Tots els camins duien al clàssic Barça-Madrid en la final de la Copa de bàsquet

El Regal Barça va passar comptes amb el València, que li havia aixafat la guitarra a la Fonteta en la lliga, i va passar a la final de la copa amb absoluta autoritat, evidenciant, per si no havia quedat clar, que és el gran aspirant al primer títol de l'any. Això sí, amb el permís del Madrid, amb qui disputarà la final que gairebé preveien tots els guions previs a la cita de Bilbao. Els blaugrana i els blancs tenen, de llarg, els pressupostos més alts de la lliga i les nòmines més extenses, i en una copa sense sorpresa avui (19.00 h, TV3) es jugaran la victòria en una final que, curiosament, repetirà el duel de fa tres anys a Màlaga, en què els blaugrana van aconseguir el darrer títol de copa en imposar-se als blancs (69-53).

Tot i que el València, durant 27 minuts, va poder aguantar el tipus i que el partit, en alguns moments, va ser travat i de poc encert –un escenari poc favorable als interessos dels blaugrana–, l'equip de Xavi Pascual no va trontollar en cap moment i va fer bons els pronòstics. I això que no va tenir el dia en els llançaments de triple (4/21) i que Navarro tampoc va oferir la seva millor versió (10 punts però 2/10 tirs de camp), fruit de les defenses enganxoses en una copa en què els àrbitres estan deixant fer. La fortalesa blaugrana, però, té moltes vessants en una plantilla tan extensa com la de Xavi Pascual, i aquest cop van ser els homes interiors, amb un Fran Vázquez excels al capdavant (16 punts, 6 rebots i 19 de valoració), els que van tallar el bacallà. Fins a 12 rebots més va agafar el Barça (40 a 28, amb 15 d'ofensius), i en aquest escenari, i amb un València també negat des de fora (3/20 triples), era qüestió de temps que el conjunt de Xavi Pascual traduís la seva superioritat en el resultat. En part li va costar perquè Nielsen, el millor dels valencians (19 punts), va obrir una via d'aigua en la sempre sòlida defensa blaugrana. Però quan aquesta via es va anar tancant i la defensa del Barça va funcionar a ple rendiment, els valencians es van haver de rendir a l'evidència. A més, els de Spahija es van quedar sense benzina davant de l'exigència física que plantegen sempre els blaugrana i, quan a tot plegat s'hi va afegir la clarividència de Ricky, el final no podia ser cap altre que el triomf. Desaparegut en el primer temps, ja que havia comès dues faltes en els primers tres minuts, l'exbase de la Penya va aparèixer en el tram final (14 punts i 4 assistències) per apoderar-se del partit.

Sortida consistent
El Barça va arrencar amb seguretat i dominant en totes les facetes, malgrat els problemes de Ricky amb les faltes. Un parcial de 0-9 (4-12) deixava clares les intencions dels blaugrana de no donar treva al València. Fran Vázquez, a més, era l'amo de la zona (8 punts) i els blaugrana, en un tres i no res, enfilaven la renda fins als 13 punts (9-22). Davant d'això, Spahija es va veure obligat a canviar la parella interior i fer entrar Nielsen i Lishchuk per Perovic i Pietrus, i l'aposta li va donar resultat. Sobretot perquè l'australià va erigir-se en el líder de la reacció valenciana, que va arrencar en els compassos finals del primer quart (13-22) i que va ser un fet en el segon. Amb el Barça momentàniament encallat en atac, i amb Nielsen (12 punts) fent estralls, els taronja van clavar un parcial de 9-2 que tornava a igualava el matx (22-24). En els primers deu minuts del segon quart, el Barça només havia fet un bàsquet en joc (de Lorbek), però els blaugrana aguantaven amb tirs lliures i gràcies a la feina de Ndong (6 punts i 9 rebots) i als errors en el tir dels valencians (32-35).

Després de la represa, el primer triple valencià, obra de Rafa Martínez, situava l'empat a 39, i el partit entrava en un intercanvi de cops, amb Nielsen i Mickeal –11 punts i 8 rebots– de protagonistes. Els valencians es van situar dos cops a davant en el marcador (44-43 i 46-45), però aquí van flaquejar, i si flaqueges un equip com el Barça t'ho fa pagar. Els blaugrana van clavar un parcial de 0-10, culminat amb una assistència magistral de Ricky a Fran Vázquez (46-55), i el matx ja va ser seu. El València va protagonitzar una tímida reacció (51-55), però va ser un miratge. Un alley-oop de Ricky un altre cop a Fran va deixar clar que l'exbase de la Penya havia tornat al partit, i entre els dos van liquidar un València impotent contra la defensa de manual dels blaugrana, que només van permetre un bàsquet en joc en els primers 6 minuts de quart (52-66).