Dissabte, 11 de febrer del 2012

Tancar la finestra Tancar
Cultura
Imprimeix Augmentar la font Mida de font normal Disminuir la font
Enviar un comentari

Jimmy Cobb: «Els músics de ‘Kind of Blue' formàvem una gran família»

L'únic supervivent de la gravació del clàssic disc de Miles actua dissabte al Palau

Cobb, el maig passat, a Nova Orleans. Foto: ERIKA GOLDRING.

El 41 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona emprèn demà la primera de les tres lectures que té previstes efectuar de Kind of blue, el totèmic disc de Miles Davis del qual, aquest any, es commemora el cinquantenari. L'únic supervivent d'aquelles històriques sessions de gravació, el bateria Jimmy Cobb, actua dissabte al Palau de la Música amb la So What Band. «M'enorgulleix que Kind of blue em faci sortir als llibres d'història», confessa.

Demà, Omar Sosa abordarà el disc que va popularitzar la improvisació en escales a través del qual milions de melòmans han descobert la màgia del jazz des d'una perspectiva afrocubana, amb Jerry González com a convidat. Dijous vinent (i, també, a principis de desembre a Nova York, com a clausura inaudita del festival), Chano Domínguez, amb un quintet sense instruments de vent, el revisarà en clau flamenca: «Comprenc la filosofia d'aquest disc més bé que mai, d'una manera molt diferent de quan el vaig escoltar per primer cop. Em sento capacitat, per tant, per portar la música del disc a un quintet flamenc», afirma Chano.

És, però, Jimmy Cobb, integrant –amb John Coltrane, Bill Evans, Cannonball Adderley i Paul Chambers– de l'equip que va gravar Kind of blue, de qui s'espera una lectura més aproximada al so original. «En aquella banda tothom respectava i apreciava la feina de tothom. No hi va haver cap problema. Plegats formàvem una gran família», recordava ahir, via telefònica, des de Varsòvia. «La improvisació en escales va fer que els músics haguéssim de treure més de nosaltres mateixos perquè la cosa rutllés. Jo, amb la bateria, vaig fer coses que fins aleshores mai no havia fet. Miles sempre va intentar fer les coses d'una manera diferent.» Cobb, bateria d'altres gravacions mítiques com ara Giant steps de Coltrane («va ser un projecte radicalment diferent, però me'n sento igualment orgullós»), actuarà dissabte amb una banda que, segons assegura, «ha captat a la perfecció el feeling d'aquella gravació».

Bruce Lundvall (president de Blue Note): «Norah Jones tenia un gran pànic a triomfar»

g. vidal
Lundvall, a Barcelona. Foto: ANDREU PUIG.

Entre els assistents aquests dies al Festival de Jazz de Barcelona, s'hi ha pogut veure un avi bonhomiós que es pot vanagloriar d'haver pres unes quantes decisions que han definit la música dels últims quaranta anys. És Bruce Lundvall, president des del 1984 del segell Blue Note, que enguany commemora el 70è aniversari. «És dels últims homes de la vella escola que li queden al negoci musical», diu Rosanne Cash en els agraïments del seu últim disc (The list, que Lundvall recomana apassionadament). El seu currículum és imposant. Tant amb Blue Note (on va fitxar Cassandra Wilson, Dianne Reeves i Norah Jones) com en altres companyies que han recorregut al seu olfacte, com ara Columbia i Elektra. «Sempre busco originalitat en els artistes a qui fitxo –explicava fa uns dies en una trobada amb aquest diari a un hotel de Barcelona–. Sense excepcions. Si no hi ha una veu pròpia, no hi ha res a fer.» Entre aquestes «veus pròpies», és clar, la de Norah Jones: «Va venir a la meva oficina amb un CD de tres cançons i em va dir que treballava de cambrera. Era molt tímida. Quan va començar a vendre milions de còpies de Come away with me va demanar-me que no fes res més per promocionar el disc, però li vaig dir: ‘Ara ets una estrella, Norah. Has d'estar preparada per vendre discos, perquè en vendràs uns quants milions més.' Tenia un gran pànic a triomfar. És una persona senzilla que vol viure de manera senzilla.»

Entre els artistes que més el satisfà haver fitxat: Reeves, Willie Nelson i Dexter Gordon: «Amb ell vam acabar sent grandíssims amics. Dexter era un senyoràs, intel·ligent, divertit i generós.» I, com l'afecta la baixada en les vendes de discos? «Als EUA ja no hi ha botigues i tot és molt difícil, però per a nosaltres l'era digital és un gran repte.» Entre els grans secrets d'aquest festival de jazz hi ha el pianista Aaron Parks, que acaba d'editar el seu debut amb Blue Note. «Quan tenia quinze anys, sa mare me'l va portar. Li vaig dir que sonava de meravella, però que havia de créixer. Ara és fabulós.»

Sunny Murray: el vessant avantguardista

X. Gaillard

S'ha projectat aquests dies al Festival In-Edit el documental Sunny's Time Now, que examina la basta influència del bateria Sunny Murray, col·laborador principal d'Albert Ayler i Cecil Taylor. Als 73 anys, Murray és un dels pocs pioners del free jazz encara en actiu: animós i parlador, ha passat per Barcelona per presentar el film i oferir un concert, dimarts al Jazzroom amb el seu trio, format per John Edwards i Tony Bevan. El seu estil únic, purament visceral, segueix intacte –la bateria com a textura i no com a marcadora de ritme, l'aparent dissolució dels compassos, la renúncia del tempo com a factor important–, tot i que l'edat passa factura, com es va fer evident quan, en el concert, va haver d'agafar aire entre peça i peça. «La gent jove és el nostre futur», va dir Murray als assistents a la projecció de l'In-edit de dilluns.

Darrera actualització ( Dijous, 5 de novembre del 2009 02:00 )
Publicat a

Desar aquesta pàgina a:

Google! Digg! Reddit! Del.icio.us! Mixx! Live! Technorati! StumbleUpon! Simpy! Yahoo! Wikio Barrapunto.com webeame.net Meneame Twitter Facebook! La Tafanera

Comentaris

Escriure un comentari
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable donar-se d'alta en el registre del Grup Hermes i acceptar les Normes de Participació. No s'admetran registres incomplets ni comentaris que vulnerin els drets i l'honorabilitat de les persones.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.
 

Canvi de municipi

Tenim 1.853 municipis amb continguts locals. Trieu-ne un:

Llista municipis
Fés Barcelona/Local la pàgina d'entrada

Enquesta

Enquesta: Com qualifiqueu la reforma laboral aprovada pel govern espanyol?
Com qualifiqueu la reforma laboral aprovada pel govern espanyol?
 

Tradueix-nos - Translate