Totes les formacions polítiques municipals de Calella es trobaran aquesta setmana en una reunió que ha de servir per establir estratègies comunes en contra de l'anunci fet per l'Estat de construir la doble via de tren entre Arenys de Mar i Blanes. Tot i que les explicacions donades fa pocs dies pel secretari d'estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, parlaven d'un traçat «discontinu que inclourà la segona via allà on sigui possible» i que encara no hi ha ni un trist dibuix fet –o això és el que diu l'administració estatal–, el dubte s'ha instal·lat en els polítics locals. No en va, la línia ferroviària ha estat històricament rebutjada per una ciutat que fa cinquanta anys que viu de l'anomenat turisme de sol i platja. I per anar a la platja cal travessar uns rails que, al vessant discutible d'antiestètics, s'hi afegeix l'indiscutible de perillosos.

L'alcalde de Calella, Josep Maria Juhé (PSC), assegura que després de la notícia es va afanyar a trucar als seus contactes de Madrid i que aquests li van assegurar que l'opinió del territori es tindrà en compte. «Seria absurd cridar ara a la mobilització en contra de la doble via quan no hi ha cap proposta en ferm, però volem estar preparats per quan sigui l'hora i deixar ben clar que tant la societat civil com tot l'Ajuntament no vol la doble via», comenta. No es tracta tan sols de pensar en el sector turístic, sinó que el rebuig a la nova infraestructura es basa en elements purament socials –les cases que donen a la via són a uns sis metres– i paisatgístics –els plàtans centenaris del passeig de Manuel Puigvert estarien condemnats amb una ampliació de la via–. «Els veïns ja se'ns queixen del trànsit de combois que han de suportar amb una única via i afegir-n'hi una segona no és viable», considera l'alcalde, que hi afegeix: «L'arbrat del passeig es va plantar a finals del segle XIX i dóna el tret característic al passeig, un tret que cap calellenc vol perdre.»

Juhé reclama, com algun altre alcalde de l'Alt Maresme afectat, que es comenci a treballar amb data i pressupost en la proposta del pla territorial metropolità, en què es preveu una via del tren desdoblada, sense cap mena de dubte, però a l'interior i subterrània, seguint el traçat de l'N-II. «Som conscients que aquesta aposta pot trigar més anys, però estem parlant d'una opció que resoldria la barrera del tren a la costa i que obriria definitivament l'ús cívic de la costa als seus ciutadans», assenyala.