Economia

Anxanet lidera l'aposta catalana per estendre la fibra òptica al país

El projecte preveu donar solucions per tal de tenir un accés de garanties a internet amb independència de si hi ha possibles obstacles geogràfics

Les línies ADSL estan condemnades a desaparèixer. Ras i curt. El canal a través del qual la gran majoria de la població accedeix a internet té una capacitat tan limitada i és tan just de recursos que cal buscar solucions noves per tenir ple accés a la xarxa sense limitacions.

Així ho pensen i ho defensen Albert Batchelli i David Andreu, dos tècnics de la informàtica i les telecomunicacions que han unit experiència i coneixements per endegar el projecte Anxanet. Batchellí és del Pla de l'Estany i en l'empresa Megatro disposa d'un bagatge ampli en el camp de les connexions d'internet d'alta velocitat. De fet, Megatro (potser perquè té la seu al petit municipi de Cornellà del Terri) és especialista en solucions per tal de fer arribar l'internet a pobles remots, urbanitzacions, barris residencials o polígons on hi ha molta dificultat per tenir un bon servei.

Això ho sap bé l'altre cap pensant d'Anxanet, David Andreu, que ho havia provat tot perquè a les dependències de l'empresa d'informàtica ADQA de Vilanova i la Geltrú hi hagués un bon accés a internet. ADQA està situada al polígon d'entrada al municipi (a tocar de l'autopista Pau Casals que va del Vendrell a Barcelona) però David Andreu assegura que “la connexió a internet era un desastre”. Com que Megatro i ADQA ja feia temps que mantenien un contacte professional fluid, a partir del fet de trobar una solució per la nau de Vilanova van decidir fer un altre pas i donar forma al que ells anomenen “l'operador català de telecomunicacions”.

David Andreu explica que el cable de telèfon no és, ni de bon tros, la solució a tots els mals de les telecomunicacions: “el cable telefònic arriba pràcticament a tot arreu, d'acord, però tenir línia no vol dir tenir bon internet. El senyal ADSL és un senyal que va perdent força en la distància” i, per tant –hi afegeix– condiciona el servei en funció de la distància a què s'estigui de l'antena repetidora.

A PLE RENDIMENT.

Hi haurà casos en què encara que sigui escàs, hi haurà prou senyal per satisfer les necessitats de l'usuari (sobretot el particular) però en el món de l'empresa (on més enllà de descarregar coses també cal penjar dades i informació a la xarxa) l'agilitat i la rapidesa de la comunicació serà essencial. A Anxanet treballen amb dues solucions: les xarxes de fibra òptica i la Wimax.

La primera és la solució que proposen si el client té cablejat de fibra òptica estès més o menys a prop. La connexió amb el troncal de la fibra assegura, llavors, un ample de banda ràpid i constant, sense les alteracions de ritme que acusa l'ADSL.

Però quan no es pot recórrer a la connexió directa al cablejat (que és el que passa en molts casos), a Anxanet aposten pel sistema Wimax, una solució sense fils que també parteix de la fibra òptica (capta el senyal original i llavors el transmet per ones de ràdio) i que, per tant, també assegura una enorme capacitat de transmissió de dades.

El Wimax consisteix a instal·lar, al lloc on es vol tenir cobertura, una antena captadora del senyal de l'antena repetidora. Batchellí i Andreu admeten que la solució sembla molt bàsica però diuen que dóna un resultat excel·lent. Expliquen: “Imagina un Ajuntament que necessita tenir bona connexió perquè tots els serveis municipals hi puguin operar i l'ADSL no té prou capacitat. S'hi instal·la una antena i, a l'ajuntament, es rep el senyal per Wimax però és que, a més, també el pot distribuir pel municipi amb sistema xarxa local sense fils i, si vol, podrà cobrar per la distribució”.

L'antena és capaç de captar el senyal des de desenes de quilòmetres de distància (els accidents geogràfics se salven per mitjà de repetidors i antenes que llegeixen les ones) i aquest és un dels avantatges que presenta respecte a la pèrdua d'intensitat que acusa el senyal d'ADSL.

Albert Batchellí posa de manifest que les solucions Wimax són les més susceptibles de trobar penetració en el mercat perquè “hi ha llocs on difícilment hi haurà mai cap xarxa de fibra òptica”. Però és que, a més, diu que “en molts casos qui té el problema el té ara i vol una solució ràpida i sense que li costi una gran inversió”.

En aquest sentit, David Andreu pensa que, de fet, la solució que s'adopti en la majoria de casos tant és perquè “del que es tracta és de tenir un servei, tant és com arribi. El que la gent vol és obrir l'aparell i poder treballar a internet amb eficàcia” i ho compara amb un subministrament més convencional: “amb la llum ens passa el mateix. Volem encendre l'interruptor i tenir llum tant és on es generi aquella llum i si hi ha problemes amb les línies, l'important és tenir-ne.”

En aquest sentit, tots dos conclouen que “per això tractem de donar una solució per a cada cas” i tornen a coincidir quan parlen del que s'entén per un bon servei d'internet: “l'ADSL ha fet molt de mal perquè a la gent li sembla que calen moltes megues per tenir una bona connexió. Podem oferir tanta capacitat com calgui però sempre aconsellem a la baixa perquè el rendiment és de gairebé el 100% i, per ampliar-lo, ja hi serem a temps”.

Una xarxa nacional de fibra òptica

La Generalitat té un compromís obert amb la fibra òptica i manté en fase de desplegament el que es coneix com a Xarxa Oberta de Catalunya. La intenció és que la fibra òptica arribi a tots els municipis i a tots els edificis de serveis públics, tant per a les necessitats de l'Administració com per a l'ús dels operadors de serveis. La mateixa Generalitat manté que la finalitat és “garantir la possibilitat de disposar de serveis avançats de telecomunicacions a tot el territori ”. Si bé hi ha ciutats i pobles en què ja s'ha desplegat la xarxa de fibra òptica (Barcelona, Girona, Tortosa, Igualada, Manresa, la Pobla de Segur, Masquefa, Mataró, Viladecans o, entre d'altres, Callús) la primera fase d'aquest desplegament es conforma amb connectar a la xarxa troncal 281 dels 946 municipis que hi ha a Catalunya.

Albert Batchellí destaca la importància d'apostar-hi i també diu que es va amb retard perquè “invertir en TIC no s'ha vist com un valor per la infraestructura bàsica d'un municipi”. Per això critica que, en molts casos, quan s'arrangen carrers ni tan sols s'hi passin tubs per a la fibra òptica.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.