Cultura

BCNegra

Crònica

Una geografia de crims

Xevi Sala va incidir en l'efervescència del gènere negre
al nostre país

No era casualitat que la segona jornada dedicada a Catalunya, terra de crims, celebrada ahir a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, unís el país des de diversos angles: des de les ponentines terres del Matarranya (Isidre Garrido) fins a la Garrotxa (Miquel Casas), el Gironès (Xevi Sala) i el Berguedà (Miquel Giménez). El director de la BCNegra, el valencià Paco Camarasa, ho raonava davant l'especificitat del territori del nostre país, que té una novel·la rural potent.

La diversitat del gènere negre servia per obrir visions als novel·listes, de diversos estils i tendències, que van ser presentats per l'especialista Anna Maria Villalonga –també empordanesa– destacant aquest tret rural, a excepció de l'última obra de Xevi Sala –director adjunt de l'edició gironina del nostre diari–, En la pell del mort, que està a cavall de Salt i Girona, amb tota la problemàtica de l'era postindustrial, marcada per la immigració massiva, la xenofòbia i l'aparició d'organitzacions racistes. L'olotí Miquel Casas, en canvi, es desmarca de la realitat de la Garrotxa, evitant els segrestos i crims violents que afecten la comarca. I realment la diversitat va marcar l'amena taula rodona. Potser va ser per la presència de periodistes veterans, d'un empleat d'una funerària i d'un agent de la Policía Nacional, entre els ponents. És la quotidianitat de la Catalunya actual, on només faltaven escriptors provinents d'altres zones del planeta, que encara no s'han incorporat a la nostra literatura. És qüestió de temps.

La pluralitat va ser un dels arguments dels escriptors convocats. El nostre company Xevi Sala va incidir en l'efervescència del gènere, en què la novel·la negra no és ja “una afició, sinó una religió, i els llibres més triats pels interns de les presons són els policíacs, i en què la realitat emergent de les màfies i de la corrupció política i financera obre perspectives futures per als escriptors”.

Un altre dels temes destacats va ser el paisatge. El radiofonista i guionista Miquel Giménez va insistir en alguns dels temes que el preocupen, com ara les sectes, l'erupció de l'extrema dreta i la necessitat de crear unes trames d'intriga seguint els models d'Agatha Christie i Conan Doyle. Enamorat del Berguedà i del Pedraforca, un dia es va preguntar: “Per què no projectar l'ombra d'un crim a la comarca?” La proximitat també ha marcat Casas, que a Secret sota greda parteix d'una realitat que coneix, el món del patinatge dins “una novel·la sobre Olot que no explica les coses tristes que han passat a la ciutat, cap dels crims reals que ens han fet famosos arreu”.

També va ser divertit l'últim tram de l'àgil taula rodona. Quan Villalonga els va preguntar per mestres inspiradors a seguir, el policia Isidre Garrido va invocar el famós Plinio del manxec García Pavón, “per allò de la cosa casposa”, que havia sortit en la jornada. Sala va donar tres noms: l'escocès Philip Kerr, el suís Friedrich Dürrenmatt i el català Manuel Vázquez Montalbán. Giménez es va decantar per la cosa clàssica, amb el reverenciat Conan Doyle amb el seu Sherlock Holmes, i el francès Gaston Leroux. Per acabar, Miquel Casas es va decantar pels suecs Mankell i Larsson. Tots els detectius d'aquests escriptors tindrien a la Catalunya actual una feina abassegadora.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.