Max Sunyer (51 anys) ha tingut sempre lligams amb la polèmica Societat General d'Autors (SGAE). El guitarrista, que confessa la seva admiració per les possibilitats d'internet, defensa també el dret dels compositors a cobrar per les seves creacions
Mentre venia cap aquí he llegit que el jazz és més aviat una cosa d'homes, que estem tot el dia improvisant, que no pas de dones, que són més de fer plans. Això pensava almenys Julio Cortázar...
–«Admiro molt Cortázar, però no ho crec. El que sí és clar és que uns som de Mart i els altres de Venus. La civilització occidental ha posat l'home en un pedestal però la dona té una sensibilitat que no té l'home. Maria Schneider és una compositora a l'altura de Bill Evans i la seva manera de compondre és femenina, més sensible i emotiva. Els homes som més viscerals.»
–Com porteu la vostra generació això de compartir arxius, fitxers MP3, Ipods i tota aquesta revolució musical?
–«Ningú es pot negar a aquesta evidència, jo mateix sóc un fan d'internet. Em fascina escriure guitarra al Google i que surtin 40 milions d'entrades. No m'agrada la paraula cànon, però algú ha de pagar els creadors. En aquest món tot allò que comprem ho paguem.»
–I qui ho ha de pagar?
–«Qui més diners té, o sigui la indústria. És paradoxal veure com Sony té una companyia discogràfica i també fabrica els reproductors i els suports per copiar. Quan es troba el consell d'administració m'imagino que el responsable dels suports deu explicar com augmenten les seves vendes i el de la companyia de discos com baixen les seves. Al final un músic té el mateix dret a cobrar que el pagès que ha fet un meló.»
–La moda d'ara és que els grups regalin la música per la xarxa?
–«Sí, però ho fan Gilberto Gil, que ja és multimilionari, i d'altres grups de rock als quals els surten els diners per les orelles. Ara els joves comencen, graven un disc i el posen a internet. Després van a la companyia de discos i allà els diuen ‘si ja ho teniu a internet, què voleu que fem'.»
–I es poden guanyar diners amb les actuacions?
–«Es paga una misèria, cada vegada menys.»
–Qui va inventar Pegasus?
–«Que algú pogués fer una cosa així el 1982 era un suïcidi o que tenia els collons com un toro. Amb el suport d'un gran coproductor i una discogràfica pròpia vam utilitzar tots els nostres recursos per veure on érem capaços d'arribar. Vam tenir un èxit impressionant pel tipus de grup que érem: vam tocar a Montreaux, al Carnegie Hall, al Miami Film Festival, etc. A Catalunya vam quedar desubicats, tocàvem amb grups que no tenien res a veure amb nosaltres: Obús, Barón Rojo o Sopa de Cabra. Un dia, simplement, vam veure que ja no teníem cap més actuació i ho vam deixar.»
–Vint anys després com us heu sentit en la gira de retorn?
–«Els joves queden al·lucinats perquè ens veuen ja veterans, però som un grup amb estètica pop rockera, amb un gran espectacle i que fem una música que no és comercial però que entra perquè té emoció i sentiment. La primera pregunta que es fan davant nostre és ‘què és això?'»
–La part més fosca de Max Sunyer és la gravació d'Al límite, vivo y salvaje (1991) de Ramoncín?
–«Hi va haver molta trempera, sí [riu]. Al consell d'administració de l'SGAE en Ramon estava assegut al meu costat. Ens vam fer amics i em va fitxar per a la gira i el disc. ‘Tu ja saps com toco', li deia, i ell va insistir perquè havia al·lucinat en un concert d'Iceberg al Teatro Real de Madrid.»
–Iceberg també era un experiment bastant arriscat: música simfònica i en anglès en plena transició.
–«La idea era que fos un grup de fusió. El primer disc era una denúncia de l'abús del poder sobre el poble i per això cantàvem en anglès; així no tothom ens entenia. El grup va derivar cap al jazz, que és l'estil que més m'agradava.»
–I un músic de jazz sobreviu a Catalunya?
–«El jazz té una part d'incomprensió i els músics que en volen viure ho passen fatal. No té penetració social perquè la majoria de la gent no fa un esforç per percebre les seves emocions. Tornant a Cortázar, hi ha un cèlebre conte, El perseguidor, que parla de Charlie Parker i que exemplifica fins a quin punt és un gènere maleït.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.