El cantant i guitarrista Mario Cobo, amb Ivan Kovacevik i Blas Picón, forma part de Nu Niles, un grup que fa més de deu anys que toca per tot el món i amb el qual manté ben vives a Catalunya les essències de les músiques dels 50. Ara preparen una gira europea
La llista dels artistes que ha acompanyat podria servir per articular una antologia prou impecable del que va significar el rockabilly fa mig segle...
–«Amb Billy Lee Riley [mort l'agost passat] hi vaig tocar unes quantes vegades. També hem acompanyat Sonny Burgess, Janis Martin, vaig gravar un disc amb Joe Clay...»
–Si li haguessin arribat a dir que li passaria tot això quan era un adolescent amb tupè...
–«Sí, clar! El 1995 vam tocar amb Sonny Burgess i el DJ Fontana, que havia estat el bateria d'Elvis Presley. L'experiència em va passar volant. Al cap d'uns dies, però, mirant un vídeo d'Elvis, vaig prendre realment consciència de tot plegat. ‘Si jo fa uns dies estava tocant en la banda d'aquest paio!', em vaig dir. Va ser aleshores quan se'm va posar la pell de gallina.»
–Quan va descobrir tot aquest univers?
–«Estudiava als Salesians de Badalona, d'on vam sortir tres o quatre rockabillies. No és que estigués de moda, però al final vam acabar sent-ne uns quants, amb tupè... Més tard vam descobrir que, a Badalona, no érem els únics que ens agradava tota aquesta història i que, a Barcelona, s'hi organitzaven festes amb moltíssima gent. El concert de Stray Cats l'any 1992 al Sot del Migdia [compartint un estrany cartell amb Lax'n'Busto i Seguridad Social] va ser el top del top. Després, tota aquesta febre va baixar. I jo, el grup es pot dir que vaig decidir muntar-lo després de veure High Noon, a Badalona mateix. Eren els primers que veia que feien rockabilly de debò. Sonaven realment com el que sonava als anys cinquanta.»
–Va ser, per tant, el concert de la seva vida?
–«Sí, juntament amb el de Carl Perkins a Zeleste i Les Paul, a qui vaig voler anar a veure a Nova York perquè era un somni.»
–Fa uns anys van obrir el concert del retorn a Catalunya de Stray Cats.
–«Sí, va ser també molt emocionant, però no hi vam poder establir gaire contacte. Duien al seu voltant un equip de gent que no posava les coses fàcils. Ens vam fer una foto de rigor i prou.»
–Què en pensa, de les noves tecnologies?
–«Tenen avantatges, és clar. Prefereixo, però, els equips antics. Els amplificadors, sempre de vàlvula. I una guitarra, si és antiga, molt millor. M'agrada gravar en cinta, però l'ideal és trobar un punt mitjà.»
–Han estat els últims anys fent de banda d'acompanyament a una de les noves reines del rockabilly: Kim Lenz.
–«Vam tocar amb ella al High Rock-a-billy, que és un festival que es fa a Calafell. Li vam agradar tant que se'ns va endur a Los Angeles. Vam tocar en un parell de festivals dels Estats Units i, després, vam anar a Anglaterra.»
–Sin rendición, el nou disc del seu grup, Nu Niles, és el primer en què canten íntegrament en espanyol. Per què?
–«Perquè era un repte, però és l'única diferència important en relació amb el que hem fet sempre. El que volia bàsicament era que les cançons creessin imatges. La influència que tinc d'Ennio Morricone i els spaghetti westerns és grandíssima.»
–I de què no es rendeixen?
–«De continuar fent, després de tots aquests anys, la música que ens agrada. Som músics i no sabem fer cap altra feina. I en els temps que corren, poder viure de la música és una cosa que valorem de veritat.»
–Quin és l'estat de salut, a Catalunya, de la música que reivindiquen?
–«Crec que la gent torna a estar interessada en aquesta mena de música d'arrels, tot i que ja no porten uns pentinats determinats i un tipus de roba en concret. Amb un grup que es diu Mambo Jambo toquem en un espectacle de rhythm & blues i burlesque dels anys cinquanta, a la sala Apolo de Barcelona, i en cada sessió hi ha unes cinc-centes persones. L'interès per tot això es manté ben viu.»
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.