“No entenc que no s’acatin normes tan senzilles com quedar-se a casa”

No, de cap manera. En el meu cas porto quasi tota la vida amb diferents voluntariats, com ara el Banc dels Aliments o un grup anomenat Hakuna Rutes, que estem associats a La Sopa de Girona, amb el qual repartim menjar a la gent sense sostre i del qual soc el cap. Va ser a través d’aquest últim grup que un company em va comentar el treball que estan fent la gent jove de Càritas i vaig decidir apuntar-m’hi. Haig de dir que em sento molt ben acollit per tothom des del primer dia i que m’encanta veure tanta gent implicada en el que faci falta.

Estava estudiant integració social i quan ens van enviar a casa vam continuar fent tota la feina per via telemàtica. És molt diferent i resulta difícil estar al dia com anteriorment, però amb esforç i en equip amb tots els companys i professors, estic segur que podrem remuntar el curs. Crec que serà una oportunitat per desenvolupar el tema de les tecnologies en l’educació i en molts altres aspectes de la vida quotidiana. Moltes empreses que han passat a treballar per via telemàtica aprofitaran l’oportunitat.

Sí, he estat al Centre de Distribució d’Aliments (CDA) de Girona, al carrer del Riu Güell. Allà preparàvem lots de menjar i productes bàsics per a tota la gent que habitualment ja hi acudeix per necessitat a buscar material. Va ser una feina dura per les mesures de seguretat que havíem de prendre i per la manca de mitjans, però sens dubte la repetiria de bon grat pel bon rotllo que hi havia amb la gent i sobretot per la cara d’agraïment que ens feien la majoria dels qui venien. No tots acceptaven el que els donaven i alguns reclamaven el que estaven acostumats a rebre, però per tema de seguretat i per assegurar que tothom s’emportés una mica de tot fèiem totes les combinacions necessàries i repartíem el que podíem. A part d’això, aquesta setmana passada vaig començar al Banc dels Aliments ajudant en el magatzem, on tota l’ajuda és benvinguda, ja que la majoria són jubilats. Crec que som nosaltres, els joves, els que hem de posar-nos a fer la seva feina, és el mínim que els devem.

Les dificultats que he trobat en fer voluntariats són molt diverses. Per exemple, la distància de seguretat que has de guardar amb la resta de la gent per evitar contagis fa anar més lent tot el procés i sobretot fa que l’atenció sigui més distant i, per tant, resulta una mica freda. No és, evidentment, la manera més idònia, però és el que cal fer en aquests moments. Pel que fa al tema de seguretat, m’he adonat que rebre mascaretes de qualitat és difícil, mentre que els guants són més fàcils de trobar, alguns. En fi, suposo que amb el temps s’ajustarà una mica tot, ja que la situació és completament nova, almenys per a nosaltres.

Jo no sé què aprendrem, però el que sí que m’ha demostrat la majoria de la gent és que només pensen en ells mateixos i els importa poc les conseqüències del que fan. No trobo normal que no puguin acatar normes tan senzilles com quedar-se a casa i no quedar amb els amics. Ja hi haurà temps per posar-nos al dia amb tothom i anar a fer una birra, sopar o anar a fer barbacoes. Suposo que aquesta societat només aprèn a base d’entrebancar-se amb pedres, i no una vegada, sinó moltes. Confio que les coses milloraran i que d’aquí a uns anys veurem tot això com una mala època però com el millor aprenentatge per preparar-nos per a altres situacions que puguin arribar. Espero que ens serveixi per valorar els petits moments que ens ofereix la vida.

Crec que el nostre paper és important, ja que som els joves els que hem de tirar el país endavant i ajudar en tot el que puguem als que ens han precedit. Els joves amb iniciativa i inquietuds podem fer grans coses. Actualment som poca gent, i estaria bé que tot aquell que volgués aportar el seu granet de sorra s’apuntés a iniciatives com aquesta o a d’altres de semblants. En aquestes tasques de voluntariat tothom hi pot aportar alguna cosa i sempre es treballa en equip ajudant en les decisions dels altres. Amb això faig una crida als joves perquè s’informin i preguntin sobre les entitats socials. Canviar el món és cosa de tots i no només d’uns quants.