Esports

EL BAGUL.

L'homosexualitat i els primats

LE SAUX.

A final dels anys noranta, als camps de futbol anglesos va ser habitual escoltar com molts aficionats insultaven el jugador Graeme le Saux acusant-lo d'homosexual. Com si ser homosexual fos un delicte. Però aquells càntics, aquelles paraules, ofenien. Ferien sensibilitats. Tant del jugador, que no era homosexual, com dels homosexuals. O de qui fos mínimament sensible. Les raons que van fer pensar a molts que Le Saux era homosexual era el seu caràcter, més aviat tranquil, el fet que tingués estudis universitaris i que fos un declarat lector d'un diari lliberal com el The Guardian. És a dir, no era com la major part de futbolistes anglesos: paios sense estudis, barruers, amics de la gresca, incapaços de llegir llibres o diaris. La conclusió per a molts: era homosexual. Una teoria estúpida que, de fet, deixa en molt bon lloc els homosexuals. Però els talossos que insultaven aquest jugador potser creien que llegir és un defecte, i anaven a fer mal a Le Saux. Segons ells, jo compliria dos dels tres requisits per ser homosexual: he passat per la universitat (amb més pena que glòria) i m'agrada llegir el The Guardian. El caràcter, en canvi, seria més aviat impetuós. Sóc homosexual, doncs? No, no ho sóc. La meva parella ho sap. Tal com la senyora de Le Saux sabia que el seu marit era heterosexual, i malgrat tot es va convertir en un símbol de la lluita contra l'homofòbia quan va demanar que els insults homòfobs als estadis passessin a ser delicte. Perquè els va patir, tot i no ser homosexual. L'homofòbia al futbol és com el bacil de la pesta de què parlava Albert Camus: està amagat en armaris, sobre les samarretes, les bufandes, sense cridar l'atenció fins que sorprèn per la seva virulència. Le Saux la va patir per culpa d'ignorants com ara Robbie Fowler. Si, el mateix jugador del Liverpool que tothom recorda per haver mostrat la seva solidaritat amb els obrers en vaga dels molls de Liverpool. És ben trist que aquell que es creia solidari intentés humiliar algú per ser homosexual. Va passar en un partit entre el Chelsea i el Liverpool, el 1999. Le Saux es disposava a servir una falta, i Fowler, a la barrera, el va començar a insultar. Le Saux, que coneixia bé el davanter red de coincidir-hi en la selecció anglesa, li va demanar que parés, ja que a la graderia hi havia la seva dona i la seva filla. Fowler va respondre amb tota l'elegància que pot tenir un cretí: més insults i provocacions, com assenyalar-se el lloc on tenia el cervell: el cul. Quan Le Saux va protestar a l'àrbitre, va ser amonestat per perdre temps. Unes jugades més tard, va tombar Fowler d'un cop de puny, demostrant que quan tocava, en tenia, de caràcter. Tots dos van ser sancionats.

Brian Clough

HOMOFÒBIA.

Fowler, doncs, tot i ser un símbol dels treballadors de Liverpool, va actuar com un bon cretí. Le Saux encara no li ho perdona: «Em va ofendre, però ell ho explica com si fos una broma divertida.» Fowler és com Brian Clough, el llegendari tècnic dels anys setanta que va fer campió d'Europa el Nottingham Forest, i símbol del laborisme britànic. Doncs bé, Clough va fer la vida impossible el 1980 a Justine Fashanu, un davanter, quan va descobrir que visitava locals homosexuals de nit.

Justine Fashanu

SUÏCIDI.

Clough, aquell que presumia de ser d'esquerres, va ser el primer d'una llarga llista d'homes que van fer la vida impossible a Justine Fashanu, l'home es que va convertir el 1990 en el primer futbolista que es va declarar obertament homosexual. La pressió soferta per aficionats i jugadors a partir d'aquell dia va ser terrible. El 1998 es va suïcidar després de ser acusat d'haver assetjat sexualment un noi de 17 anys. En la nota de comiat es declarava innocent, i cansat de ser marginat per ser negre i homosexual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.