Dilluns, tornant a casa de la feina, una mica més i em passo d'estació de tan concentrat com estava llegint en un diari una informació exhaustiva sobre l'enfonsament del Titanic, a l'abril se'n compliran cent anys. La informació feia recompte dels passatgers morts i dels supervivents, deia el nom del capità, explicava la fesomia de les cabines i dels salons, i s'entretenia a explicar la topada amb l'iceberg criminal. I com que tot fet històric ha de comportar un ensenyament per a les generacions futures, l'informe periodístic acabava amb una metàfora projectada sobre els temps difícils on estem ara instal·lats després de l'esclat de la bombolla immobiliària i totes les bombolles financeres possibles. El Titanic duia a dins passatgers alegres i confiats que tot d'una van veure esberlades totes les seguretats que oferia el vaixell més poderós i segur de la terra, i van poder comprovar que no hi havia bots salvavides per a tothom. Vostès ho han entès: encara que la crisi se superi, molts hauran estat engolits per escassedat de pneumàtics. El diari recordava que el Carpathia, el vaixell que va anar a socórrer el Titanic, va fer tard, i on diu Carpathia hi posen vostès, com el diari volia que hi poséssim, els líders polítics europeus que van reaccionar a deshora davant l'actual catàstrofe. En fi, una història de terror que una mica més i em fa saltar Mataró i em porta a Llavaneres.
Però ja n'hi ha prou d'aquest color. Com que d'aquí a cent anys commemoraran la gesta d'Albert Bosch, el català que sol i vencent totes les dificultats servides pel fred, la neu i el trineu de més de cent quilos va arribar la setmana passada al pol sud havent cobert una distància com d'aquí a Brussel·les, jo proposo que ja a partir d'ara posem aquest home de metàfora esperançada del nostre temps.
Artur Mas, el nostre president, de vegades bada. Ja va bé que vagi a Londres a explicar les nostres penes, però abans hauria d'haver anat a l'aeroport a rebre aquest heroi, i al costat seu fer un discurs d'aquells que li surten tan bé sobre el valor de l'esforç, el combustible de la il·lusió i l' “ens en sortirem”. Unes tisores d'or per al llop estepari.