BÀSQUET / LLIGA CATALANA FEMENINA

Joc de petites, campió gran

L'Olesa Espanyol potencia les seves qualitats i revalida el títol

Obté l'avantatge quan juga «sense» pivots, i l'Argon no pot anul·lar-ho

En el darrer quart, Boada, amb 14 punts, té sempre la resposta a punt

Lucas Mondelo
ENTRENADOR DE L'OLESA
«S'ha vist una bona final amb molt de ritme i en què crec que a l'Uni li ha costat molt de defensar la nostra rotació de pilota. A més, hem aconseguit frenar-lo en atac amb un bon treball defensiu sobre Antoja»
Anna Caula
ENTRENADORA DE L'ARGON
«Ens ha faltat frescor física per fer l'últim esforç, tant per atacar com per defensar. Però estem contents perquè ens estem adaptant a la categoria i, en el partit, tot i anar molta estona per sota, hem tornat i no ens hem rendit»
«La baixa de Kiesha s'ha notat perquè la seva línia exterior és molt bona i, sobretot, experimentada»
Les gironines, tot i insistir-hi, no van poder treure profit de la superioritat sota el cèrcol per culpa de les bones rotacions defensives locals

Un bon prisma a través del qual es pot llegir aquesta final a quatre és el del factor de correcció. Un equilibri a allò que transmetien els resultats de pretemporada: ni l'Olesa està tan malament (1-3), ni l'arribada de l'Argon a la màxima categoria del bàsquet estatal serà tan plàcida (5-1). L'Olesa Espanyol va repetir el títol de lliga catalana en vèncer amb més contundència del que explica el resultat final a l'Argon Uni Girona, traient el màxim profit de les seves qualitats i minimitzant, amb un gran treball defensiu, les de les gironines. No van jugar malament les noies d'Anna Caula, però, tot i remuntar divuit punts (52-34) van pagar car la sensació de rendició transmesa en determinats moments del tercer quart, quan les coses pintaven més malament. Helena Boada, que va anotar tots els seus 14 punts en el darrer tram, va posar el llaç al bon plantejament col·lectiu de Lucas Mondelo.

Guanya el camp obert.

La voluntat de córrer i buscar cistelles ràpides és sempre present, especialment en l'inici del partit, sense cansament i quan l'encert és més alt. Així començava el matx, amb intercanvi de bàsquets (9-9, 4') i un joc fresc i dinàmic dels dos equips. Però amb el partit en marxa, era el joc estàtic el que determinava la tendència. I aquí l'Olesa va treure més i millor profit de les seves qualitats. No amb Gardner a la pista, sinó jugant sense cinc i obrint el camp, amb les petites Maslowski i Jael actuant d'interiors. Les locals treien a Stampalija o Sissoko de la zona i aconseguien espais per a les seves exteriors, especialment Kresovic i Thorburn. Potser no resolien elles, però el mal sorgia d'allà. Especialment clar va quedar en el segon parcial.

La resposta de l'Argon era buscar la superioritat ofensiva portant sempre la pilota al pal baix, però les bones rotacions defensives de les locals aconseguien minimitzar la superioritat física de les pivots gironines. I, tot i que sempre era on hi havia l'acció, la presència d'Astou es difuminava. A més, la segona falta de Laura Antoja en el primer quart va permetre a l'Olesa atacar-la i desgastar-la en defensa amb Thorburn i, alhora, pressionar-la en atac. Al descans, 38-30 i domini, sense ser aclaparador, a mans de les locals.

No acabar la feina.

Aquesta iniciativa va accentuar-se en l'inici del tercer quart. L'Argon treballava bé els atacs, però no els acabava, i errava tirs relativament senzills, mentre que a l'altre costat l'Olesa sempre trobava una bona solució per finalitzar les circulacions. S'arribà així al 52-34 (26'), i només una certa relaxació local va fer que l'Argon no aixequés la bandera blanca, amb un 2-7 per parar el cop: 54-41. Sinyol, Astou i, sobretot, Bogicevic van començar a anotar en el darrer període per a les de Caula, però cap d'elles ho feia amb l'efectivitat de Boada, que va encadenar sis atacs amb cistella –del 56-45 al 70-61, a dos minuts de la fi–. Un encert que va avortar qualsevol intent de remuntada d'unes gironines que no van saber tallar de soca-rel la inspiració de la capitana de l'Olesa. Amb 70-66 i ja en el darrer minut, tot era encara possible, però un atac perfectament executat per les de Mondelo va deixar a Maslowski sola als 6m25 frontals, a 23 segons de la fi. I, és clar, la nord-americana va fer allò que havia estat fent durant tot el cap de setmana, definir amb perfecció.

Maslowski, l'MVP de la final a quatre

18 punts, amb tres triples, en la semifinal i, ahir, en el partit decisiu, 22 amb 9/13 tirs de camp i un parell més de triples. Helena Boada va ser capital en el darrer quart per a l'Olesa, però l'equip de Mondelo no hagués arribat amb 54-41a l'inici del darrer tram sense el joc ni la producció de l'aler pivot Michelle Maslowski. Nascuda a Camden, Nova Jersey, i de 30 anys, Maslowski ha arribat a l'equip olesà provinent del Szeged hongarès, al qual va arribar a mitja temporada passada des del Lotos polonès. Amb les hongareses va fer 16,2 punts i 5,6 rebots de mitjana en 11 partits. Maslowski, que té una pàgina web pròpia (www.michelle-maslowski.com), ha jugat a Luxemburg, Alemanya, França, Itàlia, Polònia i Hongria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.