Als Estats Units, el final es va emetre el 13 de maig. Un mes i una setmana després, l'adéu de les veïnes de Wisteria Lane es podrà veure en obert a l'Estat amb l'emissió, a partir de les 22.30 h, del doble episodi amb què es tanca la vuitena i última temporada. Divinity, el canal destinat al públic femení de Mediaset, ofereix una programació especial, Día desesperado, en què inclourà, a més del desenllaç, una selecció d'alguns dels seus episodis més emblemàtics (a les 00.00 h) i el reportatge Historias de Hollywood: Mujeres desesperadas (10.45 h), que repassa la vida de les protagonistes: Eva Longoria, Teri Hatcher, Marcia Cross i Felicity Huffman. Seguir la sèrie a l'Estat segons l'emissió televisiva –a excepció de les cadenes de pagament– ha estat un viacrucis per als espectadors. TVE va ser la primera a apostar per la sèrie de la cadena ABC i va estrenar Mujeres desesperadas el maig del 2005 a La 1. Va durar poc a les deu de la nit i la van traslladar a tres quarts de dotze de la nit. L'estiu del 2010, TVE va atorgar a la sisena temporada el prime time de La 2. Al setembre, però, i arran de la nova llei de RTVE, en què s'establia que La 2 passava a ser exclusivament una cadena de continguts culturals i de servei públic, es va prescindir de les sèries nord-americanes. Amb els nous canals de la TDT, Mediaset va considerar que la sèrie era ideal per a Divinity, que n'ha emès les dues últimes temporades en obert. La sèrie ha aconseguit una audiència mitjana en la vuitena temporada de 355.000 seguidors i un 1,8% de quota, que en el cas de les dones de 16 a 44 anys arriba al 3,5%, dada que suposa més del doble de la quota de pantalla mitjana del canal.
El llegat de la sèrie creada per Marc Cherry és indiscutible. Va néixer essent revolucionària pel concepte: una barreja de gèneres, de drama serialitzat amb tons de comèdia i la idea que “totes les famílies suposadament perfectes amaguen esquelets als armaris”. I amb un to, un senyal d'identitat que s'ha mantingut des dels inicis. Amb el seu final, es posa punt i final també a una era de la ficció nord-americana.
Comentaris