenclàtor. S'estudiarà casa per cas. Per fer-ho, cada nom anirà acompanyat d'una fitxa resum, i, en cas de discrepàncies, s'obrirà un debat entre els integrants de la comissió i, si cal, es votarà. El regidor va dir ahir que espera que “de manera natural” es faci una discriminació positiva cap a les dones a l'hora d'assignar nous noms al nomenclàtor. Aquest era, de fet, un dels objectius principals i explícits de la comissió en el moment que es va constituir, posar fi a la discriminació a favor dels noms d'homes i reparar el greuge històric que les dones han patit en el reconeixement dels seus mèrits a l'hora d'assignar el seu nom a un espai de la ciutat.

El reglament de la comissió es va aprovar el juny de l'any passat. Té caràcter transversal i està formada tant per polítics com per tècnics i membres d'entitats. En concret, la integren l'alcaldessa, els portaveus dels grups municipals, representants dels partits que van concórrer a les eleccions, el regidor responsable de la UMAT, representants de la Federació d'Associacions de Veïns de Girona, de l'Institut d'Estudis Gironins, de la Xarxa de Dones de Girona, de les associacions de veïns afectades per cada canvi, el director del servei de gestió documental de Girona, un tècnic del servei d'estadística municipal i el cap d'àrea de la UMAT.

LA XIFRA

6,58
per cent
del nomenclàtor de carrers i places de la ciutat de Girona són noms de dona. Els d'home són un 38,48%.

Les dones electes i en llocs de direcció són minoria

Les directives europees cobren un 23% menys que els homes, i ocupen només un de cada tres càrrecs

Només una de cada tres persones que ocupen un càrrec en una directiva a la Unió Europea és una dona. Segons dades d'Eurostat, dels 7,3 milions de persones en llocs de direcció a Europa –es comptabilitzen les que tenen almenys deu persones al seu càrrec–, tan sols 2,6 són dones, un 35% del total. Les xifres confirmen la desigualtat que ja s'intueix, i és que, a més, les dones a què es fa referència cobren un 23% menys que els seus homòlegs masculins. És a dir, que per cada euro que cobra un directiu europeu, una dona, per la mateixa tasca, rep 77 cèntims.

L'Estat espanyol es manté en la tònica general d'Europa: les dones ocupen un 37% dels càrrecs de direcció i cobren un 16% menys, una mica per sota de la mitjana europea. No obstant això, i que encara hi ha països en una situació molt pitjor, és un indicador que encara hi ha feina a fer. A Itàlia, per exemple, els homes monopolitzen les directives –apleguen un 78% de les places–. Les dones només tenen accés a un 22% dels llocs i, a més, cobren 67 cèntims per cada euro que cobren els homes. Letònia és el país amb més presència femenina –un 53% dels càrrecs–, i pel que fa a l'abisme salarial, Romania és el que més s'acosta a la igualtat amb un 5% de desproporció.

Un altre informe, aquest de la Unió Interparlamentària, posa en relleu la situació que es viu als parlaments del món, no gaire distant de la que es dona a les empreses europees. Actualment, encara hi ha almenys cinc parlaments sense representació femenina (Qatar, Haití, Micronèsia, Tonga i Vanuatu), segons dades del Banc Mundial. Arreu del món, però, s'ha doblat la xifra de legisladores electes en els últims vint anys. El 1996, les diputades al món eren un 11,3% del total, i avui són un 22,3%. Tot i l'augment, hi ha molt marge de millora, sobretot si es fixa la mirada en Ruanda, que, com ells mateixos proclamen, és de les dones. Elles ocupen un 64% del Parlament, en part gràcies a una Constitució que els garanteix un mínim del 30% de representació.

L'Amèrica Llatina és també pionera a l'hora d'afavorir la presència femenina a la cambra legisladora. En cinc països (Bolívia, Cuba, Mèxic, l'Equador i Nicaragua) tenen més d'un 40% de representació. Pel que fa a l'Estat espanyol, el desequilibri tampoc és preocupant (137 dels 350 diputats són dones), ja que se situa clarament per sobre de la mitjana europea, del 26,3%, que en un parlament com l'espanyol es traduiria en 97 diputades per 350 escons.

LA XIFRA

22
de cada 100 escons
van aconseguir les dones en les 66 eleccions celebrades durant el 2016 en 53 països diferents.

‘Escena' és paraula femenina

La cartellera reforça la presència d'espectacles amb una forta dosi de reivindicació dels drets de la dona

La cartellera més femenina pel 8 de març. Per casualitat, o no, avui hi ha una notable presència de les dones als teatres. Si fa uns anys l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya editava un rànquing de la situació laboral de les actrius i les directores en les programacions dels principals teatres, ara sembla que (almenys puntualment) es revela un canvi notable. Aquesta setmana hi ha peces com Jane Eyre: una autobiografia, de Charlotte Brontë; Yerma, de García Lorca; La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Rodoreda, i la recuperació en clau de comèdia musical d'Homes, de T de Teatre. Títols que, amb un to molt diferent, denuncien el paper submís que la societat ha atorgat a les dones. Ho fan donant veu a les que s'hi van revoltar, des de la criada Zerafina fins a la mestressa Yerma. O la institutriu Eyre i la novel·lista Mary Shelley. Fins i tot L'ànec salvatgeen el que Ibsen sembla haver renunciat a una dona forta, demostra ser el pal de paller davant d'un marit penell, que el destí maltracta.

Projecte Ingenu ataca un Lorca d'alta volada poètica i profunda càrrega de denúncia. La seva voluntat d'humanitzar els personatges, de restar-los afectació dramàtica, ve acompanyada d'un espai escènic sublim, que tant narra com adjectiva. Al costat d'un vers cristal·lí, aporten una qualitat al moviment que esdevé, pràcticament, coreografia. Falta encara que la follia que revela la paraula es traspassi al cos de la protagonista (una valenta Alba José) que arrodonirà una proposta que també inclou veu i cant i una llum tènue, que apunta i encerta la intenció. Aquesta Yerma té alguna cosa d'atemporal perquè es mou pels prejudicis familiars de l'andalusia rural dels anys trenta però alhora fa gatzara amb aire de botellón amb les seves amigues; consulta a una pitonissa per mòbil; o gasta Predictor per veure si està embarassada d'una vegada.

La dona, ahir i avui

Aquest vespre s'estrena al Maldà Barbes de balena, una peça que navega del passat al present per analitzar la situació de les dones. Un dels troncs centrals és la història de Dolors Aleu, la primera metge que va exercir professionalment en les especialitats de ginecologia i pediatria, tot i la controvèrsia a la premsa i el suport d'alguns metges. Núria Cuyàs, besneta d'Aleu, la interpreta. La proesa de la doctora va estar mal vista durant molt temps pel seu avi, se sobta l'actriu. La doctora va advertir del perill de les cotilles en el cos femení. Barbes de Balena ha permès indagar sobre la història de les àvies i també ha ajudat a fer que les mateixes actrius s'adonin del pes de la societat sobre les dones, des de definicions de la Reial Acadèmia Espanyola (sexo débil: conjunto de mujeres) que ara diu que modificarà, fins a l'estètica dominant, amb les sabates de taló com a substitutes de les cotilles, fetes històricament amb el que es coneixia com a barbes de balena. Totes les propostes fugen del pamflet i exposen exemples gràfics i evidents. La pedagogia és femenina. També.

Actes de caire reivindicatiu

Entitats i institucions d'arreu del territori conviden la població a commemorar el Dia Internacional de les Dones

A Girona s'ha convocat una manifestació per a les set del vespre

El Dia Internacional de les Dones es commemorarà avui a moltes poblacions gironines amb actes de diferent caire, però tots amb un rerefons clarament reivindicatiu. A Girona, Mou-te en Bici ha organitzat, per a les sis de la tarda, la II Pedalada de les Dones, que sortirà a les sis de la tarda de Can Ninetes. Diversos grups feministes de Girona han convocat per a les set del vespre una manifestació que partirà de la plaça Independència amb el lema Mai més invisibilitzades, mai més silenciades. A la mateixa hora tindrà lloc l'acte institucional que reunirà representants de l'Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona i la Generalitat al saló de descans del teatre municipal. A Banyoles, a dos quarts de vuit del vespre, es farà una concentració davant de l'Ajuntament on es llegirà el manifest Ens Volem Vives!. A Figueres, el col·lectiu de netejadors protagonitzarà una concentració a les dotze del migdia davant del consistori per tal de reivindicar la seva feina i protestar per les condicions laborals actuals. Les dones de la neteja dels hotels de Lloret han decidit constituir-se com a associació i es presentaran en públic a les sis de la tarda, al Casal de l'Obrera. L'entitat s'anomena Kellys Unión Catalunya. La sala de plens de l'ajuntament de Begur acollirà a les sis de la tarda la xerrada Dones i Turisme, i a la Jonquera tindrà lloc, a les set del vespre a Can Laporta, la Primera Trobada de Dones.

D'altra banda, els locals de la UGT a Girona acolliran demà, a partir de les cinc de la tarda, un berenar tertúlia que porta per títol Obrint fronteres amb veu de dones, en què s'abordarà la crisi dels refugiats amb un punt de vista de gènere. La UdG ha organitzat un programa d'activitats que va començar dilluns i s'allargarà fins al final de mes, amb conferències, debats, exposicions i projeccions.