Tot i que la possibilitat que hi hagi un sisme com el de Llorca és d'una entre 500 –l'únic precedent és un el 1428 a Camprodon de 6,5 graus en l'escala de Richter, que va causar mil morts–, la direcció de Protecció Civil està renovant el pla per a emergències sísmiques a Catalunya (Sismicat) amb la informació que van recollir tres tècnics que van visitar la ciutat murciana 48 hores després del terratrèmol i van veure in situ els treballs d'emergència.
La principal conclusió que van extreure els tècnics és la necessitat de potenciar en el pla l'assistència social a les víctimes de catàstrofes naturals. A Catalunya, el SEM ja ofereix un servei de psicòlegs a les famílies de persones mortes en accidents greus, però en cas de terratrèmols els tècnics van observar que a Llorca s'havia generat un problema “d'estructura social” que pot durar diversos anys, ja que molts veïns van quedar-se sense casa i sense feina. “S'ha d'allargar l'assistència psicosocial fins que tots els afectats normalitzin la seva situació”, afirma Sergio Delgado, subdirector d'operacions de Protecció Civil.
El renovat pla Sismicat també incorporarà un estudi de disponibilitat dels hospitals catalans, ja que el sisme de Llorca va afectar greument alguns centres sanitaris de la ciutat, que van haver de tancar. L'estudi, ja en marxa, analitzarà l'estructura de tots els hospitals de Catalunya i la funcionalitat en cas de catàstrofe. “Hem de saber les sales d'operacions que podríem utilitzar en cas de sisme”, diu Delgado.
També està previst que es crei un formulari únic per avaluar el risc dels edificis afectats pel terratrèmol amb un lector òptic, ja que, d'aquesta manera, tota la informació quedarà informatitzada i registrada en un arxiu. Els tècnics de Protecció Civil van quedar “sorpresos” del ritme d'avaluacions dels edificis sinistrats a Llorca –4.000 en pocs dies–, però van mostrar-se contrariats amb el sistema utilitzat; diversos equips, formats per enginyers i arquitectes, van catalogar a mà els pisos en colors –verd, groc, vermell i negre– i els van identificar com a habitables, amb danys a l'estructura o amb l'obligació de ser enderrocats –400 edificis–. Els informes van quedar amuntegats a l'Ajuntament, segons van explicar els tècnics.
Falten més plans locals
Un altre problema que es va registrar a Llorca va ser l'arribada de veïns d'altres municipis que van aconseguir mantes i aliments que distribuïen voluntaris i la Creu Roja entre les víctimes del sisme. En aquest cas, el nou pla sísmic mantindrà el conveni amb el Consell d'Empreses Distribuïdores d'Alimentació a Catalunya (CEDAC), que dóna el menjar per distribuir entre les víctimes, però incorporarà treballadors de serveis socials del municipi, ja ells “saben si els indigents que vénen als campaments són del poble”, explica Sílvia Hermosilla, cap del pla Sismicat. També és important tenir el cens exacte del municipi, una dada que moltes vegades es desconeix ja que només un terç de municipis amb més risc d'intensitat sísmica tenen redactat el pla local obligatori, en què es fan constar dades bàsiques de la localitat que poden ser vitals logísticament en casos d'incidents d'extrema gravetat.