“Moltes dones treballen de nit per conciliar”

La vocació i la maternitat duen les dones a emprendre

Cal fer compatibles maternitat i càrrecs a les empreses

Gemma Fillol té l'estudi en una antiga empresa de transports, i la decoració del local reflecteix la seva filosofia en la comunicació corporativa: la gran taula de fusta convida a les converses i l'intercanvi, la llum que entra a dojo dona un ambient de claredat i els petits detalls s'alien amb una dona somrient que transmet positivisme.

Què és Extraordinària?
És una comunitat de dones emprenedores que volen viure del seu extra, del seu talent, d'allò que les fa diferents. Jo crec a alinear el teu talent amb allò que et fa sentir plena. És una comunitat exclusiva per a dones que les reafirma en la capacitat de poder crear un negoci sostenible a partir del seu talent.
Com va néixer aquesta comunitat?
La meva feina en el món del màrqueting i la comunicació en esdeveniments en el sector corporatiu m'encantava, però vaig veure que el tema no era el que em fascinava. I vaig començar a formar-me en diferents àmbits, vaig obrir un blog sobre com comunicar i emocionar d'una manera diferent perquè veia que s'havia de crear impacte emocional a través de la teva marca. Em vaig apuntar a un màster a Nova York el 2012 que implicava anar-hi a fer pràctiques. I va ser la millor decisió de la meva vida. Quan te'n vas sola a un lloc amb tantes possibilitats de negoci tornes veient que sí que pots fer coses malgrat el context de crisi que vivíem. I el primer que vaig fer en arribar va ser contractar una coach de business perquè m'ajudés a entendre com jo podia crear la meva empresa. Vaig crear Gemmafillol.com, una consultoria de marques, màrqueting i comunicació emocional, sobretot per a dones emprenedores. Amb una companya vam crear esdeveniments que oferien tota la formació per obrir una empresa en un cap de setmana. Ens vam adonar que només ens escoltaven dones per la manera de comunicar-nos.
Què té d'especial aquesta manera de comunicar?
Una estètica molt cuidada, unes imatge amb molta llum… Quan parlem de masculí i femení en màrqueting i comunicació els llocs web són molt diferents. L'home es basa més en el prestigi, posa fotografies en què hi ha molta gent a la sala, fotografies fosques, molt angulades, més dures, mostren més prestigi i distància. Les dones fan al contrari, es mostren amb els braços oberts, molta llum, molts somriures, busquen la confiança i la proximitat. En els esdeveniments es creava una energia que mostrava que allà passaven coses. Aquest projecte va morir el 2014 perquè la meva companya va decidir parar i jo vaig fer un nou projecte molt enfocat a l'emprenedoria en femení amb visió de comunitat. Tu aprens quan estàs amb gent. La gent junta canvia coses. Antigament les dones es reunien en tribu i s'explicaven coses. Totes sabem molt, per què no quedem cada mes i parlem sobre un tema amb una ponent experta i ens n'anem a casa més riques? Així va néixer Extraordinària. La gràcia és el cercle, la comunitat.
Què troba una emprenedora a Extraordinària?
Extraordinària té tres pilars fonamentals: coneixement en màrqueting, comunicació, fiscalitat, etcètera. Després tenim el pilar de l'actitud i el creixement personal. L'emprenedora necessita reforçar tot el que està relacionat amb el fet de conèixer-se millor a ella mateixa, saber de quina manera vol emprendre i com superar el fracàs. En aquest pilar toquem temes de psicologia, de coaching, com optimitzar l'alimentació per sentir-te millor. Està molt bé el meu negoci, però l'eina més important del meu negoci sóc jo. I per últim i igual d'important, el suport. Una emprenedora genera molt negoci a petita escala i crees el teu grup, i el suport en l'àmbit de proveïdors, de networking, familiar… és important.
Què diferencia l'emprenedoria en femení de la masculina?
Observo que l'àmbit masculí no té res a veure amb el femení. L'àmbit masculí busca èxit, prestigi, independència econòmica. I és fantàstic. Però en l'àmbit femení hi ha motius de conciliació amb la maternitat i d'altres emocionals molt profunds que tenen a veure amb la vocació i el somni de dedicar-te al que t'agrada. S'afronta de manera molt diferent el fracàs quan et prens les coses com un joc que quan les raons són tan emocionals. Si són molt emocionals la persona es comença a desestabilitzar. I les dones necessitem la comunitat, el suport, l'intercanvi d'experiències. Les dones som més empàtiques, més obertes, no ens preocupa mostrar-nos vulnerables.
El fet que la conciliació sigui un dels grans factors que porta les dones a emprendre vol dir que el pes encara el portem nosaltres. Com es pot canviar?
Moltes dones emprenedores treballen de nit perquè volen conciliar i viure una maternitat més responsable. Penso, d'una banda, que les persones han de saber on estan els límits, i les responsabilitats s'han de compartir de manera equilibrada. I, d'una altra banda, les administracions públiques han de posar recursos. En el mercat laboral, en el moment en què la dona és fèrtil és quan té un valor molt alt. I és molt complex tornar al mercat laboral després d'una excedència per cuidar els fills.
La responsabilitat encara recau en les dones.
Moltíssim. És un repte superar això. La maternitat responsable hauria de ser compatible amb tenir un càrrec en una empresa. Jo estic molt a favor de la discriminació positiva perquè quan les coses no surten de manera natural s'han de provocar. Però també veig moltes dones posades en llocs de poder que agafen actituds masculinitzades, molt jeràrquiques, mancades d'una comunicació assertiva. No crec que el nostre país estigui prou madur per entendre les diferències entre les quotes femenines i el lideratge femení. Estic d'acord que les dones ho tenim més difícil a l'hora d'emprendre per una qüestió de responsabilitat. L'administració s'ha de mullar més. Els autònoms, tant dones com homes, són una gran base d'aquest país i com no ens ajudin l'atur creixerà moltíssim.

Experta en comunicació emocional
Gemma Fillol (1982) és una politòloga que ha treballat en el món del màrqueting i la comunicació en esdeveniments corporatius. Ho ha fet en empreses tecnològiques i en projectes vinculats a l'administració. Després d'una estada a Nova York va muntar una consultoria que treballa amb el posicionament de les marques a través de les emocions. Aquesta visió va atreure l'atenció de dones emprenedores, i la constatació de la necessitat de treballar en comunitat va desembocar en la creació d'Extraordinària, una xarxa de dones emprenedores.

“Els pares no van necessitar mai un nen d'hereu”

A Tous, negoci adreçat a les dones, un 80% del personal és femení

“Les meves germanes i jo hem tingut en la mare un exemple de dona a seguir”

Rosa Tous Oriol, filla dels fundadors de Tous, Salvador i Rosa, forma part de l'equip directiu de la marca joiera catalana que tot just acaba de comunicar el bon estat dels seus comptes en el dia d'avui. L'imperi de l'os, amb 535 botigues en 50 països, va aconseguir el 2016 unes vendes per valor de 403 milions d'euros, la qual cosa suposa un creixement del 9,4%. Produeixen al voltat de 3 milions de peces a l'any, han obert unes cinquanta botigues noves, el comerç digital és present a 10 països i estan bolcats a expandir-se per Àsia.

Tous, que des del 2015 té un partner suís en l'accionariat amb perfil industrial “i filosofia semblant” que els ajuda a ser globals, no ha perdut la seva cadència familiar ni l'esperit de relleu generacional en una empresa que té un 80% de treballadores femenines i dues dones, l'Alba i la Rosa, en la presidència i vicepresidència de l'empresa.

Amb el referent de la mare imagino que sempre han tingut clar que ser dona no era un impediment per treballar, oi?
Per descomptat. Les quatre germanes hem estat educades per no diferenciar laboralment entre homes i dones. No podia ser d'altra manera tenint una mare com la nostra: creativa, treballadora, amb un gran poder emprenedor i una visió de futur increïble. Ha estat un gran exemple a seguir.
La seva mare va ser pionera en un negoci que duien sobretot homes. Amb 20 anys ja anava a la fira de Basilea amb en Salvador!
Sí, va començar molt joveneta a voltar per les fires, i no era fàcil, però li agradaven els reptes i volia crear joies que s'adaptessin a la dona moderna que volia novetats boniques més enllà de la joia típica tradicional. El temps li ha donat la raó. Recordo de petita veure el pare i la mare anar de viatge o de sopar de feina, sempre els dos junts. Treballaven molt però van saber mantenir la família unida.
I va viure algun problema de discriminació cap a la mare pel fet de ser dona?
Alguns. Ara nosaltres ja no ho vivim, però abans era més complicat. Recordo una vegada que, sent jo una nena, l'acompanyava a una fira a comprar pedres precioses i en un estand de propietaris indis no ens feien ni cas. Ho vam deixar córrer però després de veure tot el saló ens vam adonar que era allà on tenien les peces que volíem, i hi vam insistir. Els amos creien que per ser una dona jove i una nena només compraríem dues o tres pedretes, no s'imaginaven que teníem un negoci al darrere! Com són les coses! Avui són uns dels nostres millors amics!
No li feien cas però va saber democratitzar i rejovenir les joies per arribar a la dona moderna.
Sí, i ens ha ensenyat que la nostra és una feina on no només importa el compte de resultats. Hi ha molta passió. El valor de la joieria no és només material, el més important és que et faci sentir bé. Venem il·lusió.
Els seus pares volien crear una empresa gran perquè vostès poguessin continuar-la.
Sí, som quatre germanes, totes amb personalitat i amb talents i aptituds diferents. Cadascuna fa una feina. L'Alba, la que té més visió empresarial i lideratge, és la presidenta. La Marta, la petita, és molt creativa i dissenya seguint la nostra filosofia d'integrar els avenços moderns amb la tradició. I la Laura, que va estudiar empresarials, s'ocupa d'una nova firma d'accessoris que hem adquirit, Dayaday.
A Tous, hi treballen persones de sexe femení sobretot?
Un 80% són dones, sí, però no fem cap distinció. Ens agrada la diversitat i triem el personal per les seves capacitats, valors, afinitat, manera de ser... El que és evident és que el nostre negoci s'adreça sobretot a dones, i per tant la visió i el toc femení són necessaris. Sempre l'hem tingut present. Jo estic molt feliç de ser dona! Ens agrada el que es considera femení, els detalls, la tendresa, el gust per guarnir-se... Ara bé, no es pot generalitzar ni tipificar. També hi ha homes amb gran sensibilitat i dones molt dures.
El fet que la companyia estigui dirigida per dones marca en l'àmbit de polítiques de personal?
Més que pel fet de ser dones ens marca haver estat educades per estimar la família i estar unides. Això ens ha humanitzat molt. Entenem molt bé la conciliació familiar. Des del 2002 tenim una guarderia dins de la companyia. És molt curiós perquè vam fer una enquesta sobre què preferien els treballadors, un gimnàs o una llar d'infants, i va sortir la segona opció.
Van votar sobretot les dones?
En tenir majoria de treballadores, és evident que sí, però també hem ajudat molt algun home i fins i tot un avi!
Van notar algun cop que els pares volien un hereu mascle?
Mira, els ho hem preguntat molts cops fent broma, sobretot al pare, i sempre han dit que no. Es van casar el 1965 i van començar a ser pares molt joves. Mai ens van fer sentir que volien un hereu nen, en absolut. Van veure que totes teníem moltes capacitats i les van potenciar. A mi no m'han ensenyat mai a planxar, però sí que m'han ensenyat a triar brillants!
En el sector de la moda és més fàcil ser dona directiva?
En la moda és més habitual trobar dones amb càrrec que en altres àrees però no és la norma en un nivell alt. L'any passat la Cambra de Comerç Espanya-Estats Units va donar el premi d'empresari de l'any als pares, que ens va fer molta il·lusió. En recollir-lo a Nova York ens vam adonar que era el primer cop que el rebia un matrimoni, i que tan sols havien rebut el premi una o dues dones. En el món del negoci, els llocs executius encara són dels homes.

Comunicadora i gemmòloga
Manresana, mare de tres nens, amant de les mascotes (el seu gos de raça Pomerania ocupa força espai al seu Instagram) i entusiasta dels viatges com la seva mare, Rosa Tous Oriol va viure una infància entre collarets i va anar a estudiar gemmologia al prestigiós institut GIA de Los Angeles. Es va ocupar de la comunicació i el màrqueting de Tous i el 2013 va ser nomenada vicepresidenta corporativa. “De la mare vaig aprendre a estimar el producte i el disseny, a escoltar el consumidor i també a saber explicar al món que darrere d'una companyia hi ha persones”, diu la Rosa, que també presideix la Fundació Rosa Oriol de Manresa.