Per completar amb èxit un sudoku normal (un quadrat de nou per nou) cal començar, com a mínim, amb disset xifres conegudes. En cas contrari, és a dir, amb setze o menys xifres conegudes al començament, ens podem passar una eternitat buscant la solució o podem, finalment, trobar solucions múltiples, i per tant, el joc perd tot el seu sentit. Aquesta és la conclusió d'un estudi portat a terme pel matemàtic Gary McGuire del University College de Dublín (Irlanda), amb la col·laboració de Bastian Tugemann i Gilles Civario. McGuire afirma haver treballat en aquest sudoku de tots els sudokus durant dos anys i haver-se ajudat d'una força bruta –potència de càlcul– equivalent a set milions d'hores d'ordinador. El resultat d'aquesta aventura matemàtica, que de moment no aspira a cap premi Nobel, va ser publicat el passat dia 1 a través d'internet de manera independent –és a dir, sense publicar-se en cap revista científica important, com és habitual (vegeu http://www.math.ie/McGuire_V1.pdf)–. No obstant això, la conferència de matemàtics celebrada dissabte passat a Boston (EUA) va servir perquè nombrosos col·legues de McGuire afirmessin que la seva proposta “sembla raonable”, segons les informacions recollides al bloc a internet de la revista Nature. Altres experts, per contra, indiquen que de moment el treball de McGuire només servirà perquè altres investigadors hagin de dedicar hores i hores de treball i potència de càlcul de grans superordinadors per comprovar la veracitat de la seva proposta.
Com és habitual en aquest tipus de treballs, algunes veus indiquen que la recerca que ara es presenta és possiblement una gran pèrdua de temps (una acusació que, d'altra banda, fan servir moltes de les persones que mai no s'han posat a jugar al sudoku). McGuire, per contra, afirma que el seu algoritme es podrà fer servir també per resoldre altres problemes de càlcul en diversos camps de la ciència.