Cultura

Anna Maria Villalonga

Professora

“L'opció lingüística entranya militància”

Anna Maria Villalonga és llicenciada en filologia catalana i hispànica i professora a la UB. I molt riallera i lluitadora i activa, a la vida analògica i a la xarxa, sobretot a través dels seus blocs sobre literatura i cinema, com A l'ombra del crim, que fa quatre anys que dedica a la novel·la negra i policíaca. Presenta el recull d'entrevistes Les veus del crim (Alrevès), en què dotze autors de novel·la negra en català parlen sense les estretors d'espai habituals a la premsa.

D'on surt la iniciativa?
Se'm va ocórrer pensant a publicar les entrevistes al meu bloc. Un dia, comentant el tema amb Sebastià Bennasar, vam arribar a la conclusió que el projecte podia ser més ambiciós. Com a estudiosos del gènere, tenim molt clar que hi manquen estudis, articles, bibliografia... Li vaig explicar a l'Àlex Martín Escribà, gran coneixedor de la novel·la negra catalana i director de la col·lecció Crims.cat [també d'Alrevès], i es va entusiasmar amb el projecte. I ja està, m'hi vaig llançar.
Que fos en format llibre li va fer canviar el plantejament?
Fer un llibre era una aposta molt arriscada, no ens enganyem. Aquí no tenim aquesta tradició, però en altres països els llibres d'entrevistes són bastant normals. Vaig pensar que només un llibre em permetria aprofundir de veritat en la figura i l'obra dels autors. Jo no volia entrevistes superficials. Volia anar més enllà, confegir un estudi seriós. Un cop acabada la feina, el resultat és força enriquidor per a tots els públics. Per al simple lector que vol satisfer la curiositat i per a l'estudiós que en pot extreure conclusions per a futures recerques.
Com va fer la tria d'autors?
El criteri principal era demostrar que tenim un gran nombre d'autors molt interessants, per molts motius. Volia que hi sortissin escriptors de tots els indrets del territori lingüístic. Recollir els noms que estaven publicant, que tenien obres recents, etc. A molts els coneixia de trobades, festivals o conferències i em va resultar fàcil contactar-hi. En realitat, tots es van mostrar absolutament disposats. Han estat extraordinàriament còmplices. El que passa és que vaig haver de parar, perquè el llibre ja no podia créixer més. Hauria resultat impublicable.
Hi ha cap conclusió, sensació o queixa en què coincideixin?
Sí. En general, tots coincideixen en la precarietat del mercat editorial en català, especialment en el cas de la literatura de gènere. Les dificultats de publicar, els problemes de distribució, la manca de visibilitat en els mitjans de comunicació... Tots pensen que el públic encara prefereix llegir en castellà i, especialment, obres d'autors estrangers. Per tant, estan convençuts que cal conscienciar el lector i donar-li a conèixer els nostres autors. D'alguna manera, l'opció lingüística de tots els entrevistats entranya una voluntat de militància.
Què ha après de tots plegats?
Comprovar la intel·ligència dels nostres autors, com afronten el fet creatiu, com es preocupen per la llengua, per la societat, per l'actualitat. El seu sentit crític, que confirma un cop més que la literatura de gènere no és en absolut menor. Descobrir la seva humanitat, en tots i cada un d'ells. I, per damunt de tot, estic feliç d'haver fet dotze bons amics. En alguns casos, molt bons.

Els escollits

Converses naturals i amenes de vint-i-cinc pàgines de llargada

Més que entrevistes, Villalonga considera que ha transcrit converses. La naturalitat, l'espotaneïtat i l'amenitat que transpiren les dotze peces, d'unes 25 pàgines cadascuna, així ho fa creure. Cada autor explica una mica el que vol i la conversa deriva cap allà on convé, tot i que hi ha una sèrie de temes pels quals tots hi passen.

Els dotze escollits han estat (per ordre d'aparició): Agustí Vehí, Jordi de Manuel, Jordi Cervera, Jaume Benavente, Jordi Pijoan, Teresa Solana, Sebastià Bennasar, Andreu Martín, Albert Villaró, Marc Pastor, Pau Vidal i Salvador Balcells.

Només una dona?: “Espero que ningú no es molesti, no hi ha cap voluntat discriminatòria. Actualment hi ha poques dones que conreïn el gènere en català. Pioneres com Maria Antònia Oliver i Margarida Aritzeta, ara mateix, escriuen altres coses”, afirma l'autora de Les veus del crim, una rica polifonia que es mereix un megàfon.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.